Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Internacional

Brasil, Rússia o Turquia: així s'elimina l'adversari a través del poder judicial

En tots els règims autoritaris, però també en les democràcies fràgils, els tribunals juguen un paper determinant per legitimar el poder polític, com tasten aquests dies l'expresident brasiler Lula da Silva o els rivals de Vladimir Putin

per Pep Martí, 27 de gener de 2018 a les 17:48 |
Dilma Rousseff i Lula da Silva | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La judicialització d'un procés polític no és un invent espanyol. Emprar la Fiscalia i els tribunals per neutralitzar un adversari forma part del manual dels estats quan el poder polític és incapaç de resoldre els conflictes per vies de negociació o diàleg.

En aquests casos, s'invoca la separació de poders i la independència del poder judicial per evitar que els interessos polítics s'evidenciïn de manera clara. Hi ha molts exemples de situacions en què es llença contra el rival tot el pes de la maquinària judicial. Us mostrem alguns casos diferents però que presenten alguns punts en comú força curiosos.


Brasil: els jutges "voten" contra Lula

El Brasil celebrarà a l'octubre eleccions presidencials. Si pot presentar-se, el líder del Partit dels Treballadors i expresident, Luiz Inácio Lula da Silva, té molts números de ser elegit altre cop. Lula conserva bona part de la seva popularitat. Però no és segur que arribi a les urnes. El darrer cop judicial ha estat impedir-li que viatgi a una cimera internacional a Etiòpia sobre la fam. L'històric dirigent afronta una condemna de dotze anys de presó per corrupció i blanqueig de diners, fet que l'inhabilita com a candidat, però el seu partit l'ha proclamat sense oposició com a presidenciable.

Lula acumula sis processos per corrupció, la majoria vinculats a contractes de la petroliera estatal Petrobras. La seva successora, Dilma Rousseff, va ser destituïda el 2016 en un procés d'impeachment al Senat després de ser acusada d'equilibrar el pressupost amb crèdits bancaris. És un afer que en l'enfangada política brasilera és de segon ordre. La dreta brasilera controla el legislatiu i té un fort arrelament en el poder judicial, que ja fa anys que li busca les pessigolles a Lula.

El candidat i líder del PT acusa els jutges de formar part d'una operació política per impedir-li ser candidat. És una opinió compartida per molts analistes. Lula encara pot recórrer a la Cort Suprema. Molts altres polítics, carregats de processos, continuen lliures i aspiren també a ser candidats, com l'expresident i líder conservador Collor de Melo.

  
Rússia: el Suprem aplana el camí a Putin

És possible que una sentència judicial contra una candidatura no sigui el pitjor que li pot passar a Rússia a un adversari de Vladimir Putin. Però això és el que li ha succeït a Alexei Navalny, aspirant a plantar cara al president rus en les eleccions presidencials del 18 de març. El Tribunal Suprem li ha impedit concórrer confirmant una decisió de la Comissió Electoral Central.

Navalny està inhabilitat perquè el febrer passat va ser condemnat per apropiació indeguda el 2013. Malgrat que la sentència va ser posteriorment anul·lada, el Suprem manté la inhabilitació per deu anys a persones condemnades. El seu no és l'únic cas d'opositors que han tingut problemes amb la justícia. El mutimilionari Mikhail Jodorkovsky, va passar deu anys a la presó després d'un polèmic procés el 2003, acusat de diverses irregularitats de quan era un dels directius de la petroliera Yukos.     
 

Vladimir Putin i Mariano Rajoy en una cimera internacional.. Foto: Europa Press


Turquia: prohibir partits i polítics per llei

El cop d'estat militar de 1980 a Turquia, enmig d'una onada de violència política, va ser l'inici d'un govern militar. El nou líder, el general Evren, va voler impedir el retorn de la classe política derrocada al poder. Els vells caps polítics, el conservador Suleyman Demirel i el populista Bulent Ecevit, foren vetats i els seus partits prohibits. Els grans objectius, però, eren els kurds i els islamistes. Els tribunals es van aplanar als desitjos uniformats.
Els militars van deixar el poder tres anys més tard, però van deixar enllestida una Constitució que en el seu article 14 establia que no es podien crear partits basats en la llengua o la classe social. És a dir, que no podien existir partits prokurds o que proposessin defensar els drets dels treballadors.

A l'islamisme li va ser molt difícil accedir al poder. Però quan ho va aconseguir, l'actual president Erdogan, paradoxalment, ha sabut utilitzar la legislació especial que es va fer contra kurds i islamistes per fer-se amb tots els ressorts. I per continuar castigant els kurds. I un estri decisiu ha estat el Consell Superior de Jutges i Fiscals, equivalent al Consell General del Poder Judicial espanyol i que ha anat purgant la judicatura. Després de l'intent de cop del juliol del 2016, l'organisme ha estat essencial perquè Erdogan es fes també amb el control del poder judicial.  
 

Recep Tayyip Erdogan, en un míting. Foto: Europa Press


Pakistan: els tribunals contra Ali Bhutto

L'any 1977, un cop d'estat militar va derrocar el primer ministre del Pakistan, Zulfikar Ali Bhutto, un líder carismàtic, elegit per les urnes en una regió on això no era el més comú. El general Zia ul-Haq va apartar-lo, però tot i fora del poder, el temia tant a ell com a la poderosa organització que va fundar, el Partit del Poble.

L'exprimer ministre va ser citat per un tribunal ordinari sota l'acusació d'haver instigat la mort d'un antic rival polític, acusació que sempre va rebutjar. El judici va ser denunciat internacionalment per manca de garanties. Condemnat a mort, Ali Bhutto va recórrer davant el Tribunal Suprem pakistanès, que formalment va ser qui va decidir la seva sort.

El general Zia, interpel·lat per la comunitat internacional, va dir en una entrevista memorable que no podia fer res per salvar la vida d'Ali Bhutto. Segons ell, el cas estava en mans dels tribunals i calia respectar el seu procediment. Ali Bhutto fou penjat a la forca el 5 de juliol de 1979. La seva filla Benazir, que també seria primera ministra, va ser assassinada. El general Zia va morir anys després en un accident d'aviació, tot indica que provocat.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació