Barcelona: ple

El PDECat i ERC es presenten com alternativa pel fracàs de Colau amb els pressupostos

El refús del PSC als comptes deriva en un nou intercanvi de retrets amb l'equip de l'alcaldessa, que haurà de recórrer per segon any a una qüestió de confiança per aprovar els comptes

per Jordi Bes , Barcelona, 26 de gener de 2018 a les 11:35 |
Els regidors del PDEcat de Barcelona | Jordi Bes
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat els pressupostos del govern d'Ada Colau, i ha forçat l'alcaldessa a sotmetre's a una qüestió de confiança per segon any consecutiu amb la finalitat d'aprovar els comptes. Colau només ha estat capaç d'aconseguir les abstencions del Grup Demòcrata –el PDECat- i ERC, que han estat insuficients perquè tirin endavant, però aquest acord ha motivat que els dos grups es presentin com a alternativa de govern. A més, l'oposició ha retret a Colau la seva solitud en el consistori.

Els pressupostos han rebut l'únic vot a favor del govern de Barcelona en Comú i les abstencions del PDECat i ERC, mentre que tota la resta han votat en contra: el PSC –fins fa poc mesos soci de Colau-, Ciutadans, el PP, la CUP i el regidor no adscrit de Demòcrates. En la sessió s'ha tornat a visibilitzar la distància cada vegada més marcada entre els "comuns" i els socialistes, després que els primers expulsessin el Partit Socialista del govern pel suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per reprimir el procés català.


Queda menys d'un any i mig per a les pròximes eleccions municipals. Colau ha convocat el ple per sotmetre's a la qüestió de confiança el pròxim divendres 2 de febrer a les 10.00 h. Des del PDECat, la portaveu adjunta, Sònia Recasens, ha donat el mandat per amortitzat, i ha considerat que "cal un canvi de rumb". Ha explicat que la formació vol articular "l'espai de majoria alternativa que fa falta a Barcelona", i ha justificat l'abstenció pel fet que aquesta postura "d'alternativa i de centre" no vindrà per exercir "una oposició pura i dura".

El líder d'ERC, Alfred Bosch, també ha defensat que cal un canvi. "Al final aconseguirem que la gent acabi veient que els únics que tenim voluntat de negociar, governar i arribar a acords a la ciutat som els que estàvem clarament a l'oposició, i que ja ens veuen gairebé com a govern", ha subratllat, i ha agregat: "Vostès, Pisarello i Colau, han abdicat de governar. Nosaltres prenem el testimoni".


Collboni, al govern: "En populisme no el guanyaré"

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, i el líder socialista, Jaume Collboni, han tornat a intercanviar-se retrets mutus. Pisarello ha advertit que "ni és creïble ni constructiu" el canvi de postura que el PSC ha fet en dos mesos, que ha passat de donar suport als comptes des del govern a votar-hi en contra. Ha advertit que no accepta "lliçons" de l'extinent d'alcalde del PSC, però Collboni li ha replicat: "A lliçons de populisme no el guanyaré". A més, li ha criticat el seu "discurs 'podemita' una mica antic", i que reivindiqui que han actuat contra els oligopolis elèctrics i alhora pacti els comptes amb el PDECat.


Malgrat això, el socialista ha allargat la mà per a projectes concrets, com l'ordenança de terrasses, la funerària i alguns plans d'usos. Collboni ha considerat que el PDECat i ERC han arribat a un pacte de "mínims" amb el govern, el qual, en la seva opinió, s'ha empassat "renúncies simbòliques", com la retirada del tramvia dels pressupostos. Ha recordat que el 2015 va arribar a un pacte pressupostari amb Xavier Trias quan era alcalde, i que va moure 100 milions d'euros, mentre que sosté que el d'ara són cinc milions, el 0,2% dels comptes.
 

El socialista Jaume Collboni i Carina Mejías (Ciutadans). Foto: Jordi Bes


Des dels grups que l'han acordat asseguren que són 50 milions, i que això ha obligat a aprovar en el ple un Pla Econòmic Financer (PEF) 2018-19, el qual és necessari quan es preveu superar la regla de despesa que fixa el govern espanyol. Aquest sí que ha tirat endavant perquè Gerard Ardanuy, el regidor no adscrit, ha votat a favor i per l'absència de la regidora del PP Àngels Esteller.

Retrets per la manca de nous pisos socials

Ardanuy, de Demòcrates, ha afirmat que el seu rebuig als comptes és "un no constructiu" amb la voluntat de seguir parlant amb el govern. Carina Mejías (Cs) ha criticat que els comptes s'aprovaran amb la qüestió de confiança, però "en la més absoluta solitud". Des del PP, Alberto Fernández Díaz ha insistit a reclamar que l'oposició articuli "una alternativa clara" al govern. La "cupaire" Eulàlia Reguant ha carregat contra l'acord "nefast" del pla d'habitatge, que Colau va tancar fa un any amb el PDECat i Cs.

Collboni també ha posat cullerada: l'exalcalde Jordi Hereu va acabar 4.000 pisos socials en el seu mandat, mentre que en aquest en seran 300. Al ple, però, s'ha avançat en la creació de noves promocions d'habitatge públic, amb la tramitació de vuit solars, punt en el qual el regidor de l'àrea, Josep Maria Montaner, ha assegurat que al final del mandat hi haurà 64 promocions en marxa amb més de 4.000 pisos, alguns dels quals estaran finalitzats.

L'alcaldessa ha fet balanç de l'actuació en habitatge del darrer any, en resposta a una pregunta de Cs. Segons Colau, el 2017 s'han incorporat 873 pisos al parc públic: 407 finalitzats amb una inversió de gairebé 11 milions d'euros; 137 comprats a preu inferior al del mercat, 103 cedits i 226 agregats amb el programa "Tu tens la clau" de mobilització d'habitatges buits cap al lloguer social. "Aquest Ajuntament fa més que cap altra administració pública en habitatge", ha assegurat.

El govern municipal ja donava per fet fa unes setmanes que hauria de tornar a tirar de la qüestió de confiança per tenir uns nous pressupostos, però els darrers dies havia pres força la possibilitat d'una quàdruple abstenció que ho hauria evitat: el Grup Demòcrata –la marca del PDECat a l'Ajuntament-, ERC, el regidor no adscrit (de Demòcrates) i el PSC. Tots els vots eren necessaris, però el no dels socialistes ha fet impossible aquesta possibilitat.

Segona qüestió de confiança de Colau

Del mecanisme de la qüestió de confiança Colau ja en va fer ús per als comptes del 2017, i la llei li permet tornar a utilitzar-lo per als d'enguany. Es tracta d'una fórmula que juga a favor de l'alcaldessa perquè fa que prosperi directament la seva proposta de comptes sense haver-la de pactar amb l'oposició, i sense córrer grans riscos. No obstant això, en aquesta ocasió ja havia tancat acords amb el PDECat i ERC, però Pisarello ha assegurat que es respectaran amb la proposta que se sotmetrà a la qüestió de confiança.

La continuïtat de Colau com alcaldessa no perilla, i és que només cal remetre's a l'exemple que va deixar l'any passat: l'aprovació per aquesta via implica que l'oposició té un mes per presentar un govern i una proposta de pressupostos alternatius per desbancar l'alcaldessa, però la fragmentació del consistori va fer que ni s'intentés. Difícilment es provarà ara amb una nova qüestió de confiança.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació