Tornar o no tornar? Els dos escenaris de la transcendental decisió de Puigdemont

El ple d'investidura de dimarts és ara mateix terreny desconegut. Les incògnites, confessen alguns dels principals dirigents independentistes, no es deuen tant a la discreció sinó a que el paper que vol exercir el president català i líder de Junts per Catalunya és un dubte també per a les cúpules del PDECat i ERC. Fins i tot fonts properes a Puigdemont assenyalen que ni ell mateix sabia a finals d'aquesta setmana com actuaria, unes deliberacions accentuades pel recurs fallit del govern espanyol, que ha dificultat el procés de presa de decisió. Tanmateix, Josep Rull ha avançat aquest diumenge al matí que Puigdemont sol·licitarà l'autorització judicial per assistir al ple.

Amb gestos com la retirada de la petició de delegació de vot o el viatge a Dinamarca sense oposició del Tribunal Suprem, el president exiliat també ha alimentat les expectatives que pugui tornar, per bé que tan sols s'ha compromès a treballar perquè l'Estat assumeixi el resultat del 21-D i li ho permeti sense risc a ser detingut. Qualsevol decisió, però, té pros i contres, flaqueses i avantatges que, de ben segur, estan valorant Puigdemont i el seu entorn. Repassem els dos escenaris que poden tenir lloc, amb punts forts i febles de cadascun.
 

Escenari 1: Pas al costat

- Debilitats: Si Puigdemont opta per fer un pas al costat com el del seu antecessor -coneguda la impossibilitat de la investidura a distància-, implicaria començar la legislatura acatant les imposicions de l'Estat en un element tan bàsic com l'elecció del president de la Generalitat que han avalat els resultats del 21-D. Això generaria un estat de desànim entre la ciutadania independentista, a banda de deixar clar que el projecte de la República catalana està enterrat per un temps indefinit. - Amenaces: Aquest acatament a la legislació espanyola podria dificultar l'entesa de JxCat i ERC amb la CUP, que exigeix tirar pel dret malgrat les institucions estatals, a banda d'obrir un nou conflicte en el si de l'independentisme sobre el nom que hauria de reemplaçar el president exiliat -la llista de Puigdemont voldria triar el candidat, però alguns dirigents d'ERC ja apunten que, si es parla de restituir, el següent a qui li tocaria seria el vicepresident, Oriol Junqueras-. Igualment, podria costar mantenir el nivell de mobilització social, amb l'ANC al capdavant, qui va afirmar que només reconeixeria el cap de files de JxCat.   Puigdemont, durant el seu parlament en la manifestació independentista a Brussel·les del desembre. Foto: ACN - Fortaleses: Aquesta situació permetria conformar un Govern amb certa rapidesa -si no hi ha més dificultats entre les forces independentistes- i, d'aquesta manera, acabar de deixar enrere l'aplicació de l'article 155 a la Generalitat, buidant d'arguments temporalment l'executiu central per aplicar una nova intervenció. - Oportunitats: Un escenari de relativa calma inicial facilitaria a l'independentisme fer un replegament per abordar amb tranquil·litat el nou full de ruta d'una legislatura més tranquil·la, per buscar la millor via per vetllar per la llibertat dels presos i per buscar les escletxes per implementar la República i per augmentar la majoria social, com reclamen alguns sectors del PDECat i ERC. En tot cas, aquesta estratègia seria compatible amb nomenar Puigdemont com a alt càrrec de la Generalitat -fins i tot conseller en cap- o diplomàtic, perquè s'encarregui de fer acció exterior.

 

Escenari 2: Assistir al ple presencialment

- Debilitats: El cost més evident d'un retorn de Puigdemont per assistir al ple -ara avalat pel TC si rep l'autorització del Suprem- és que més que previsiblement seria detingut i posat en presó sense fiança, amb moltes dificultats per sortir en llibertat provisional, davant un risc de fuga que seria enarborat per les acusacions. El preu personal que hauria de pagar seria molt elevat, ja que el govern espanyol ja ha avisat que és un pròfug de la justícia. Abans de la resolució del TC, l'executiu de Mariano Rajoy havia avisat que remouria cel i terra per evitar que se li escapés, si posava un peu a Catalunya, fins i tot vigilant el clavegueram. Ara, el seu possible empresonament tindria com a parèntesi la investidura. - Amenaces: Tot i que el guió fixat pel TC hauria de permetre a Puigdemont assistir al ple, cap situació és avui descartable. En el cas que algun contratemps impedís al líder de Junts  arribar al Parlament, el ple no es podria celebrar i, per tant, se superaria el termini màxim per fer la primera votació. A causa d'això, no s'obriria el segon termini de dos mesos per mirar de trobar un candidat de més consens o sumar nous suports i s'entraria en un escenari desconegut que el govern espanyol podria aprofitar per allargar i endurir el 155 -cosa de la qual alguns dirigents del PP en tenen ganes, per frenar l'ascens d'un Cs que creix a costa de ser més bel·ligerant amb Catalunya- o, en el millor dels casos, desembocaria en noves eleccions.   Carles Puigdemont, en una imatge recent, a Brussel·les. Foto: ACN - Fortaleses: El guany més evident d'aquest escenari és que, un cop investit, les imatges de la probable detenció de Puigdemont serien molt potents a nivell internacional i tornarien a situar Catalunya a les portades de la premsa global, tal com va ocórrer l'1-O. L'evidència conforme seria un pres polític seria ja inapel·lable i danyaria el prestigi de l'estat espanyol i la seva qualitat democràtica, a banda que donaria un nou vernís d'heroïcitat a la causa catalana. - Oportunitats: Paradoxalment, en ser empresonat, la justícia espanyola hauria de permetre a Puigdemont exercir la presidència, això sí, en unes condicions del tot excepcionals. L'informe d'ERC relatiu a Junqueras conforme un pres pot sortir i anar al Parlament, atès que hi ha precedents i jurisprudència amb altres polítics presos, seria efectiu llavors també per al líder de JxCat, que podria sol·licitar fer ús d'aquesta potestat. Puigdemont podria reclamar, per exemple, una solució per atendre les sessions de control a la cambra catalana, una de les obligacions del president de la Generalitat. No hi pot haver Govern sense control al Govern.