25
de gener
del
2018
Actualitzat
el
26
de gener
a les
18:29h
El govern espanyol ha decidit impugnar la proposta d'investidura de Carles Puigdemont. Com a pas previ per presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, ha demanat un dictamen al Consell d'Estat. Un sector de constitucionalistes qüestionen el nou pas de l'executiu de Mariano Rajoy.
Els catedràtics Xavier Arbós, Joan Queralt i Joan Vintró analitzen la decisió per a NacióDigital. Un intent de "substituir el principi de legalitat", una decisió "mancada de fonament", un "torpede" contra l'estat de dret, són algunes definicions de la pretensió d'impugnar la investidura.
Xavier Arbós: "Puigdemont no està inhabilitat"
Per Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, amb la decisió de l'executiu espanyol "està en joc la delimitació del dret de representació". Arbós està convençut que "Carles Puigdemont pot ser proposat com a candidat perquè no està pas inhabilitat. La prova és que va poder ser candidat, malgrat que es troba en busca i captura a l'estat espanyol. En cas de tornar i ser detingut, estaríem en una situació similar a l'anomenat cas Yoldi", el diputat de l'esquerra abertzale Juan Carlos Yoldi que va ser candidat a lehendakari el 1987.
Xavier Arbós considera, però, que "la investidura fa obligatori, segons el meu parer, la presència del candidat. Hi ha un reglament i no em serveix l'argument que permet tot allò que no admet. D'altra banda, la llei del President, el Govern i el Parlament de Catalunya estableix que el candidat a la investidura ha de defensar els eu programa davant del ple. Això per mi és clar". Arbós sí que considera positiu que el govern Rajoy hagi demanat un dictamen al Consell d'Estat: "És un cas controvertit i anar al Consell d'Estat és una mesura prudent".
Joan Queralt: "Un torpede a l'estat de dret"
El catedràtic de Dret Penal de la UB, Joan Queralt, considera que la decisió del govern Rajoy és un pas molt greu, que qualifica de "torpede a l'estat de dret", en què "no hi ha base constitucional". Per Queralt, "cal recordar que Puigdemont conserva tots els seus drets com a diputat i, per tant, està en condicions de ser proposat com a candidat".
El jurista considera que s'està produint una "substitució del principi de legalitat per un principi de necessitat sense suport jurídic. És molt greu".
Joan Vintró: "Un recurs preventiu que retorça la legalitat"
Un altre catedràtic de Dret Constitucional de la UB, Joan Vintró, ha assegurat a NacióDigital que "el que pretén el govern espanyol no té fonament jurídic. La proposta del president del Parlament s'adequa perfectament a la legalitat, compleix amb l'Estatut i els reglaments, i és fruit de la consulta amb tots els grups polítics. Altra cosa serà, amb posterioritat, en quines condicions es farà el debat i si el candidat hi serà o com hi serà".
"Carles Puigdemont és en aquests moments un diputat amb tots els seus drets intactes i el que es pretén és presentar un recurs preventiu que suposa retorçar la legalitat", afirma el professor de la UB. Segons Vintró, l'objectiu de l'executiu espanyol és evident: "Es pretén suspendre el debat d'investidura". El Consell d'Estat pot sorprendre? O el TC? "Ja sóc molt escèptic sobre el que puguin dir les institucions de l'Estat en aquest tema. Però seria una bona ocasió per reivindicar-se. En tot cas, el TC no està obligat a admetre a tràmit el recurs del govern si hi veu una manca de fonamentació clara".
Els catedràtics Xavier Arbós, Joan Queralt i Joan Vintró analitzen la decisió per a NacióDigital. Un intent de "substituir el principi de legalitat", una decisió "mancada de fonament", un "torpede" contra l'estat de dret, són algunes definicions de la pretensió d'impugnar la investidura.
Xavier Arbós: "Puigdemont no està inhabilitat"
Per Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, amb la decisió de l'executiu espanyol "està en joc la delimitació del dret de representació". Arbós està convençut que "Carles Puigdemont pot ser proposat com a candidat perquè no està pas inhabilitat. La prova és que va poder ser candidat, malgrat que es troba en busca i captura a l'estat espanyol. En cas de tornar i ser detingut, estaríem en una situació similar a l'anomenat cas Yoldi", el diputat de l'esquerra abertzale Juan Carlos Yoldi que va ser candidat a lehendakari el 1987.
Xavier Arbós considera, però, que "la investidura fa obligatori, segons el meu parer, la presència del candidat. Hi ha un reglament i no em serveix l'argument que permet tot allò que no admet. D'altra banda, la llei del President, el Govern i el Parlament de Catalunya estableix que el candidat a la investidura ha de defensar els eu programa davant del ple. Això per mi és clar". Arbós sí que considera positiu que el govern Rajoy hagi demanat un dictamen al Consell d'Estat: "És un cas controvertit i anar al Consell d'Estat és una mesura prudent".
El catedràtic de la UB Xavier Arbós. Foto: ACN
El catedràtic de Dret Penal de la UB, Joan Queralt, considera que la decisió del govern Rajoy és un pas molt greu, que qualifica de "torpede a l'estat de dret", en què "no hi ha base constitucional". Per Queralt, "cal recordar que Puigdemont conserva tots els seus drets com a diputat i, per tant, està en condicions de ser proposat com a candidat".
El jurista considera que s'està produint una "substitució del principi de legalitat per un principi de necessitat sense suport jurídic. És molt greu".
Joan Josep Queralt Foto: Adrià Costa
Joan Vintró: "Un recurs preventiu que retorça la legalitat"
Un altre catedràtic de Dret Constitucional de la UB, Joan Vintró, ha assegurat a NacióDigital que "el que pretén el govern espanyol no té fonament jurídic. La proposta del president del Parlament s'adequa perfectament a la legalitat, compleix amb l'Estatut i els reglaments, i és fruit de la consulta amb tots els grups polítics. Altra cosa serà, amb posterioritat, en quines condicions es farà el debat i si el candidat hi serà o com hi serà".
"Carles Puigdemont és en aquests moments un diputat amb tots els seus drets intactes i el que es pretén és presentar un recurs preventiu que suposa retorçar la legalitat", afirma el professor de la UB. Segons Vintró, l'objectiu de l'executiu espanyol és evident: "Es pretén suspendre el debat d'investidura". El Consell d'Estat pot sorprendre? O el TC? "Ja sóc molt escèptic sobre el que puguin dir les institucions de l'Estat en aquest tema. Però seria una bona ocasió per reivindicar-se. En tot cas, el TC no està obligat a admetre a tràmit el recurs del govern si hi veu una manca de fonamentació clara".
Joan Vintró Foto: Adrià Costa