Bruna Cusí: «Només faltaria que no poguéssim ser mares si volem tenir èxit»

Poques vegades passa que el mateix any tinguis la sort de ser part fonamental de dues pel·lícules que marquen el curs d'una cinematografia. És el cas de Bruna Cusí (1987), que aquest 2017 ha vist com s'estrenaven Incerta glòria i Estiu 1993, dues obres on té un destacat paper com a actriu i que li han comportat una doble nominació als Premis Gaudí en la mateixa categoria, la de Millor actriu secundària.
 
No hi ha dubte que és el seu any. I que presagia molts més anys de projectes engrescadors, d'escenaris, pantalles i bons papers. "No m'esperava tot el que ha vingut, em pensava que faria tres dies de promoció, i llestos". Però els esdeveniments han superat totes les expectatives, i de molt. "Amb Incerta glòria ja va ser un no parar, i amb Estiu 1993 hem viatjat molt. Ha estat un regal poder conèixer tanta gent i recollir premis, és una alegria molt gran que una pel·lícula tan petita hagi donat la volta al món".
 
La inestabilitat el punt d'equilibri necessari
 
"En aquesta etapa de nominacions i premis continus, has de ser conscient que vius en un globus", puntualitza. "Has d'aprendre a gaudir-ho i a viure-ho com un parèntesi, sense perdre el món de vista. És molt important saber que, un cop acabin la promoció i els festivals, tornaràs a la vida normal i als teus amics de sempre". Un equilibri que és clau quan tens una feina tan incerta i quan els esdeveniments et poden acabar superant. "Els actors passem per molts alts i baixos, perquè la nostra feina es basa en la inestabilitat".
 
"És molt important que l'actor sigui atòmic", afirma l'actriu, recordant el consell que li va donar el també actor Marc Martínez. "A banda de la teva feina, has de tenir alguna cosa que t'equilibri: un hort, tocar un instrument, etc". Per a ella, va ser essencial començar anar al psicòleg, "una persona que porta molt de temps acompanyant-me i que em serveix per estar bé". Cusí, però, també té el suport essencial de les amigues actrius. "Les passen molt magres i són les persones amb qui més m'entenc. Per mi és una sort haver-les trobat".
 
La lluita per la paritat total
 
Amigues que són molt més que companyes de gremi, que són gent amb qui compartir camins, vivències i frustracions, convertides en ela peça fonamental per no defallir i, també, per esclatar d'alegria o de felicitat. Algunes d'elles també comencen a recollir els fruits de la seva feina. De fet, aquest 2017 serà recordat, pel cinema català, com un gran any pel que fa al talent femení. "Tenim moltes dones a la primera línia, però no pot ser que ho veiem com una cosa excepcional –sosté–. Per desgràcia, continua sent-ho, per això és tan necessari que ho solidifiquem i que no deixem que només sigui una moda".

Només podrà normalitzar-se i arribar a una situació de normalitat laboral quan hi hagi temes que no siguin vistos com un problema, com la maternitat. "En el moment en què aconseguim la paritat en aquest aspecte, i que els homes i les dones ens aturem el mateix temps mentre duri la maternitat, això no serà un problema. Tenim por de ser pares perquè tenim una feina inestable. I això ha de canviar: només faltaria que no poguéssim ser mares si volem tenir èxit a les nostres carreres!", exclama, amb l'expressió del sentit comú al somriure.

Amant del cinema que diu coses
 
Mentre espera el torn per interpretar Lady Macbeth, Bruna Cusí ens confessa la seva predilecció pels directors-autors i per aquell tipus de cinema que té coses a dir, que sacseja lluny del consum ràpid. "M'agraden moltes coses, i molt diverses, tinc aquesta sort. Però sobretot m'agraden els autors. El que passa és que el cinema que fan és el més minoritari i el que compta amb menys produccions. No dubto que, algunes vegades, hauré de fer altres coses més 'alimentàries', però també tinc clar que no faré res que no vulgui".
 
Potser és això allò que fa que Cusí tingui inquietuds artístiques que sobrepassen el fet d'actuar. "Vaig escriure una obra de teatre i estic començant a dirigir-la. M'agradaria estrenar-la aquest any o el vinent". És teatre, però la idea de l'obra parteix d'un curtmetratge que ha escrit i que també li agradaria rodar algun dia. "Sí, però no sé si em veuria capaç de fer cinema, em sembla una màquina molt complicada de dirigir ". De moment, l'objectiu passa per gaudir de ser actriu. "M'ho passo molt bé, m'agrada molt i encara tinc camí per endavant". No n'hi ha cap dubte, com bé demostren aquests Gaudí, i tot el que vindrà en el futur no gaire llunyà.