Entrevista

Benito Muros: «Calen menys tertúlies de política i més de conscienciació per salvar el planeta»

"Els europeus consumim 66 mil milions de tones de matèries primeres, el 50% més del que genera la naturalesa", explica aquest empresari que ha fabricat l'única bombeta que dura 100 anys | Assegura que cada persona es veu obligada a gastar durant la seva vida entre 50 i 60 mil euros per l'obsolescència programada

per Karma Peiró , 28 de gener de 2018 a les 17:00 |
Benito Muros fotografiat a la seu de la Fundació Fennis | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Benito Muros (Còrdova, 1961) era director de divisió d'un laboratori farmacèutic i havia de volar amb freqüència distàncies llargues. Tenia una por terrible als avions i, per superar-la, es va fer pilot d'avions. Superat aquest tràngol, va viatjar a Califòrnia i casualment va visitar la caserna de bombers de Livermore, on es troba l'única bombeta del món que il·lumina des del 1901.

Avui és el president de la Fundació Fennis -dedicada a impulsar projectes per la sostenibilitat del planeta-, i dirigeix l'empresa Light&Life que fabrica bombetes que duren 100 anys. La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, el World Trade Center o la UPC són alguns dels seus clients. És la primera empresa del món certificada per la Unió Europea sense obsolescència programada. Amb aquest terme es coneix la planificació programada dels fabricants perquè els electrodomèstics, els cotxes o els aparells elèctrics s'hagin de renovar constantment. Apple ja té una demanda del govern francès per aquest assumpte. 


Muros comença l'entrevista desmuntant-me la bombeta i em demostra que totes les parts tenen recanvi. "La compres una vegada i ja no la compres mai més". Si es pogués fer amb tots els aparells electrònics, s'enfonsaria l'economia mundial, penso. 

Una part dels beneficis de Fennis es destinen a una ONG que treballa a l'Àfrica, Amber, perquè els pobles rurals siguin autosuficients en la gestió d'aliments i aigua potable. "D'aquesta manera, menys nens han de treballar en situació d'esclavatge, per extreure els minerals que necessiten les multinacionals per vendre'ns, cada any, un nou mòbil".


- Fa 18 anys va començar a investigar com es podria fer una bombeta que no es fongués. I diu que ho ha aconseguit...

- He demostrat que es poden fer bombetes reparables, amb una durabilitat de 80 a 100 anys.


- La puc deixar en herència als meus néts?

- I als teus besnéts, si vols! Està fabricada amb tecnologia LED, equival a una bombeta de 70 watts de les antigues però només consumeix 6 watts. Conté materials que procedeixen de l'aviació civil, amb components electrònics que no fallen gairebé mai.

- D'aquí a un segle, què em costarà canviar les peces perquè continuï funcionant?

- Si estan al preu d'ara, 1 euro. Tant per la part lumínica com per l'electrònica. I el programari de fabricació està preparat perquè s'adapti a la tecnologia que hi hagi en el futur.

Benito Muros mostra la bombeta sense obsolescència programada que fabrica. Foto: Adrià Costa


- És perfecte!

- I única! Com no deixa cap mena de residu, ha estat premiada per l'Agència de Residus de la Generalitat.

- Si diu que l'empresa li funciona, quina necessitat té de revertir els ingressos en un projecte solidari?

- És que jo no vaig fundar l'empresa per vendre bombetes. S'ha de passar del model econòmic i industrial, a un model sostenible. Vull demostrar que és possible un projecte empresarial basat en la sostenibilitat, la fabricació de llarga durabilitat i amb productes reparables.

- Quants anys s'ha concedit?

- He fet una gran inversió però després de tres anys comença a ser rendible. Abans no es coneixia l'obsolescència programada. He batallat molt amb la Unió Europea i amb els partits polítics catalans i espanyols. A Espanya, estem molt endarrerits perquè "això no dona vots".

"He batallat molt amb la Unió Europea i amb els partits polítics catalans i espanyols perquè es reconegui l'obsolescència programada"
- Què il·luminen ja les seves bombetes?

- Doncs mira... a Catalunya, edificis com el de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, a Infraestructures de la Generalitat i a túnels, com el de La Nou, a la sortida de Berga. Hem competit amb Philips i General Electric (GE).

- Competir amb aquestes dues multinacionals té mèrit, perquè són les que van signar el programa de l'obsolescència programada el segle passat.

- Sí, en 1924 van signar un acord Philips, GE i Osram, el que es va donar a conèixer amb el nom de Cártel Phoebus. Tots van quedar per regular l'obsolescència programada i que les bombetes d'aquella època duressin menys. D'aquesta manera s'incrementava el consum i també es necessitava més mà d'obra, el que suposava més llocs de treball i innovació. El terme, creat pel nord-americà Bernard London, no es va fer oficial però sí que es va portar a la pràctica.

- Tenia lògica en aquell moment...

- Sí, perquè hi va haver el crac econòmic del 1929. Però no existia o no coneixíem l'escalfament global, ni l'efecte hivernacle, ni emissions de CO₂ a l'atmosfera. Però ara sabem que no ens queden més de 20 o 25 anys per actuar i abans que el planeta es col·lapsi. Els europeus consumim avui 66 mil milions de tones de matèries primeres. És a dir, 43 kgs/any per europeu, al costat dels 10kgs/any d'un africà. Això significa el 50% més del que genera la naturalesa. És inviable continuar consumint així.

Benito Muros explica que l'obsolescència programada costa a cada persona entre 50 i 60 mil euros. Foto: Adrià Costa


- Té més dades per entendre com ens afecta l'obsolescència programada?

- A la Fundació hem calculat, que en un cicle de vida d'una persona, ens veiem obligats a gastar entre 50 i 60 mil euros, per persona. En una família poden ser 200 o 300 mil euros i s'han d'endeutar. El cas més escandalós són els telèfons mòbils, que també els poden entrar virus, i no permeten actualitzacions amb el qual t'obliguen comprar-te un de nou en un any o any i mig. Però també tots els electrodomèstics d'una casa, que tenen una durada mitjana de dos anys, que és el període de garantia. Acostumen a estar fabricats a la Xina.

- S'ha de comprar més car perquè ens duri més?

- Sí, per exemple, de neveres, Miele té una durabilitat més llarga, entre 8 i 9 anys. Casio també és una bona empresa, perquè compleix amb tots els punts del decàleg del segell ISSOP de la Fundació Fennis. El decàleg promou una fabricació responsable i sostenible, però també altres requisits com la igualtat entre treballadors (sigui per gènere, condició social, sous, etc.), o que l'empresa no tingui un compte corrent en un paradís fiscal. De 159 empreses que van sol·licitar el segell només l'han obtingut 15. HP és un mal exemple, perquè va posar un xip comptador de còpies, que quan arribava a la quantitat marcada, deixava caure la tinta i la màquina s'aturava. I no es va multar ni s'han retirat mai.

En un cicle de vida ens veiem obligats a gastar entre 50 i 60 mil euros, per persona, a causa de l'obsolescència programada
- Què podem fer com a consumidors?

- Poca cosa. L'obsolescència programada està permesa a Espanya. La Unió Europea va legislar l'any passat, per primera vegada, reconeix el terme i diu que s'ha d'eliminar, a poc a poc. Però fa dues setmanes, i per pressions dels lobbies de Brussel·les, s'ha canviat el terme per "Obsolescència prematura". 

- El motiu?

- Quan una empresa pot programar que el producte que ven mori abans del que és permès, està cometent un delicte. Si parles de "prematura" entren en compte errors. Facua, que jo sàpiga, és l'única organització espanyola de defensa de consumidors preocupat per aquests temes. Ara estem iniciant una demanda contra Apple.

- La fiscalia de França ha obert una investigació a Apple també. Vostès ho faran des de la part dels consumidors?

- Aprofitem el moment, ara que un govern està posant la demanda. A França hi ha una llei que regula aquestes pràctiques, però aquí no. És escandalós el que fa Apple perquè cada any treu un nou model i obliguen a canviar-te l'aparell. Però tenim poques esperances.

- Empren una batalla sabent que no la guanyarà?

- Sí, per culpa de la llei de garanties d'Espanya. A la lletra petita diu que cada fabricant pot posar les excepcions que vulgui, tant en materials, com de bateria, etc. No t'obliguen que duri més de la garantia. I aquesta ara està només en dos anys.

La bombeta sense obsolescència programada que fabrica Light & Life. Foto: Adrià Costa


- Tornem a la bombeta que fabrica. Si dura tota una vida, no tindrà molts clients i serà molt cara?

- Clients tots perquè sóc el primer empresari que fabrica una bombeta així. I costa només 25 euros. Potser sembla cara perquè si la compres a uns xinesos, per 2 euros en tens una. Però et durarà una mitjana de 1.000 hores, el que vols dir entre sis mesos i un any. La nostra et durarà uns 80 anys. I després la pots reparar. 

- O sigui que quan faci una mudança no puc oblidar-me-la.

- Jo me l'emportaria a tot arreu. Cada any es llencen 47 milions de bombetes a Espanya, 7.000 milions a tot el món. 

Cada any es llencen 47 milions de bombetes a Espanya, 7.000 milions a tot el món. 
- Hi ha una directiva europea que ha començat a regular l'obsolescència programada. A què obliga?

- A res. És a títol informatiu. A partir de l'any 2020, les empreses hauran de mencionar en el paquet del producte per quant de temps ha estat fabricat. Però no hi ha cap mena de control. També ara les sigles CE -que signifiquen que el producte pertany al mercat europeu i que té l'autorització per poder comercialitzar-lo- estan creant confusió amb les sigles CE més petites dels productes procedents de la Xina, que signifiquen China Exportation i no compleixen cap regulació. Tothom se n'aprofita i fa trampes al consumidor.

- La directiva també parla de l'economia circular. Què significa el concepte?

- L'economia circular vol dir que quan acabi la vida útil d'una bombeta, per exemple, s'ha de poder reparar. Per exemple, a la meva empresa ens hem proposat que en cada capital de província, les persones en risc d'exclusió social fabriquin les bombetes, les reparin i les actualitzin. L'economia circular es produeix quan es creen tallers per reparar objectes.

- Amb els cotxes també es podria fer?

- Sí, però abans caldria que els fabricants es comprometessin a posar peces de qualitat. Per exemple, hi ha pastilles de fre que les garanteixen per 20 mil, 40 mil o 60 mil quilòmetres. El cost d'aquestes també varia: de 4 a 12 euros, més el cost de la mà d'obra. Els fabricants generen reparacions perquè es posen peces de mala qualitat que t'obliguen a reparar-lo o canviar-lo. Passa el mateix amb els frigorífics. 

Benito Muros durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa


- S'ha creat molts enemics des que parla de l'obsolescència programada?

- Uns quants. Però si no es diuen les coses, no les solucionem. Aquí no hi ha només uns culpables, ho som tots. S'ha generat una política del creixement permanent. Els polítics diuen que si no es creix, no es generen llocs de treball, ni riquesa, etc. Però és fals. Perquè les empreses que fabriquen amb obsolescència programada no tenen les seus aquí, van a països on els sous són més baixos, com la Xina, Pakistan o l'Índia. Aquí creen els llocs de treball relacionats amb el màrqueting, el disseny o les relacions públiques. Però a més la seu fiscal tampoc la tenen aquí. La tenen a països on es tributa menys. En Espanya, la mitjana de tributació d'aquestes multinacionals no arriba a l'1%. 

- Es refereix sobretot a les tecnològiques?

- Entre d'altres. Una pime espanyola tributa una mitjana del 23%. El que deixen de tributar les multinacionals, que moltes tenen les seus a paradisos fiscals, són uns 120 mil milions d'euros a l'any a Espanya. Això és més que les retallades que es van fer durant la crisi. S'ha empobrit més a la gent, però no s'ha buscat els diners perduts.  

"Els polítics diuen que si no es creix, no es generen llocs de treball, ni riquesa, etc. Però és fals"
- Per què creu que no es fa?

- Molt senzill. Perquè els accionistes principals són la banca. Apple va obtenir uns beneficis de 42 mil milions d'euros en tot el món. Clar, si tu tributes a un 1%, tens més beneficis que si ho fas al 23%. Aquests diners a on van? A paradisos fiscals. Compra el deute públic dels països, per exemple, d'Espanya, Itàlia, Alemanya, etc. Com han d'obligar aquestes companyies a tributar com la resta d'empreses? És el que diuen "els mercats", formats per la banca i les multinacionals, que generen infinits recursos i després compren el deute públic. Com ha de legislar un govern contra qui compra el seu deute? Per això és tan perillós l'endeutament públic perquè estàs en les seves mans. 

- I aquesta és la batalla per l'obsolescència programada....

- És clar! És que és el que mou tot el món. No parlem únicament de no generar residus. Crea la desigualtat, perquè totes les polítiques que afavoreixen les multinacionals no afavoreixen a la gent del carrer. Quan es van començar aquestes pràctiques el segle passat, el 50% de la riquesa del món estava en mans del 50% de la població. Ara el 92% està en un 8%. 

- Què es fa amb els residus generats per tanta compra?

- Es calcula que es recicla únicament el 25% de tot el que fabriquem, perquè és la part més rendible. La resta és molt complicat o és més barato tornar-lo a l'Àfrica de nou, en forma de brossa. Com Ghana, que és un dels països més contaminats del món. 

Aquest empresari lluita contra l'esgotament de les matèries primeres. Foto: Adrià Costa


- Des de la Fundació Fennis esteu parlant amb polítics per promoure una llei contra l'obsolescència programada. S'aconseguirà?

-
El que volem és que s'incentivi a les empreses que treballen amb durabilitat i productes de qualitat. I això es podria fer tributant menys, a canvi d'aconseguir un certificat. Si en comptes de donar de 2 a 5 anys de garantia, o si el cost de la reparació no fos més cara que el producte nou. 

- Passar de dos a cinc anys de garantia em sembla poc temps també...

- I a mi, però no podem carregar-nos una indústria fent les coses d'avui per demà. Com va passar amb el totxo. S'han de fer a poc a poc. I per això cal voluntat, polítiques i anar incorporant els canvis. L'ideal seria arribar a una garantia de 15 anys, perquè la naturalesa tingués temps de regenerar-se. I fer més tallers de reparació. Calen menys tertúlies de política i més de conscienciació ciutadana per salvar el planeta. 

"Quan ja no ens quedi res per comprar, vendre, ni aire per respirar, ni matèries primeres, potser llavors ens adonarem del que hem fet"
- Ja gairebé no queden tallers de reparació de sabates o d'electrodomèstics.

- Per la manera com estan dissenyats els productes. Ho fan expressament perquè la mà d'obra costa 60 euros l'hora, aproximadament. Pensa a reparar una impressora a aquest preu: si les tens nova a 30 euros, no ho faràs. El mateix amb les sabates, la roba i altres objectes que consumim. 

- Amb els seus plantejaments, va contra l'economia mundial. No se sent una mica petit al costat de tants gegants?

- No vaig en contra de l'economia mundial, vaig a favor de la gent. No crec que la gent vulgui que destruïm el planeta, que esgotem les matèries primeres. Ens queden 25 anys per reaccionar. Per això, la Unió Europea ha començat, tímidament, a prendre alguna decisió. Si devastem l'Àfrica de matèries primeres, i ja no tenen res per a menjar, inevitablement aniran a altres continents. No tenen ja res a perdre. Van del sud al nord i col·lapsen els sistemes. S'ha d'aplicar el sentit comú. Jo tinc dos fills petits que m'agradaria deixar-los alguna cosa millor. Però si ningú fa res, aquí no queda res. Només tindran els rics en els seus paradisos fiscals. Falta molta voluntat política...

- Tota la culpa la tenen els polítics?

- A les escoles caldria posar l'assignatura "Sostenibilitat i medi ambient", que ensenyessin com comprar amb responsabilitat social, enfront del consumisme, la importància de les marques, etc. Ensenyar-los des de petits. Això no existeix aquí. Al col·legi si no portes un Iphone o determinada roba sembla que ets el pobre. I sempre dic als mitjans que s'ha de parlar més d'aquests temes per conscienciar a la gent, però aquest tema no dona audiència, ni vots als polítics. Quan ja no ens quedi res per comprar, vendre, ni aire per respirar, ni matèries primeres, potser llavors ens adonarem del que hem fet. 
 

Benito Muros fotografiat a la seu de la Fundació Fennis. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació