Barcelona: entrevista

Xavier Trias: «El meu candidat a Barcelona és Joaquim Forn, però la decisió depèn d'ell»

L'exalcalde planteja que Forn, que ha renunciat a l'escó per sortir de la presó, sigui el seu relleu: "El que li aconsello és apartar-se de l'acció a la Generalitat, i una bona sortida és l'Ajuntament" | El líder del PDECat a Barcelona ratifica la "desconfiança total" en el govern de Colau tot i l'abstenció en els pressupostos | Trias defensa Daniel Osàcar malgrat la sentència del cas Palau: "És la millor persona que he conegut a la meva vida, honesta i pencaire"

per Joan Serra Carné / Jordi Bes , Barcelona, 25 de gener de 2018 a les 21:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'exalcalde i líder del PDECat a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias. Foto: Adrià Costa


Xavier Trias (Barcelona, 1946) no repetirà com a candidat a l'alcaldia de Barcelona, però té molt clar qui l'hauria de succeir al capdavant de la llista del PDECat: Joaquim Forn. La decisió dependrà del conseller d'Interior cessat, que aquesta setmana ha renunciat a l'acta de diputat per facilitar el seu alliberament, i del partit, que tampoc ha concretat amb quines sigles concorrerà a les municipals. En aquesta conversa amb NacióDigital, el dia abans del ple de pressupostos, Trias també expressa la seva desconfiança sobre l'acció del govern municipal; justifica la seva abstenció als comptes de Colau, que queda en paper mullat pel vot en contra del PSC; defensa l'antiga Convergència després de la sentència del cas Palau i carrega contra l'Estat per la laminació de l'autogovern i el veto a la investidura de Puigdemont. L'exalcalde parla clar.



- Com porta que Joaquim Forn continuï a la presó, tenint en compte que va ser un dels seus principals col·laboradors?


- Amb una gran tristesa. Quim Forn ha estat la meva mà dreta, ha estat la persona que m'ha donat suport per ser candidat i era la persona que portava la federació de Barcelona quan vaig decidir fer el pas de presentar-me com a alcaldable. Durant tots aquests anys ha estat al meu costat, portant el grup. Havia tingut un premi important, que era el de passar a ser conseller d'Interior. Era una mala passada que em feien a mi, perquè tothom sap que jo volia anar deixant les coses i passar-li responsabilitats a ell. Però el van fitxar per fer de conseller d'Interior, un premi a una tasca magnífica. El que li ha passat és absolutament al·lucinant, sorprenent, i és una vergonya que el senyor Joaquim Forn continuï a la presó. No ha fet res i, tothom que el coneix, sap que ell mai faria alguna cosa que fos violenta. Ha pres una bona decisió dient que no continua com a diputat. Hauria de ser una mostra més que no pot reincidir en aquesta cosa estranya que li imputen. El més lògic seria que el deixessin sortir de la presó.

- Aquest juliol, quan Forn va ser nomenat conseller d'Interior, el va advertir del perill d'anar a la presó en funció de com acabés la legislatura?


- Ningú pensava que els membres del Govern acabarien a la presó. Els han aplicat un concepte de presó preventiva que és vergonyós. El que fa l'Estat, no només amb Forn, sinó amb els "Jordis" i Oriol Junqueras, és tenir-los com a ostatges. És una aplicació de la justícia absolutament lamentable. Ens hauria d'avergonyir a tots que la justícia que actuï d'aquesta manera. És una justícia que actua políticament. El que intenten fer és molt greu.

- Una altra de les persones perseguides per la justícia és Carles Puigdemont. Aquest dimecres es va reunir a Brussel·les amb el nou president del Parlament, Roger Torrent, i li va apuntar la possibilitat que no descartava assistir al ple d'investidura. Considera factible una investidura de Puigdemont?

- No en tinc ni idea del que pot arribar a passar. Em nego a fer elucubracions. El senyor Puigdemont té molt clara una cosa important, que ell és la persona que es proposa per ser president de la Generalitat i ha d'intentar aconseguir ser nomenat president. És la feina en la qual està centrada el senyor Puigdemont, i també el PDECat. És evident que a ERC estan preocupats, però també han d'estar a favor d'aplicar el resultat de les eleccions. Evidentment, el senyor Puigdemont deu tenir la seva estratègia, així com Junts per Catalunya. I tot és tan delicat que no cal explicar-la.

- El PDECat coneix l'estratègia de Puigdemont?

- Crec que sí, perquè em consta que hi ha gent que va a parlar amb ell. Una altra cosa és si expliquen l'estratègia. Hi ha coses que no s'han d'explicar. El que hem de fer la gent que militem i que ens estem dedicant a la política és fer confiança a les persones que han fet les coses ben fetes i han complert amb el que demana la gent, a vegades en situacions molt difícils, jugant-se-la personalment. Mereixen tot el meu respecte, el meu suport. Espero que siguem capaços de tirar endavant això. I no serà fàcil. Tenim un Estat que ens vol humiliats. Catalunya, en aquest moment, no és una comunitat autònoma. Ens han tret l'autogovern. Això és molt greu. L'Estat diu que retirarà el 155 quan hi hagi president. Però com me l'he de creure a l'Estat? No me'ls crec.
 

Trias, atent a una de les preguntes de l'entrevista. Foto: Adrià Costa


- El govern espanyol impugnarà al Constitucional la candidatura de Puigdemont. Junts per Catalunya ha denunciat que la Moncloa "no accepta" els resultats del 21-D. Com ho valora?

- Tot sovint dic que el govern del PP ja m’ha esgotat la capacitat de sorpresa, però gairebé cada dia em contradiu i, efectivament, em sorprèn. No només no accepta el resultat del 21-D sinó que allò a què aspira el govern espanyol és a canviar els resultats del 21-D. La seva deriva autoritària és implacable. I el més llastimós és que el Tribunal Constitucional ja és només una peça més de la partida. El 2010 van fer que el Constitucional reescrigués l’Estatut que havia estat referendat pel poble català, i ara sembla que volen que el tribunal canviï el resultat de les eleccions.

"El govern espanyol aspira a canviar els resultats del 21-D. La seva deriva autoritària és implacable"

- El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja ha afirmat que farà "tot el possible" perquè no es faci la investidura de Puigdemont.

- [Rajoy] diu coses que em sembla insòlites, com em sembla insòlit que el president del govern espanyol no vulgui rebre el president del Parlament. Ho trobo lamentable. Hi ha coses que són incomprensibles. S'entén des del punt de vista de l'intent de destrucció. El que s'hauria de fer és construir i buscar camins de concòrdia en lloc de buscar de quina manera s'atia la situació límit. Xocar ja hem xocat.

- Coneixent aquesta actitud clarament repressiva de l'Estat, ja se sabia durant la campanya de les eleccions catalanes que era difícil complir el lema de Junts per Catalunya: "Perquè torni el president, s'ha de votar el president"?

- No estic segur que sigui impossible que torni el senyor Puigdemont. Tenim l'obligació de fer el màxim perquè això es compleixi.

"No estic segur que sigui impossible que torni el senyor Puigdemont. Tenim l'obligació de fer el màxim perquè això es compleixi"

- L'alcaldessa, Ada Colau, es va reunir aquesta setmana amb el president del Parlament i el va instar a garantir una investidura presencial. Entén el que demana?

- No sé per què fa això l'alcaldessa. No ha de ser el seu problema. El que necessitem és un Govern, però com es faci no és la feina de l'alcaldessa de Barcelona. Tinc diferències amb ella. Crec que l'alcaldessa de Barcelona és l'alcaldessa de la capital de Catalunya, i ha de donar suport d'una manera molt clara al president del Parlament i també al president de la Generalitat que hi hagi, sigui del color que sigui.
 

Trias, durant al conversa amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa


- Creu que Colau ha estat, és o pot ser una aliada de l'intent de construir la República catalana?

- No ho sé. Ella té aquest moviment tàctic de no voler-se mullar. L'alcaldessa de Barcelona té una responsabilitat com a alcaldessa de la capital de Catalunya. Aquesta responsabilitat és donar suport en segons quines coses al Govern de Catalunya i el seu Parlament. Barcelona, en lloc de competir amb la resta del país, ha de fer aquest paper de col·laborar-hi. Té un paper de capital de Catalunya, oberta a la resta del país, i una funció en la defensa de la catalanitat. A Catalunya i arreu del món.

- Parlem de pressupostos. Vostè va prometre a Colau que no la deixarien caure si trencava amb el PSC pel 155, i això va acabar passant. Per què s'abstindran en la votació dels comptes d'aquest divendres?

- A l'alcaldessa no la podem deixar caure perquè no hi ha manera de sumar per fer-la caure. L'única persona que podria fer caure l'alcaldessa és el grup del PDECat, i ho hauria d'encapçalar jo. És evident que hi ha grups que no em votarien mai a mi. Això afavoreix l'alcaldessa, perquè sap que la moció de censura contra ella no és factible. També em va passar a mi quan governava, que tampoc era factible. Nosaltres estem en contra de la majoria de coses que fa l'alcaldessa, però hem intentat fer l'exercici de com es podrien millorar aquests pressupostos. I, en un moment difícil de la ciutat de Barcelona, oferir una imatge diferent.

- L'abstenció del PDECat als pressupostos cal llegir-la com l'intent de fer desaparèixer aquesta desconfiança mútua amb el govern de Colau, per exemple, en aspectes com el tramvia?

- No, nosaltres tenim desconfiança total en el govern de Colau, fins a l'extrem que les coses que acordem tenim el dubte, a vegades, de si es compliran al peu de la lletra. Per què ens abstenim? Ho fem per Barcelona. La senyora Colau ha estat alimentant la turismofòbia, no ha parat atenció a les noves tecnologies, i ha estat en contra del que ella anomena poderosos, gent que genera activitat econòmica. Barcelona necessita oferir un missatge al món que la ciutat és molt potent. Si no es fa això, el proper alcalde es trobarà amb una ciutat amb menys inversions. El nostre vot d'abstenció, que consistia a evitar la qüestió de confiança, ara es veu trastocat per la decisió del senyor Collboni, que votarà en contra dels pressupostos. Però aquest era el seu pressupost, perquè era el que havia acordat amb l'alcaldessa. Ara vol marcar distàncies. Que facin el que vulguin, però hem de recordar que tenim una gran responsabilitat.

"Nosaltres estem en contra de la majoria de coses que fa l'alcaldessa, però hem intentat fer l'exercici de com es podrien millorar aquests pressupostos"

- Ara Colau es veu abocada a recórrer a la qüestió de confiança per aprovar els pressupostos. El pacte que havien tancat vostès amb el govern es mantindrà o es tornarà a la proposta inicial?

- No depèn de mi, però quan es fa un pacte es fa un pacte. Si no el mantenen, em sentiré molt enganyat.
 

L'exalcalde també té el seu caganer en una estanteria. Foto: Adrià Costa


- Un dels aspectes principals d'aquest pacte és que no es pressupostés ni un cèntim del tramvia, però l'alcaldessa afirma que encara s'és a temps en aquest mandat d'iniciar les obres. Dona per mort aquest projecte?

- Per això dic que no sé si me la crec del tot. Ella juga amb aquestes ambigüitats. Nosaltres tenim una posició clara. Segons el que es faci es crearà un problema de mobilitat important a la ciutat de Barcelona. La Diagonal no és un carrer qualsevol. Nosaltres vam prendre una decisió molt important, que és pacificar el tràfic a part de la Diagonal, guanyant un espai molt ampli per a les voreres. Hem demostrat que la Diagonal es pot convertir en un carrer amable, en el qual la gent pugui passejar i hi hagi botigues, i això no impedeix la circulació dels cotxes. Evidentment, el tramvia que és un bon mitjà de transport, però li ha sortit una competència tremenda, l'autobús elèctric. Potser que aquest Ajuntament entengui que el món canvia. La gran discussió era la contaminació. Un autobús elèctric biarticulat o triarticulat com els que hi ha ara no contamina, pot fer el mateix trajecte que el tramvia, i no és una barrera, perquè no ocupa l'espai que ocupa el tramvia.

- Vostès sempre defensen que l'autobús elèctric seria més eficient amb aquests arguments que ha exposat, però hi ha qui veu motius ideològics amb aquesta postura. Es vincula a la defensa del cotxe.

- No té res a veure. El que creiem és que una ciutat és la suma de moltes coses. Primera prioritat, el vianant i que les voreres siguin àmplies. Segona prioritat, que hi hagi una diversitat de transport públic. I la tercera, que el sistema de mobilitat funcioni. Li posaré un exemple. Jo visc prop de la plaça Francesc Macià. I vaig en bicicleta els dissabtes i diumenges. M'han rodejat de carrils bici i, ara quan baixo a l'Ajuntament, trigo quasi deu minuts més, per la complexitat del carril bici i la supressió d'algun carril de cotxes en zones pacificades.

- Per les seves paraules en relació als pressupostos, fa la sensació que serà difícil que hi hagi altres pactes de ciutat, com el que exposava dilluns l'alcaldessa per garantir l'accés a l'habitatge.

- Aquest li seria fàcil, si el fa ben fet. El problema és si el que diu són anuncis. L'alcaldessa explica coses que després no es fan. El que passa en aquesta ciutat és al revés del que explica la senyora Colau. Hi ha més desnonaments, es dispara el preu del lloguer... L'alcaldessa diu que farà habitatge social, però malgrat que l'anterior govern li va deixar els diners i tot preparat per poder-ho fer, actua amb una lentitud exasperant. Si vol fer habitatge públic de lloguer a preu assequible, tindrà el nostre suport total, perquè és el problema més gros de la ciutat. Quan pot ser que no tingui suport? Si explica coses que no es poden fer o si diu que no es poden fer perquè és culpa de Madrid. Quan jo era alcalde, això també passava i la senyora Colau es dedicava a dir que era culpa meva.

- En la conferència de dilluns, l'alcaldessa també va dir que no pactaria mai un govern amb vostè, a excepció d'arribar a pactes puntuals com el de pressupostos.

- Jo tampoc ho faria amb ella, si no canvia. Perquè la conferència que va fer l'alcaldessa em va fer pensar que potser li hauríem de donar el carnet del PDECat. A la conferència ho va explicar tot a la inversa del que havia promès.
 

L'exalcalde en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa


- Per tant, creu que l'alcaldessa ha perdut l'essència del seu projecte?

- Ara toca la realitat i fa el que ha de fer. Lluitar contra la pobresa, si no generes activitat econòmica, no funciona.

- De les seves paraules en deduïm que, per vostè, després de mig mandat, Colau està vivint un bany de realitat.

- La senyora Colau va guanyar unes eleccions amb el populisme, fent activisme social però sense tenir en compte allò que es pot i el que no es pot fer, sense saber quines eines tens a l'administració i com s'han de fer les coses. I quan s'ha trobat amb la realitat, respon així. Si ella continua com els dos primers anys, això acabarà molt malament per a la ciutat. Si ara fa discursos corregint la situació, convertint-se en defensora dels beneficis de les noves tecnologies quan deia que generaven desigualtats, doncs benvinguda. Una administració pública ha de treballar perquè no hi hagi injustícies ni desigualtats, però això no es fa suprimint l'activitat econòmica.

"La senyora Colau va guanyar unes eleccions amb el populisme [...] Si ella continua com els dos primers anys, això acabarà molt malament per a la ciutat"

- Aquest 2018 ens acostarà a la recta final del mandat. Quin balanç en fa?

- Crec que és un balanç fatal. No sé què ha fet l'equip de govern. Sempre demano que m'expliquin què han fet. Ara potser acabaran arreglant un tros de la Meridiana, per exemple, però això ja estava programat.

- Podria dir-nos una cosa que ha fet bé Colau?

- Ha fet una cosa, que és augmentar el pressupost social. Això és de lògica. Nosaltres també ho havíem fet això. Està bé i és necessari. Però altres coses no les sé veure. No observo una línia d'actuació. Constato que el que està fent és el que estava programat.
 

Primer pla de l'exalcalde de la capital catalana. Foto: Adrià Costa


- I la pitjor decisió de l'alcaldessa fins ara?

- El principal desastre és com s'ha actuat en l'àmbit de la cultura. Hem anat canviant responsable de les polítiques culturals cada quatre dies. Ara ha arribat el senyor Joan Subirats. Però quin és el programa cultural d'aquesta ciutat? No el sabem. Això sí, gestos, sí. "No anirem al Liceu", van dir. D'acord, però això són gestos.

- Vostè va començar el mandat amb la idea que deixaria el consistori, però d'això ja en fa gairebé tres anys i continua al capdavant del grup municipal. Manté la idea d'abandonar l'Ajuntament?

- I tant. No m'hi penso pas quedar. No em presentaré a les properes eleccions.

- Està completament decidit?

- Sí. Ja no sé com explicar-ho perquè la gent em cregui. Quan dic que faré una cosa, la faig. No em presentaré a les properes eleccions. Tothom sap qui era el meu candidat i també qui és el meu candidat per a les properes eleccions. És el senyor Joaquim Forn i depèn d'ell si ho vol fer. I la veritat és que les coses haurien estat més fàcil si el senyor Forn hagués continuat al grup municipal. Com que es va promocionar el senyor Forn a la conselleria d'Interior, jo seré aquí aguantant pel bé del grup i del partit fins que hi hagi el nou candidat i tot rutlli. Ara començaran les primàries al partit. I abans de l'estiu tindrem qui encapçalarà la llista del PDECat a les eleccions a la ciutat de Barcelona.

- Tenint en compte que Joaquim Forn ha renunciat aquesta setmana a l'acta de diputat per encarrilar el seu alliberament, hi ha alguna opció de convèncer-lo perquè sigui el candidat a Barcelona?

- Si em fes cas a mi, sí. Però no sé si em farà cas. Això és una decisió seva, molt personal. A més a més, al senyor Forn l'única cosa que no hem de fer ara és posar-li pressió. Ha de decidir ell què el que vol fer. El que li aconsello, amb tot el que ha passat, és apartar-se de l'acció a nivell de Generalitat i, si vol continuar fent política, una bona sortida és l'Ajuntament de Barcelona. Però és evident que la decisió l'ha de prendre ell. Si ho vol fer, tindrà tot el meu suport. També ha de tenir el suport del partit, això és una altra història. A ell li tinc un afecte especial i ha demostrat que és un deu. La manera de resoldre els temes de seguretat el mes d'agost va ser una exhibició. Però també hem de ser respectuosos amb la seva situació, que no és fàcil. El més important ara és que torni, que no estigui a la presó. Després ja decidirà amb tranquil·litat. Prendre decisions dins de la presó crec que deu ser molt difícil.
 

Trias duu un crespó groc a la solapa en solidaritat amb els presos polítics. Foto: Adrià Costa


- Neus Munté també és una opció que ha aparegut en la travessa de candidats. Li sembla una bona candidata?

- Tinc respecte per tothom. La persona que guanyi les primàries em tindrà al seu costat. Tots els candidats poden ser bons i s'ha de decidir com ens presentem, sota quines sigles. Cal decidir si fem una candidatura àmplia o una altra opció. Però això no ho he decidir jo. Qui lideri aquesta nova fase ha de decidir com es fan les coses.

"Neus Munté? La persona que guanyi les primàries [a Barcelona] em tindrà al seu costat. Tots els candidats poden ser bons i s'ha de decidir com ens presentem, sota quines sigles"

- Una fórmula com la de Junts per Catalunya, adaptada a Barcelona, li semblaria interessant?

- Estaria encantat. Però són decisions que ja no depenen de Xavier Trias. La meva obligació és anar-me apartant. I, quan hi hagi un candidat, estar al servei del candidat. I, si faig nosa, me n'aniré i, si no, continuaré col·laborant perquè les coses vagin bé.

- El 15 de gener vam conèixer la sentència del cas Palau. Vostè que acumula una llarga trajectòria a Convergència, com va rebre el veredicte?

- Trist. Aquestes coses sempre es reben amb tristesa. Sé que el partit vol recórrer la sentència per no estar-hi d'acord.

- La reacció del PDECat va ser poc contundent o va ser encertada?

- No criticaré el PDECat. Van fer la reacció que van creure oportuna en aquell moment. A nivell personal, conec persones que s'han vist involucrades en aquest cas, com el senyor [Daniel] Osàcar [extresorer de Convergència]. I a mi em costa creure que el senyor Osàcar es mereixi segons quin tracte perquè és la millor persona que he conegut a la meva vida. Una persona honesta i pencaire, que estic segur mai a la vida s'ha embutxacat un euro. Li tinc un gran respecte. Aquestes coses són molt complexes i Convergència es defensarà de les seves posicions, així com les persones que hi estiguin involucrades també s'han de defensar, de totes totes.
 

La gravació de l'entrevista amb el líder del PDECat al consistori. Foto: Adrià Costa


- Artur Mas hauria d'haver dimitit amb més antelació de la presidència del PDECat?

- Per què hauria d'haver plegat abans? El senyor Mas va decidir que feia un pas al costat i que deixava de ser el president del PDECat perquè es va adonar que, si ell continuava al capdavant, restava lideratge als nous dirigents.

- Així ho va dir el mateix Mas. Però aquest gest es va produir només uns dies abans de la sentència del cas Palau.

- Sí, però Mas sabia que això havia de passar i que havia de fer aquest pas. No és un pas al costat improvisat perquè s'hagués d'anunciar la sentència del cas Palau, és un pas que sabia que havia de fer. Sabia que havia de cedir el protagonisme. Encara que intentés estar en un segon pla, podia treure protagonisme als que manen.

"El de Mas no és un pas al costat improvisat perquè s'hagués d'anunciar la sentència del cas Palau, és un pas que sabia que havia de fer"

- Es planteja presentar candidatura per ser el nou president del PDECat, en substitució precisament de Mas?

- No. Sempre he dit que ajudaré el partit per a allò que em necessitin. No soc dels que dic que me'n vaig del partit. Estic en una situació de sortir de la primera fila de la política, però pel que em necessitin saben que em tindran al seu costat. Seria molt egoista per part meva que ara no ajudés. I hi seré perquè aquest projecte torni a anar endavant i triomfi. Quina satisfacció tenim? Que quan molta gent donava el PDECat per enterrat, apareix Junts per Catalunya i obtenim un resultat magnífic. I si ens haguéssim presentat tots junts, els resultats encara hauria estat més magnífic.

- ERC es va equivocar?

- Anar junts era molt important. No ho vam fer i això ha provocat que hi hagi gent que tregui pit dient que han guanyat. Quan, mirant els números, és evident que l'independentisme ha guanyat, d'una manera important. Si haguéssim fet un segon Junts pel Sí, hauríem vençut d'una manera molt àmplia. Anar per separat ens ha servit per veure com estàvem. Però segur que hi ha gent sorpresa de la nostra victòria dins l'independentisme. Hem aconseguit una cosa molt important, Junts per Catalunya, que em recorda l'esperit amb el qual es va crear Convergència, que també va unir gent molt diversa. Em recorda tant el començament que m'hi sento còmode de debò.
 

Trias mentre respon una de les preguntes. Foto: Adrià Costa


- El dia de la sentència del cas Palau, l'alcaldessa va dir que el PDECat era hereu de Convergència. I va instar els seus líders a fer una reflexió i valorar si havien de continuar.

- L'alcaldessa hauria de ser capaç de distingir quan parla com a alcaldessa i quan parla com a dirigent d'un partit. Quan ets alcaldessa, has de fer d'alcaldessa. Crec que s'equivoca. Potser electoralment li va bé, perquè crea agitació, que és el que li agrada. Però ella ha d'entendre que ha de fer d'alcaldessa.  

- El seu nom va aparèixer mesos enrere en una investigació periodística com a beneficiari d'un trust familiar administrat per l'entitat de banca privada RBS Coutts de Suïssa. Quina és la seva relació amb el trust?

- Cap. No he rebut mai un duro de cap trust ni he tingut cap compte a l'estranger. Per tant, el que exigeixo al món periodístic que em demostrin totes aquestes coses.

- Vostè ho ha negat des del primer moment.

- Jo no puc donar garanties que el meu pare no tingués un trust. Jo sé la meva situació. Mai he rebut diners d'un trust, no sabia ni què era. I no he tingut mai comptes a Suïssa. Que em demostrin això que diu la investigació periodística. Pel món es venen coses que no sempre són certes. Ja he viscut un intent dur amb aquella informació sobre els 13 milions a Suïssa que m'imputaven i que vaig demostrar que no era veritat. Tota la família i els meus germans estan mirant la manera de demostrar, que no és senzilla, que tot això no és cert.

- Pel que fa a l'extinent d'alcalde Antoni Vives, els tècnics municipals han corroborat que va atorgar una subvenció sense justificar a Barcelona Regional. Manté la seva confiança en Vives?

- La meva confiança absoluta. El senyor Antoni Vives es pot equivocar en un tràmit administratiu, però això no implica que hagi fet cap trampa. Tota la discussió es basa en si algunes coses que ha fet el senyor Antoni Vives amb Barcelona Regional, que era potenciar la ciutat internacionalment, pertocava fer-les a Barcelona Regional o no. Això pot ser discutible. Però, evidentment, no s'ha posat ni un euro a la butxaca. Però és que, a més a més, el senyor Antoni Vives ha anat pel món venent Barcelona. I ha aconseguit contractes gràcies a la seva acció de projectar Barcelona. Penalment, està exonerat. Administrativament, no ho ha fet bé? Que es demostri. Hi ha un intent de linxament excessiu del senyor Vives que és lamentable.
 

Trias, durant la conversa amb Joan Serra Carné i Jordi Bes. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació