El govern espanyol ha certificat aquest divendres que no respecta els resultats del 21-D. Malgrat el revés del Consell d'Estat, l'executiu de Mariano Rajoy persisteix en l'intent d'impugnar la investidura de Carles Puigdemont, el candidat proposat pel Parlament per aspirar a la presidència. Preventivament, el PP -amb el suport de PSOE i Cs-, s'atorga el poder de discutir el que van dictar les urnes en uns comicis convocats via 155.
La Moncloa ha mogut totes les peces que tenia al seu abast per esterilitzar el sobiranisme. Ni sorprèn el discurs del rei a Davos, ni és una novetat l'activitat de la Fiscalia, com tampoc ve de nou que Rajoy vulgui dir la seva sobre el president de la Generalitat i no consideri vàlid cap interlocutor de l'independentisme, com va demostrar negant-se a rebre Roger Torrent. El Constitucional haurà de madurar, doncs, si el veto preventiu del govern espanyol a Puigdemont altera el curs dels esdeveniments al Parlament. El president de la cambra catalana ha defensat amb fermesa la seva proposta de candidat, tot indicant que l'estratègia de l'Estat és un "frau de llei".
I Puigdemont? El líder de Junts per Catalunya també haurà de prendre decisions. Sobre la taula hi tindrà diversos elements: la promesa de retorn feta en campanya, la manifesta voluntat de l'Estat d'empresonar-lo, els interessos del seu partit i dels socis -tants expectants uns com els altres-, i la pròpia responsabilitat del càrrec. Tot tindrà el seu pes per fixar el camí a seguir quan el TC s'hagi pronunciat. Puigdemont és el pla A i ningú gosa parlar en veu alta del pla B.
En les darreres hores s'acumulen els interlocutors que des de Barcelona -o directament a Brussel·les- consulten el president de la Generalitat destituït. També noms propis que van tenir protagonisme en el "pas al costat" d'Artur Mas ara fa dos anys. És, doncs, el moment de Puigdemont. El ministre Zoido pot estar tranquil: l'estratègia no passa per amagar-se en el maleter d'un cotxe. Ho escrivia amb encert Sergi Pàmies a La Vanguardia: "És molt més fàcil posar-se dins d'un maleter que sortir-ne".
Els pressupostos de Colau i el candidat del PDECat a Barcelona. L'alcaldessa no viu un mandat plàcid. Per segon any consecutiu es veu abocada a una qüestió de confiança per validar els comptes municipals, una erosió que l'oposició ha subratllat al ple d'aquest divendres. Colau havia esgarrapat l'abstenció d'Alfred Bosch (ERC) i Xavier Trias (Grup Demòcrata), però el veto del PSC -fins fa ben poc a l'equip de govern- tomba les aspiracions d'un tràmit més àgil. És el peatge que paga Barcelona en Comú per haver liquidat el pacte amb els socialistes arran del 155. Mentrestant, els rivals de Colau ja divisen l'horitzó electoral del 2019. Aquest dijous, el mateix Trias, posava noms i cognoms al seu relleu a l'Ajuntament: Joaquim Forn. En una entrevista a NacióDigital, l'exalcalde subratllava que Forn era el seu candidat preferit, per bé que deixava a les mans del conseller d'Interior cessat una decisió que no és senzilla. Forn, reclòs a la presó d'Estremera, ha renunciat aquesta setmana a l'acta de diputat per facilitar el seu alliberament.
Per atendre la despesa de l'exèrcit, el que calgui. El discurs del ministre Cristóbal Montoro sobre els límits de la pròrroga pressupostària -atribuint-ne la responsabilitat a l'independentisme- no sembla que afecti el ministeri de Defensa. María Dolores de Cospedal ha confirmat que Espanya incrementarà un 78% la despesa militar en sis anys. La ministra admet que l'Estat no assolirà el llindar del 2% del PIB a què es va comprometre amb l'OTAN, però això no impedirà un augment de les partides del 0,86% fins a l'1,53% d'aquí al 2024. Quant costa la factura militar? Com explicàvem en aquest diari, uns 18.000 milions d'euros.
La realitat de la bretxa salarial. En l'esperpèntica entrevista de Mariano Rajoy a Onda Cero -què li passa al president espanyol cada cop que parla amb Carlos Alsina?-, el líder del PP va mostrar la coneguda preferència per aparcar els problemes quan se li reclamava una resposta sobre la bretxa salarial. "No ens fiquem ara en això", va dir Rajoy. Però no tothom s'inhibeix com ell. Com bé explicava El País, altres governs ja han aprovat mesures legislatives en la línia de la igualtat salarial. És el cas d'Alemanya, Islàndia i el Regne Unit.
Vist i llegit
Aquest divendres destaquem un treball audiovisual, el que ha protagonitzat Josep Cuní a Cuatro, en el retorn del periodista a les pantalles després de la seva marxa de 8TV. A la cadena espanyola, Cuní retrata l'Amèrica de Trump, fent un recorregut -de forma planera i, a la vegada, amb segell propi- pels elements que van conduir el magnat a la presidència dels Estats Units. El nostre crític televisiu,Toni Vall aplaudeix el reportatge en aquest article. Vall hi veu el "retorn d’un Cuní en plena forma" i constata que "ni molt menys s’ha cansat del periodisme". N'esperem noves entregues.
La frase de la setmana
"Sí, el PP es finançava amb diner negre". La confessió de Ricardo Costa, ex-secretari general del PP valencià i mà dreta de l'expresident Francisco Camps, ha confirmat en seu judicial el que ja s'havia documentat en les tribunes periodístiques: el finançament irregular del partit que comanda el govern espanyol. Costa va insistir dimecres que va ser Camps i l'expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino qui li van ordenar que la formació es financés "amb diner negre" per poder sufragar les despeses generades, per exemple, en campanyes electorals. Unes paraules, per cert, minimitzades als informatius de TVE. La presumpta caixa B del PP valencià és una peça separada del cas Gürtel i Mariano Rajoy s'obstina en convertir-ho en això, una qüestió aliena a les sigles que presideix. "No ho sé, a nosaltres mai ens ho han dit", va dir Rajoy sobre les paraules de Costa. Al PP no estan per la labor d'assumir responsabilitats.
El nom propi
L'expresident brasiler Lula da Silva acumula obstacles en la cursa per tornar a ser el candidat del Partit dels Treballadors en les eleccions presidencials de l'octubre. Aquesta setmana el Tribunal de Porto Alegre va ratificar la seva condemna per un delicte de corrupció i ha ampliat la pena de 9 a 12 anys de presó, que s'afegeix a la inhabilitació per a càrrec públic. Lula, sobre qui pesa l'amenaça d'ingressar a la presó en les pròximes setmanes, ha denunciat un complot per evitar que es presenti als comicis. I es mostra ferm en la intenció d'aspirar a la presidència mentre la premsa del Brasil es pregunta quin serà el desenllaç del serial. "El condemnat no sóc jo, és el poble brasiler", ha afirmat en les manifestacions que li mostren suport. Un altre expresident contra les cordes.
Els imperdibles
Ens esperen dies intensos a la política catalana -la setmana que ve es preveu agitada-, però pel camí podem fer un petit parèntesi i centrar-nos en el cinema català. Diumenge ens espera l'entrega dels Premis Gaudí. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, hi ha parat atenció tota la setmana, amb una entrevista diària als principals protagonistes, una sèrie que tanca amb la conversa amb l'actor David Verdaguer, aspirant a dos premis i presentador de la gala. No us perdeu tampoc la guia que us ha preparat per no desatendre cap detall del treballs nominats. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?