procés català

Restituir el Govern, una obra cada cop més complexa

Del consell executiu cessat pel 155, només Turull, Rull i Romeva es troben en disposició de formar part d'un Govern que s'haurà de confeccionar quan es desencalli la investidura | La pressió dels aparells de l'Estat dificulta l'acció dels exiliats a Brussel·les i condiciona també la dels presos mentre s'acumulen les renúncies

per Joan Serra Carné / Roger Tugas , 24 de gener de 2018 a les 20:33 |
Quins consellers podran continuar al Govern? | NacióDigital
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Les coses es reprenen allà on es van deixar". La frase de Carles Puigdemont, pronunciada el 8 de desembre, en la primera setmana de la campanya electoral del 21-D, sintetitza el missatge repetit per Junts per Catalunya per "deixar sense efectes" l'aplicació de l'article 155. Però la restitució del Govern, un lema amplificat per Puigdemont després de la majoria sobiranista dictada per les urnes, s'endevina com una obra cada cop més complexa.

La dificultat és objectiva i s'explica per la pressió dels aparells de l'Estat sobre l'independentisme, de la justícia a la policia, vigilants tant amb els moviments dels exiliats a Brussel·les com inflexibles amb la situació dels presos. La investidura de Puigdemont encara és una incògnita, els consellers presents a Bèlgica i reelegits com a diputats no tenen garantit a l'escó -si cal assegurar la majoria sobiranista al Parlament-, els presos no albiren la data del seu alliberament i alguns dels membres del Govern ja han renunciat a tenir protagonisme en la nova legislatura. L'última renúncia, la de Joaquim Forn -per facilitar la seva sortida d'Estremera-, redueix el nombre de consellers que poden repetir.  


La fotografia del Govern del juliol passat -quan es va produir la remodelació de l'executiu pactada per Puigdemont i Oriol Junqueras- serà impossible de repetir. A banda del president -que aquest dimecres no ha descartat assistir al ple d'investidura després de reunir-se a Brussel·les amb Roger Torrent-, els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí han demanat la delegació de vot en la investidura, una sol·licitud com a diputats que evidencia la complexitat d'un eventual retorn.

El missatge de Torrent


En el cas que formessin part del Govern, haurien d'exercir a distància, una opció que col·lisiona amb les peticions de Torrent. El president del Parlament ha demanat un executiu que pugui actuar "des del minut u" just després de parlar amb Puigdemont. L'afirmació permet llegir entre línies. Malgrat tot, però, el conseller de Cultura, Lluís Puig, no es dona per al·ludit i aquest mateix dimecres s'ha tornat a postul·lar per repetir en el càrrec, si Puigdemont ho decideix, i ha demanat un canvi en el reglament del Parlament per poder exercir a distància. No és l'únic exiliat que aspira a seguir formant part del Govern, segons asseguren dirigents independentistes.

Lluís Puig s'ha proposat per seguir en el càrrec des de Brussel·les, però JxCat i ERC tenen clar que no volen deixar a l'estacada els exiliats, als quals els volen donar algun càrrec

De fet, un dels elements de les negociacions en l'independentisme és el paper que han de tenir els consellers a Brussel·les en la nova legislatura, tant pel que fa al seu vot com a diputats com la seva vinculació amb el Govern. La possibilitat de repetir en el càrrec està sobre la taula, però també s'han valorat altres opcions, com les de nomenar-los consellers sense cartera o, fora del consell executiu, altres càrrecs o assessors de la Generalitat -o fins i tot dels respectius grups parlamentaris al Parlament Europeu-. Les seves formacions no els volen deixar a l'estacada i amb una situació complicada sense un retorn a l'horitzó.
 

Roger Torrent i Carles Puigdemont, reunits a Brussel·les Foto: Junts per Catalunya


Tot i que Torrent s'ha compromès a Brussel·les a facilitar que es posi fi al 155 amb "un Govern el més aviat possible" -sense detallar la fórmula de la investidura, que es convocaria probablement dimarts-, veus del sobiranisme expressen els nombrosos obstacles que s'alçaran des de l'Estat si les decisions del Parlament tornen a tensionar l'escenari. "Volem fer-ho el més senzill possible. Cada dia sense una impugnació és una victòria, però no afluixarem per temor al TC", exposen altres fonts parlamentàries de l'independentisme.

La reacció preventiva de l'Estat l'ha avançada el mateix Mariano Rajoy, que en una entrevista a Onda Cero ha assegurat que "farà tot el possible" per impedir el retorn del líder de Junts per Catalunya. Podria començar amb les decisions que prengui la mesa del Parlament. Puigdemont és ara mateix una obsessió per al govern i la policia espanyola.

Nombroses (i significatives) renúncies

Més enllà d'un eventual retorn dels consellers exiliats -ara mateix un escenari remot-, el que ja és una certesa és que quatre membres de l'últim executiu -Joaquim Forn, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila- no repetiran. Els tres primers, immersos en el procés judicial que pilota el Tribunal Suprem, han desestimat continuar a la primera línia de la política, alguns després de fer campanya -com Mundó- i d'altres just després de sortir de la presó -com Borràs-.

Forn encara és a la presó i pretén encaminar el seu alliberament, una reclusió que també afecta a Oriol Junqueras. El líder d'ERC, que es va declarar com un "home de pau" davant del jutge Pablo Llarena, només va poder delegat el vot en el ple de constitució del Parlament. Tot i això, els republicans plantejaran que Puigdemont torni a nomenar el seu líder com a vicepresident del Govern, si és investit, tot i que més com una esperança de guanyar arguments per aspirar a l'excarceració que com una possibilitat real d'exercir des de la presó. Vila és un cas a part. Va dimitir el dia abans de la declaració d'independendència del 27 d'octubre i, divorciat de la cúpula del PDECat, ha tornat al sector privat.
 

Carles Puigdemont, el 26 d'octubre a Palau. Foto: Adrià Costa


De la mateixa manera que va passar amb la mesa del Parlament -Carme Forcadell va descartar-se per a la reelecció i els membres sobiranistes de l'òrgan rector de la cambra no han repetit-, el Govern haurà de tenir una altra composició. Cal recordar, de fet, que els missatges de l'independentisme conforme calia restituir les institucions implicaven també la cambra catalana, en la qual no ha repetit cap dels membres independentistes de la legislatura, a banda de la seva presidenta. Curiosament, els dos únics representants que han estat restituïts són els unionistes, ja que Cs ha tornat a situar José María Espejo-Saavedra com a vicepresident segon i PSC ha posat de nou David Pérez com a secretari segon, igual que l'anterior mandat.

L'objectiu de la restitució de les institucions incloïa inicialment mantenir la mesa del Parlament, però finalment només Cs i PSC han tornat a nomenar els representants previs al 155

Pel que fa al Govern, la situació és similar, ja que, a més dels exiliats, presos i els que han explicitat la seva negativa a repetir en el càrrec, Dolors Bassa -diputada electa- ha evidenciat la voluntat de no tornar a ser consellera. Ara mateix, només Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva -també investigats pel Suprem- tenen opcions d'exercir de consellers de forma immediata. Cap d'ells s'ha autodescartat i els dos primers s'han ofert per mantenir els respectius departaments.

En tot cas, encara amb la gran incògnita de si Puigdemont podrà ser investit o no, les negociacions entre JxCat i ERC per la composició de l'executiu són molt primerenques i tan sols guanya força la màxima conforme les dues formacions hi haurien de tenir un pes equivalent, ja que els primers tan sols van aconseguir uns 12.000 vots més que els segons i, per tant, l'equilibri de la legislatura passada del 60% per a CDC i el 40% per als republicans ja no s'entendria. És una opció que Rull va avalar en una entrevista a El Temps, per bé que encara cal començar a parlar de les àrees.

I el full de ruta?

La composició del Govern serà una pista sobre el trajecte que emprendrà a partir d'ara l'independentisme, que tindrà l'oportunitat de resoldre els primers interrogants en el discurs de la investidura. En la campanya del 21-D ja va perdre protagonisme la via unilateral -comprovats els danys en les institucions catalanes-, però per assolir la majoria necessària per encetar la legislatura, Junts per Catalunya i ERC necessiten el suport de la CUP. I els anticapitalistes han vinculat la investidura a fer efectiu un programa polític compromès amb la República.

En un document fet públic aquest dimecres -i remès als socis independentistes, i també als "comuns"-, la CUP reclama desplegar el procés constituent, bastir estructures d'estat, atendre les polítiques socials i aplicar canvis impositius, com un salari mínim de 1.200 euros, major IRPF a les rendes altes o la suspensió dels desnonaments. La política catalana viu dies de màxima incertesa.    
 

Carles Puigdemont, durant el ple del Parlament del 10 d'octubre Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació