Llibres

L'exasperant indiferència del traïdor

L'editorial Arcàdia publica "De la traïció", del filòsof Avishai Margalit, on l'autor dissecciona "què és trair i què implica trencar una amistat, una parella o una comunitat religiosa o política"

| 25/01/2018 a les 12:34h
Arxivat a: Cultura, literatura, traïdor, llibres, crítica, Avishai Margalit, Arcàdia, filosofia
El filòsof Avishai Margalit, autor de «De la traïció», que publica Arcàdia | Wikimedia Commons
Què marca el valor que ens donem a nosaltres? Els diners que guanyem? La quantitat de gent que ens escolta a les xarxes? Que el món ens reconegui la feina? En general, el que ens dona valor són aquelles relacions que considerem valuoses. Per això, trencar-ne una t’obliga a refer-te del tot.
 

En parla el filòsof Avishai MargalitDe la traïció (Arcàdia, 2017). A través de distincions conceptuals, de comentaris sobre la història de les nacions i sobre grans obres de la filosofia i la literatura, Margalit dissecciona què és trair i què implica trencar una amistat, una parella o una comunitat religiosa o política. 
 
Ell ho té claríssim: el que converteix un acte en traïció no és el mal que fem a la víctima sinó el mal que fem a la relació. Perquè hi hagi traïció cal que trenquem una relació densa —basada en un sentit de pertinença mútua i en un passat compartit. “La substitució és el flagell de la pertinença”, escriu Margalit. I és que el problema més habitual de la traïció és que aquell espai que abans ocupaves tu i que et donava valor, ara passa a ocupar-lo algú altre. 
 
Sentir-nos traïts ens porta a revisar de manera radical el significat que donem a la relació. Per això, a diferència d’un distanciament que podem justificar per motius absurds com un canvi de barri, la traïció ens fa reescriure el passat. “¿És que no ho veia, que era un cretí?”, sols preguntar-te. Pregunta absurda, perquè ni l’amistat ni l’amor encaixen amb una política d’avaluació constant. Si cada dia heu de posar el marcador a zero, diu el pensador, més et val plegar. 
 
Però De la traïció no és un llibre moralista. Margalit també es pregunta si ser la part traïda et dona carta blanca per a tot. Si l’autèntic problema és la traïció privada o la vergonya pública. I es preocupa d’entendre el traïdor, que rarament és un malvat sinó que sol ser un indiferent. No som injustos o infidels per fer mal a algú, per anar contra ell, sinó que ho fem passant per sobre del mal que li farem. És exasperant i lamentable, però és molt humà. Se’n diu “instint de vida” i ve acompanyat d’uns mecanismes psicològics que Margalit exposa amb gran encert.
 
I això és tot? Naturalment que no. Un filòsof que neix a Jerusalem l’any 1939 no es pot limitar a parlar d’amics que deixen de ser-ho o d’històries de llençols. Home de cultura titànica, Margalit il·lumina conflictes eterns com la pugna entre Antígona i Creont. Es remunta a l’Anglaterra de Guy Fawkes i explica per què l’alta traïció deixa de ser el crim més gros a mesura que els ciutadans tenen la seguretat existencial resolta. A més, Margalit és jueu i vol parlar de col·laboracionismes; de per què els francesos, falsaris com són, i a pesar del talent únic que tenen per reescriure la història, són tan hereus de Pétain com de De Gaulle. 
 
De la traïció no és un gran assaig —l’autor hi ha aplegat els textos d’algunes conferències i en conjunt, al llibre, hi falta unitat i direcció. Però, en canvi, cada capítol del llibre és un goig. Una conversa errabunda, inconclusa i plaent amb un amic esmolat i molt culte. És suficient, si no volem fer de moralistes tronats, per a un tema que les societats occidentals benestants hem bandejat del debat públic sense que hàgim deixat de patir o de fer patir en privat.
 
Fitxa del llibre

De la traïció, d'Avishai Margalit
Editorial Arcàdia

Octubre del 2017
Pàgines 424
Preu 27€

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Els joves pallaresos al Gran Canaria Arena, entre ells el Pau, el tercer per la dreta | Pau Vila
Jordi Ubach
01/01/1970
Parlem en exclusiva amb el jove de Tremp que va ser detingut el passat divendres per entrar una estelada a la Copa del Rei de bàsquet | Vila relata la seva violenta detenció i assegura que els fets pels que se l’acusa són falsos | El pallarès torna de Gran Canària amb antecedents i una multa de 720 euros
01/01/1970
El canvi, que escurça el termini, respon a la demanda reiterada de diferents sectors de la comunitat educativa
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau van comparèixer la mateixa nit de l'atemptat | ACN
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El Saló Verge de Montserrat es va convertir en el centre d'operacions a l'edifici governamental, mentre que a Interior s'hi va situar immediatament el gabinet de crisi | Junqueras va quedar retingut 25 minuts a Sant Vicenç dels Horts arran de l'Operació Gàbia que es va posar en marxa per capturar els autors materials