27
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
22:20h
Espanya està en perill. La situació política a Catalunya ha desfermat les passions del nacionalisme espanyol més tronat. Si en els moments de gran crisi "nacional", com amb motiu de la pèrdua de les darreres colònies, el 1898, un sector de la cultura va obrir el debat sobre què és Espanya, el procés sobiranista ha donat ímpetu als qui ja tenen resposta. Espanya està en perill i cal recuperar-ne les essències. D'aquí la proliferació d'entitats i plataformes rabiosament anticatalanistes. La Fundació Villacisneros és un dels nuclis més actius del nacionalisme espanyol més recalcitrant.
Dilluns, 21 de gener. Taula rodona a l'auditori de Mútua Madrileña organitzada per la Fundació Villa Cisneros sota el títol "La resposta al següent pas del nacionalisme". Hi intervenen José Ramón Bauzá, expresident de les Balears i avui senador del PP; la presidenta del PP del País Valencià, Isabel Bonig; el portaveu de Ciutadans al Congrés, Juan Carlos Girauta; Rosa Díez, exlíder d'UPyD; l'exsecretari general de CCOO José María Fidalgo, avui molt escorat a la dreta, i María San Gil, vicepresidenta de la fundació i exlíder del PP basc. Entre els presents hi era l'exministre Jaime Mayor Oreja, qui també inspira una altra fundació de la galàxia ultra, Valores y Sociedad, que organitza molts actes amb Villacisneros.
Enfortir Espanya
En l'acte es van escoltar tots els epítets possibles contra el sobiranisme: xenòfob, racista, supremacista, malaltia... El missatge va ser molt clar: cap concessió al nacionalisme (català, s'entén) i fermesa enfront el que consideren com un desafiament per part de l'independentisme.
La fundació ha organitzat un cicle llarg sobre "El necessari enfortiment d'Espanya", per on han passat molts dels representants de la dreta dura espanyola, tant política com mediàtica: l'exministra Ana Palacio, Hermann Tertsch, Pedro J. Ramírez, l'exdiputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo, Albert Boadella, l'expresident de Societat Civil Catalana, Mariano Gomá... El cicle es va inaugurar fa un any i va tenir un padrí d'excepció: l'expresident José María Aznar.
Suport a l'"elección lingüística"
La fundació s'està mostrant molt activa donant suport a totes les campanyes espanyolistes, entre elles la que ha engegat l'associació Hablemos español per recollir 500.000 signatures per portar una ILP al Congrés per fer una llei "que garanteixi els drets lingüístics de tots" i que acabi en la "discriminació" que pateixen, segons ells, els parlants en castellà en aquells territoris on es parlen dues llengües.
Un nom de ressons colonialistes
L'entitat es va fundar fa deu anys per defensar els valors essencials de la "civilització occidental", entre els quals enarbora el cristianisme i "la defensa de la vida". Però des de fa més d'un any quasi totes les seves activitats han girat entorn, o més aviat contra, el procés. El nom de la fundació és un homenatge als soldats que van arriar la bandera espanyola al Sàhara el 1976. Curiosament, va ser el govern franquista -amb Franco moribund- qui va decidir lliurar la colònia al Marroc. Un dels darrers oficials espanyols a Villa Cisneros va ser Alfonso Gómez-Pineda, de qui l'actual president de l'entitat, Iñigo Gómez-Pineda, és descendent.
Un nom clau de la fundació és María San Gil, l'exdirigent del PP basc que va acabar abandonat la formació per desavinences amb Mariano Rajoy. N'és la vicepresidenta i el lligam amb Mayor Oreja i, alhora, amb un sector de les víctimes del terrorisme, que és una altra de les preocupacions de l'entitat.
En el consell assessor hi ha l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre i Ignacio Astarloa, ex-secretari d'Estat de Seguretat durant el mandat d'Aznar i vinculat a la FAES. En els moviments que s'estan produint en el si de la dreta espanyola, cal seguir també Villacisneros, que s'ha convertit en un lloc de trobada entre els nuclis més radicals de PP i Ciutadans.
Dilluns, 21 de gener. Taula rodona a l'auditori de Mútua Madrileña organitzada per la Fundació Villa Cisneros sota el títol "La resposta al següent pas del nacionalisme". Hi intervenen José Ramón Bauzá, expresident de les Balears i avui senador del PP; la presidenta del PP del País Valencià, Isabel Bonig; el portaveu de Ciutadans al Congrés, Juan Carlos Girauta; Rosa Díez, exlíder d'UPyD; l'exsecretari general de CCOO José María Fidalgo, avui molt escorat a la dreta, i María San Gil, vicepresidenta de la fundació i exlíder del PP basc. Entre els presents hi era l'exministre Jaime Mayor Oreja, qui també inspira una altra fundació de la galàxia ultra, Valores y Sociedad, que organitza molts actes amb Villacisneros.
Enfortir Espanya
En l'acte es van escoltar tots els epítets possibles contra el sobiranisme: xenòfob, racista, supremacista, malaltia... El missatge va ser molt clar: cap concessió al nacionalisme (català, s'entén) i fermesa enfront el que consideren com un desafiament per part de l'independentisme.
La fundació ha organitzat un cicle llarg sobre "El necessari enfortiment d'Espanya", per on han passat molts dels representants de la dreta dura espanyola, tant política com mediàtica: l'exministra Ana Palacio, Hermann Tertsch, Pedro J. Ramírez, l'exdiputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo, Albert Boadella, l'expresident de Societat Civil Catalana, Mariano Gomá... El cicle es va inaugurar fa un any i va tenir un padrí d'excepció: l'expresident José María Aznar.
Suport a l'"elección lingüística"
La fundació s'està mostrant molt activa donant suport a totes les campanyes espanyolistes, entre elles la que ha engegat l'associació Hablemos español per recollir 500.000 signatures per portar una ILP al Congrés per fer una llei "que garanteixi els drets lingüístics de tots" i que acabi en la "discriminació" que pateixen, segons ells, els parlants en castellà en aquells territoris on es parlen dues llengües.
Un nom de ressons colonialistes
L'entitat es va fundar fa deu anys per defensar els valors essencials de la "civilització occidental", entre els quals enarbora el cristianisme i "la defensa de la vida". Però des de fa més d'un any quasi totes les seves activitats han girat entorn, o més aviat contra, el procés. El nom de la fundació és un homenatge als soldats que van arriar la bandera espanyola al Sàhara el 1976. Curiosament, va ser el govern franquista -amb Franco moribund- qui va decidir lliurar la colònia al Marroc. Un dels darrers oficials espanyols a Villa Cisneros va ser Alfonso Gómez-Pineda, de qui l'actual president de l'entitat, Iñigo Gómez-Pineda, és descendent.
Un nom clau de la fundació és María San Gil, l'exdirigent del PP basc que va acabar abandonat la formació per desavinences amb Mariano Rajoy. N'és la vicepresidenta i el lligam amb Mayor Oreja i, alhora, amb un sector de les víctimes del terrorisme, que és una altra de les preocupacions de l'entitat.
En el consell assessor hi ha l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre i Ignacio Astarloa, ex-secretari d'Estat de Seguretat durant el mandat d'Aznar i vinculat a la FAES. En els moviments que s'estan produint en el si de la dreta espanyola, cal seguir també Villacisneros, que s'ha convertit en un lloc de trobada entre els nuclis més radicals de PP i Ciutadans.