David Saldoni: «Puigdemont no ha de tornar mentre hi hagi voluntat de detenir-lo»

- Amb quins objectius arrenca el mandat?

- Són objectius continuistes, com ara augmentar les facilitats per als ajuntaments: n'hi ha que triguen quatre mesos a poder comprar un cotxe de policia i, amb la nostra central de compres, el termini es pot reduir a un mes. També volem posar en valor la feina dels electes locals: volem positivitzar tot el que s'aprèn fent d'alcalde. I volem ser un motor per a la llei de governs locals. A l'ACM ho hem treballat molt, tenim un llibret de propostes, però concretar i executar és molt més complicat. Al final cal prendre decisions sobre aspectes com els consells comarcals.

- En aquest temps que queda de mandat a l'ACM es pot abordar de debò el model territorial del país, tenint en compte l’excepcionalitat de la legislatura? Es podrà debatre sobre el futur dels consells comarcals, les vegueries o les diputacions?

- Aquest mandat ha de definir de manera clara com s'ha d'estructurar el municipalisme a Catalunya. Què hem de fer amb els consells comarcals i amb les vegueries, quin format han de tenir, què hem de fer amb la capitalitat de les àrees metropolitanes.... Hem de ser capaços de definir l'arquitectura del món municipalista de Catalunya. Hem parlat moltes vegades de la fusió de l'ACM i la Federació de Municipis de Catalunya, però hem de posar més elements sobre la taula. L'Estatut preveu el consell de governs locals, que ara està parat. L'hem de reactivar abans de les municipals, i després de les eleccions municipals del 2019 ja es decidirà la composició.

"Durant aquest mandat ha de definir de manera clara com s'ha d'estructurar el municipalisme a Catalunya, i determinar què hem de fer amb els consells comarcals i amb les vegueries"

- Dissabte cridava a "esborrar" el 155 des dels municipis catalans. Com es fa, això?

- Intentant posar els municipis al mig de l’entramat institucional de defensa del país. El 155 està afectant molt els municipis. Què ens trobem, ara? Si has de fer una cessió d'una carretera, has d'anar al ministeri. La nostra voluntat és que es formi Govern el més ràpid possible, si pot ser la setmana vinent.

David Saldoni és alcalde de Sallent i nou president de l'ACM. Foto: Adrià Costa

- El món local ha estat un dels motors del procés. El seu predecessor té una querella per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, de fet. Després de les eleccions del 21 de desembre, el mandat de l'1-O segueix vigent?

- El mandat segueix absolutament vigent perquè és un nou replà en la història de Catalunya. Vam demostrar determinació, força i convenciment. Qualsevol cosa que ens plantegem dins del procés nacional ha de tenir l'1-O com un element base. La gent es va emancipar, aquella jornada.

- Però creu que s'està implantant la República de manera efectiva? Hi ha marge, en aquesta legislatura, per dur-la a terme?

- Hi ha marge. Construir una República, en el fons, és avançar en les estructures del país, cadascú des del seu àmbit. Probablement, ens havíem marcat que havíem d'anar amb cinquena tota l'estona, i després de l'1-O ens hem adonat que hi ha determinats temes en els quals podrem anar una mica més ràpid, i d'altres en els quals haurem d'anar un xic més lents. Hem de recuperar el replà de l’1-O i començar a avançar.

- I això què vol dir?

- Preparar una llei de governs locals de Catalunya que sigui la que realment volem des d'aquí: això és un pas més en el que vam decidir l'1-O. O treballar, per exemple, amb una possible llei de contractació pública en l'àmbit català, o poder muntar una línia de suport als municipis que faci inversions des de la Generalitat. O la renda garantida de ciutadania, que és un canvi de paradigma respecte el que s’ha fet sempre a Catalunya, Espanya i una part d'Europa. Tot això és fer cas al referèndum.

"Hem de recuperar el replà de l'1-O i tornar a avançar. Ens hem adonat que en alguns temes podrem anar més ràpid i, en d'altres, més lents"

- En tot cas, ha quedat clar que la via unilateral ha quedat fora de l'estratègia més immediata i que el full de ruta s'està calculant.

- Més que recalcular el full de ruta, el que s'està fent és adaptar-lo a la realitat i als processos democràtics que sempre hi ha pel mig. Quan tu et trobes unes eleccions com les del 21-D, en les quals l’independentisme té una majoria absoluta al Parlament i un 47,5% dels vots, has de mesurar les teves forces i dir que, probablement, la via que volíem implementar basada en anar amb cinquena en tots els àmbits no es pot fer. Per tant, hem de recalcular, i això vol dir repensar les estratègies. - El referèndum pactat tornarà a estar damunt la taula? Avui ho sostenia el president Carles Puigdemont en una conferència a Copenhagen.

- Si mai es posa sobre la taula, s'ha de contemplar. Si Mariano Rajoy fa cas a la carta del president del Parlament, Roger Torrent, i li diu que s’ho ha pensat una mica i que vol fer un referèndum per veure com s'aclareix tot, crec que el president del Parlament ho hauria d'entomar i plantejar-ho a la societat.

- En una de les primeres entrevistes que li van fer a Carles Puigdemont després de ser president defensava que les eleccions municipals del 2019 ja no es farien sota el mandat de l'Estat. Els comicis que toquen d'aquí a un any i mig sota quina jurisdicció se celebraran: convocades pel govern espanyol o bé ja sota la legalitat republicana?

- Tan de bo poguéssim tenir una nova legalitat, però treballo amb el marc legal mental que seran convocades com les anteriors. El que em preocupa més del 2019 és tenir una llei de governs locals que pogués ser aplicable amb el resultat electoral. Això ens donaria, realment, sensació de República a Catalunya.

"Tan de bo poguéssim tenir una nova legalitat per a les municipals del 2019, però treballo amb el marc legal mental que seran convocades com les anteriors"

- Torrent ha proposat aquest migdia Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat. Se’n sortirà?

- Crec que sí, no hi ha motius pel contrari. La mesa del Parlament ha de buscar la fórmula de donar compliment a la voluntat dels 135 diputats, que representen els ciutadans de Catalunya. Qualsevol altra lectura que se'n faci és esbiaixar la realitat.

- Però el president és a l’exili, i segurament la investidura es farà per delegació. Puigdemont hauria de tornar a Catalunya per sotmetre’s al debat parlamentari malgrat el risc de ser detingut?

- Crec que no. Mentre existeixi d'una forma clara la voluntat de detenir-lo tan bon punt posi un peu al territori espanyol, no ha de tornar. Ens és molt més útil per la feina que ens hem plantejat a Catalunya l'1-O i el 21-D d'internacionalitzar el conflicte català. Hem de fer pedagogia arreu del món, com s'ha vist a Dinamarca.

David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa

- Però realment creu que és viable un Govern a distància?

- Governar és que hi hagi gent que governi, gent que tingui les competències i les capacitats per poder prendre les decisions que toqui. Tenir un president que prengui decisions, que faci un consell executiu a Brussel·les o telemàticament, crec que és factible. Es pot tenir algú aquí que porti el dia a dia del Govern i un president que, si ha de fer feina internacional, tant és que dormi a Brussel·les o en un altre lloc. Les solucions, quan hi ha voluntat, es troben.

- Per tant, una de les solucions és que Puigdemont sigui president des de Brussel·les i nomenar un conseller primer que porti el dia a dia.

- Hi pot haver un conseller primer, un conseller de la Presidència, un conseller en cap, o bé un conseller del que creguis oportú.

" Ha de revisar molt bé per què vol portar Puigdemont a la presó quan ha estat validat per la democràcia i els vots de la ciutadania"

- I un cop investit, el president hauria de tornar a Catalunya?

- En sentit democràtic, hauria de tornar. Ha de revisar molt bé per què el vol portar a la presó quan ha estat validat per la democràcia i els vots de la ciutadania.

- Si el detenen després de ser investit, serà conduït a presó com a president de la Generalitat. Interpreta que això tindria algun efecte positiu en el procés?

- Efectes positius que el detinguin, no en té massa cap. Ens és molt més útil i més digne tenir el president de la Generalitat a Brussel·les o a Dinamarca que no pas tenir-lo a la presó. No estem enlloc per ser màrtirs, sinó per ser útils. En el fons, totes les figures que hi ha han de ser peons en el projecte col·lectiu.
 
- Posem per cas que Puigdemont és investit. Si l'Estat recorre el nomenament al Tribunal Constitucional i el rei no el signa, caldrà buscar una alternativa?

- Que el rei no vulgui signar una voluntat majoritària d'un Parlament autonòmic comença a trencar totes les regles del joc. Si els diputats escullen un diputat i està votat, qui és ell per no firmar-ho?

- El discurs d'investidura del candidat a la presidència ha de consignar per escrit el desplegament de la República, a risc que tot el programa de Govern siguin impugnat des del primer dia de la legislatura?

- Hi ha hagut algun moment en el qual hem estat massa llepafils. L'important és el traç gruixut, veure com a on va enfocat el país, quina finalitat ens hem marcat. Si un dia has de fer una giragonsa i val més no dir una cosa, crec que és molt més útil no dir-la i caminar amb el nord ben marcat.

 - L'esquema de restitució plantejat durant la campanya electoral de Junts per Catalunya queda molt tocat quan Carme Forcadell descarta seguir com a presidenta del Parlament i hi ha consellers que anuncien que deixen la política.

- Hem de respectar la voluntat de cadascuna de les persones. Hi ha una cosa que m’hauria agradat molt: tenir la presidenta del Parlament i nomenar els mateixos consellers a Govern, i si convé canviar-los la setmana vinent. Però m’hauria agradat que la primera reunió del consell executiu tingués la mateixa gent que va provocar el 155 i que els fessin fora. La fotografia simbolitzaria molt bé el que el poble de Catalunya ha votat.
 
- Vostè va formar part de la direcció executiva del PDECat fins a finals de desembre. Quina ha de ser la relació del seu partit amb Junts per Catalunya? Artur Mas, en acomiadar-se de la presidència de la formació, va demanar que no hi hagués "picabaralles" entre els dos actors del món que representa l'antiga CDC.

-  Xoc entre el PDECat i Junts per Catalunya no n'hi ha cap i no n'hi ha d’haver cap. El que hem de fer és buscar la complementarietat dels uns i dels altres. Una cosa [la candidatura de Puigdemont] és molt nova i molt diversa, l'altra [el partit] és jove però ve de lluny. És una cosa estranya: serà una lliçó per a tots plegats saber-nos moure en aquestes noves realitats. No hi estem gens acostumats i ens movem en esquemes antics com són les estructures de partit. I amb Junts per Catalunya hi ha hagut una revolució molt bèstia. La gent que ha anat a la candidatura seria molt difícil que entressin a formar part d'una llista del PDECat, d'ERC o del PSC, perquè el funcionament dels partits no acostuma a permetre una entrada fàcil de gent de fora. Puigdemont ha qüestionat el funcionament dels partits i les seves estructures. Com ho gestionarem, ara? No ho sabem. Això acabarà lligant.

"Ens hem d'allunyar de pensar si Junts per Catalunya ha de ser un nou partit. Això ha d'evolucionar cap a un nou funcionament, amb estructures més laxes, amb més permeabilitat cap a la ciutadania"

- Junts per Catalunya és la segona refundació de CDC, és a dir, la refundació del PDECat?

- Ens hem d'allunyar de pensar si la candidatura ha de ser un nou partit. Això ha d'evolucionar cap a un nou funcionament, amb estructures més laxes, amb més permeabilitat cap a la ciutadania. Tot això costa molt.

- Què li va semblar el nou "pas al costat" d'Artur Mas?

- Se li ha de reconèixer la tasca. Ha estat una persona molt important des del Govern i des de l'oposició. No entendríem els últims anys sense la seva figura, això ho hem de reconèixer.

- El seu llegat queda tacat pel cas Palau, que condemna CDC?

- Segurament dir que no seria dir mentida, a ulls de la gent, perquè la gent, segurament, condemna molt abans de la sentència. Mas no té responsabilitat personal [en el Palau], no ha estat investigat, ni jutjat ni condemnat com sí ho ha estat pel 9-N.  La societat ens jutja a tots molt abans del que ho faci el jutge.