22
de gener
del
2018
Actualitzat
el
23
de gener
a les
7:16h
Està clar que tenint a sobre l'espasa de Dàmocles d'una amenaça de detenció, Carles Puigdemont ha afrontat aquest dilluns a Dinamarca la conferència amb més traves de la seva carrera política. El president es veu forçat a estudiar els riscos de cada moviment que fa i sospesar els pros i contres de decisions que poden tenir conseqüències cabdals -i vitals- sobre ell. Però tampoc durant quasi els seus dos anys al capdavant de la Generalitat ho ha tingut fàcil per desenvolupar una agenda d'internacionalització del procés sobiranista, que ha aconseguit, malgrat tot, fer forat a les principals opinions públiques.
El de Puigdemont, que aquest dilluns ha hagut d'afrontar un trepidant desplaçament des de Brussel·les a Copenhaguen sense saber si el Tribunal Suprem activaria o no una ordre europea de detenció contra ell, ha estat una cursa d'obstacles constant per poder-se explicar més enllà de les fronteres catalanes.
Més enllà de la conferència a la universitat de Harvard el 28 de març de l'any passat, l'única de les importants que va transcórrer amb certa normalitat, Puigdemont ha topat, gràcies a les gestions de l'estat espanyol, amb espais denegats, trobades cancel·lades, desmarcatges públics o fins i tot cartes enviades des de l'executiu central per desincentivar l'assistència. Són el resultats del que el propi exministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo va anomenar "els favors inconfessables" que va fer el govern espanyol per "frenar suports al procés". Casos que darrerament s'han conegut, com el de Letònia, són eloqüents.
El frenètic desplaçament a Dinamarca
La decisió de Puigdemont de desplaçar-se de Brussel·les a la universitat de Copenhaguen podria haver activat una ordre europea de detenció i posat en risc el seu pla per a la investidura. Finalment, però, ha decidit jugar-se-la i el jutge del Suprem Pablo Llarena ha optat per no atendre la petició de la Fiscalia en considerar que tot plegat era una estratègia del president cessat per tenir una incapacitat acreditada a l'hora d'obtenir la delegació del vot en la investidura. En realitat, però, el moviment de Llarena també té una conseqüència: Puigdemont ha exhibit que, almenys de moment, pot moure's de Brussel·les per exercir la seva activitat política.
La conferència a la universitat de Copenhaguen, on Puigdemont ha reivindicat una solució política "i no penal" per a Catalunya, ha estat molt concorreguda però no del tot plàcida. Més enllà de l'expectació mediàtica des de que ha trepitjat l'aeroport i de l'interès de molts alumnes, els acadèmics que han intervingut en el torn de preguntes l'han interpel·lat amb duresa. L'han titllat de "populista" i acusat de voler dividir Europa en "estats nets amb una sola identitat".
La conferència a Madrid de la mà de Carmena
Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva van voler fer una darrera crida al referèndum pactat abans d'emprendre l'organització de l'1 d'octubre. Va ser el 22 de maig de l'any passat a Madrid, on l'alcaldessa de la ciutat, Manuela Carmena, va facilitar que la conferència es celebrés a l'auditori Caja de Música, de titularitat municipal. La Falange va organitzar protestes en contra.
Puigdemont havia demanat poder fer aquesta conferència al Senat, però se li va oferir la possibilitat de fer-ho a la comissió general de comunitats autònomes. El govern espanyol havia insistit prèviament que fes la petició al Congrés i convencés la resta de grups perquè votessin a favor. Però el president de la Generalitat va denunciar que aquesta proposta era un parany i que s'havia de produir prèviament un acord entre governs per celebrar el referèndum.
El gest de l'Ajuntament de Madrid va suposar un allau de crítiques contra Carmena i també contra el líder de Podem, Pablo Iglesias, que hi va assistir.
El viatge anul·lat al Marroc
El 28 d'abril de l'any passat, el Govern va haver d'anul·lar un viatge al Marroc que havia de fer Puigdemont amb el ministre-president de Flandes amb l'objectiu de reforçar els vincles comercials i hi anaven amb una delegació d'empreses catalanes i flamenques. L'eurodiputat belga del partit N-VA Mark Demesmaeker va denunciar que eren "una vergonya" les pressions de l'estat espanyol per aturar la missió diplomàtica. També el Govern va acusar l'executiu de Rajoy d'haver obstruït l'activitat empresarial catalana a l'exterior i d'haver impedit que representants polítics del país alauita rebessin Puigdemont.
Rajoy, que mai va revelar si hi havia hagut o no alguna mediació per part del seu govern en aquest assumpte, va afirmar públicament que si el govern marroquí no va voler rebre el president català era per culpa del procés sobiranista. Finalment, i pràcticament en les mateixes dates que havia de fer el viatge Puigdemont, una delegació d'empreses i comerciants del País Basc es van desplaçar fins a Casablanca per estrènyer llaços comercials. Va ser el mateix estat espanyol qui ho va anunciar a través de l'Oficina Econòmica i Comercial d'Espanya a Casablanca (ICEX), que va apadrinar l'expedició organitzada també per la diputació d'Àlaba.
El boicot a la conferència al Parlament Europeu
El 24 de gener del 2017, Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva van anar al Parlament Europeu per intentar col·locar el referèndum que reivindicava Catalunya en l'agenda europea en un moment en què el Brexit i l'arribada de Trumb a la Casa Blanca ho havia sacsejat tot. Encara que la conferència l''organitzaven el PDECat i ERC, al govern espanyol van saltar totes les alarmes. El president espanyol, Mariano Rajoy, es va afanyar a assegurar que Puigdemont rebria el tracte "que es mereixia", és a dir, un buit per part de les principals autoritats europees.
De fet, els eurodiputats que no volien assistir tenien l'excusa perfecta en el fet que aquell mateix dia a aquella hora se celebrava la tradicional recepció de l'any nou al Parlament Europeu, d'altres van denunciar públicament que havien rebut pressions per no assistir-hi. El gest més descarat el va protagonitzar el portaveu de la delegació espanyola a Brussel·les, Esteban González Pons, que va enviar una carta als eurodiputats del PP demanant-los que no assistissin a la conferència perquè la seva presència podria ser interpretada com un suport al referèndum.
El de Puigdemont, que aquest dilluns ha hagut d'afrontar un trepidant desplaçament des de Brussel·les a Copenhaguen sense saber si el Tribunal Suprem activaria o no una ordre europea de detenció contra ell, ha estat una cursa d'obstacles constant per poder-se explicar més enllà de les fronteres catalanes.
Més enllà de la conferència a la universitat de Harvard el 28 de març de l'any passat, l'única de les importants que va transcórrer amb certa normalitat, Puigdemont ha topat, gràcies a les gestions de l'estat espanyol, amb espais denegats, trobades cancel·lades, desmarcatges públics o fins i tot cartes enviades des de l'executiu central per desincentivar l'assistència. Són el resultats del que el propi exministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo va anomenar "els favors inconfessables" que va fer el govern espanyol per "frenar suports al procés". Casos que darrerament s'han conegut, com el de Letònia, són eloqüents.
El frenètic desplaçament a Dinamarca
La decisió de Puigdemont de desplaçar-se de Brussel·les a la universitat de Copenhaguen podria haver activat una ordre europea de detenció i posat en risc el seu pla per a la investidura. Finalment, però, ha decidit jugar-se-la i el jutge del Suprem Pablo Llarena ha optat per no atendre la petició de la Fiscalia en considerar que tot plegat era una estratègia del president cessat per tenir una incapacitat acreditada a l'hora d'obtenir la delegació del vot en la investidura. En realitat, però, el moviment de Llarena també té una conseqüència: Puigdemont ha exhibit que, almenys de moment, pot moure's de Brussel·les per exercir la seva activitat política.
La conferència a la universitat de Copenhaguen, on Puigdemont ha reivindicat una solució política "i no penal" per a Catalunya, ha estat molt concorreguda però no del tot plàcida. Més enllà de l'expectació mediàtica des de que ha trepitjat l'aeroport i de l'interès de molts alumnes, els acadèmics que han intervingut en el torn de preguntes l'han interpel·lat amb duresa. L'han titllat de "populista" i acusat de voler dividir Europa en "estats nets amb una sola identitat".
La conferència a Madrid de la mà de Carmena
Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva van voler fer una darrera crida al referèndum pactat abans d'emprendre l'organització de l'1 d'octubre. Va ser el 22 de maig de l'any passat a Madrid, on l'alcaldessa de la ciutat, Manuela Carmena, va facilitar que la conferència es celebrés a l'auditori Caja de Música, de titularitat municipal. La Falange va organitzar protestes en contra.
Puigdemont havia demanat poder fer aquesta conferència al Senat, però se li va oferir la possibilitat de fer-ho a la comissió general de comunitats autònomes. El govern espanyol havia insistit prèviament que fes la petició al Congrés i convencés la resta de grups perquè votessin a favor. Però el president de la Generalitat va denunciar que aquesta proposta era un parany i que s'havia de produir prèviament un acord entre governs per celebrar el referèndum.
El gest de l'Ajuntament de Madrid va suposar un allau de crítiques contra Carmena i també contra el líder de Podem, Pablo Iglesias, que hi va assistir.
Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Manuela Carmena, el passat 22 de maig Foto: Govern
El viatge anul·lat al Marroc
El 28 d'abril de l'any passat, el Govern va haver d'anul·lar un viatge al Marroc que havia de fer Puigdemont amb el ministre-president de Flandes amb l'objectiu de reforçar els vincles comercials i hi anaven amb una delegació d'empreses catalanes i flamenques. L'eurodiputat belga del partit N-VA Mark Demesmaeker va denunciar que eren "una vergonya" les pressions de l'estat espanyol per aturar la missió diplomàtica. També el Govern va acusar l'executiu de Rajoy d'haver obstruït l'activitat empresarial catalana a l'exterior i d'haver impedit que representants polítics del país alauita rebessin Puigdemont.
Rajoy, que mai va revelar si hi havia hagut o no alguna mediació per part del seu govern en aquest assumpte, va afirmar públicament que si el govern marroquí no va voler rebre el president català era per culpa del procés sobiranista. Finalment, i pràcticament en les mateixes dates que havia de fer el viatge Puigdemont, una delegació d'empreses i comerciants del País Basc es van desplaçar fins a Casablanca per estrènyer llaços comercials. Va ser el mateix estat espanyol qui ho va anunciar a través de l'Oficina Econòmica i Comercial d'Espanya a Casablanca (ICEX), que va apadrinar l'expedició organitzada també per la diputació d'Àlaba.
El boicot a la conferència al Parlament Europeu
El 24 de gener del 2017, Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva van anar al Parlament Europeu per intentar col·locar el referèndum que reivindicava Catalunya en l'agenda europea en un moment en què el Brexit i l'arribada de Trumb a la Casa Blanca ho havia sacsejat tot. Encara que la conferència l''organitzaven el PDECat i ERC, al govern espanyol van saltar totes les alarmes. El president espanyol, Mariano Rajoy, es va afanyar a assegurar que Puigdemont rebria el tracte "que es mereixia", és a dir, un buit per part de les principals autoritats europees.
De fet, els eurodiputats que no volien assistir tenien l'excusa perfecta en el fet que aquell mateix dia a aquella hora se celebrava la tradicional recepció de l'any nou al Parlament Europeu, d'altres van denunciar públicament que havien rebut pressions per no assistir-hi. El gest més descarat el va protagonitzar el portaveu de la delegació espanyola a Brussel·les, Esteban González Pons, que va enviar una carta als eurodiputats del PP demanant-los que no assistissin a la conferència perquè la seva presència podria ser interpretada com un suport al referèndum.
Carles Puigdemont, a l'Eurocambra Foto: ACN