22
de gener
del
2018
Actualitzat
el
24
de gener
a les
7:26h
El president del Parlament, el republicà Roger Torrent, ha estat ponderat aquest dilluns a l'hora d'abordar les possibilitats d'investir Carles Puigdemont i, després de reconèixer que era conscient de la seva "situació personal i judicial", s'ha limitat a anunciar que ha demanat una reunió amb Mariano Rajoy per tractar la situació dels diputats presos i exiliats. Això vol dir que Torrent dona per feta la investidura a distància? No, tot està encara obert, però ERC té el temor conforme el govern espanyol usarà qualsevol acte de desobediència -encara que sigui amb el reglament del Parlament- per endurir i allargar el 155.
Com el seu partit, Torrent no vol que eventuals iniciatives contràries al criteri dels lletrats siguin aprofitades pel PP per mantenir la intervenció de les institucions catalanes, així que vol equilibrar la defensa dels drets dels presos amb un respecte prudent a la normativa. O com a mínim, busca tenir marge per explorar un pla B si el Tribunal Constitucional (TC) anul·la el primer ple d'investidura al·legant que s'ha incomplert el reglament i cal fer-ne un segon. El termini, però, és limitat, ja que s'esgota deu dies hàbils després de la constitució del Parlament, és a dir, el 31 de gener, motiu pel qual aspira a celebrar la primera votació el més aviat possible, en especial si JxCat manté Puigdemont com a única opció.
Així, en el seu discurs de proposta del candidat a la investidura, el president de la cambra ha denunciat que "la limitació de l'exercici dels drets dels diputats suposaria la limitació de la sobirania" de Catalunya, però a la vegada ha alertat que exercirà les seves "responsabilitats essent conscient d'això" i sabent a la vegada que la seva "obligació és també defensar aquesta institució d'ingerències i escenaris de paralització". No vol regalar arguments que donin lloc a una nova intervenció de la Generalitat.
Mà dura per frenar l'ascens de Cs?
Aquests temors, segons fonts de la cúpula d'ERC, es fonamenten en el fet que cada cop més dirigents del PP ja admeten a Madrid que l'aplicació d'un 155 suau com el que opinen que van efectuar els ha passat factura i ha donat ales al creixement de Ciutadans, visualitzat com a més a bel·ligerant contra el procés. Per això, els populars ara estarien esperant qualsevol oportunitat per esmenar-se i endurir el seu posicionament sobre Catalunya, i un ple d'investidura anul·lat pel TC podria ser una excusa idònia. L'objectiu seria que la intervenció passés a ser més llarga, per tenir temps d'incidir més a fons en les polítiques de la Generalitat en aspectes cabdals com l'educació o TV3.
Aquest viratge es podria fer d'una manera més directa o d'una més subtil. La primera suposaria demanar al Senat -amb majoria del PP- un enduriment del 155 un cop el Parlament decidís investir Puigdemont desobeint el reglament. La segona seria per la via dels fets i apel·lant a criteris formals. I és que, si el Parlament esgota el termini de deu dies per fer la investidura i aquesta és anul·lada, sense marge per intentar-ne una altra amb un diputat físicament present, no s'inicia el segon termini de dos mesos per mirar de buscar un candidat de consens com sí que ocorreria si la investidura fos fallida pel simple fet que el candidat no ha reunit prou suports, ja que aquella primera votació seria com si no s'hagués produït.
Si això ocorregués, argumenten els dirigents republicans, la mesa no estaria explícitament habilitada per convocar més plens, s'entraria en un "terreny desconegut" i les institucions catalanes podrien quedar de nou plenament sota control del govern espanyol, que gaudiria de màniga ample per dirigir-les i convocar unes altres eleccions dins el marge que decidís. Aquest fet, tem ERC, impediria acomplir la primera missió fixada arran del 21-D de recuperar la Generalitat.
Un altre candidat
Per això, els republicans reclamen en primera instància que JxCat s'obri a negociar ja un pla B a Puigdemont, per si l'Estat fa inviable la seva investidura. Si ho fes, es podria votar abans del 31 de gener i, encara que la CUP no l'avalés, s'obriria el nou termini de dos mesos per acordar un altre nom i un programa de govern que seduís els anticapitalistes. I si, tot i això, JxCat vol portar Puigdemont a una investidura, ERC reclama que aquesta sigui el més aviat possible. Es deixaria així marge per poder convocar un nou ple abans del dia 31 si el primer és anul·lat, amb un altre nom sobre la taula, per donar menys arguments a l'Estat per mantenir el 155.
Aquestes presses són el que expliquen que Torrent resolgués tan ràpid la ronda de consultes amb els líders polítics, les quals estaven enllestides tan sols dos dies després de ser escollit president del Parlament. Ara els tràmits ja estan resolts i el ple pot ser convocat tan aviat com ho decideixin els partits independentistes, tot i que ERC lamenta que JxCat insisteix en esgotar els terminis i a situar-lo en els dies 29 i 30 de gener.
En tot cas, els republicans també admeten que deixar marge per a un segon ple tampoc no garanteix que el govern espanyol no endureixi el 155, ja que només amb una actuació del TC contra el Parlament com anul·lar la investidura ja podria aprofitar-ho per reclamar més poders per mantenir la suspensió d'autonomia. Tot i això, seria una actuació menys justificada que si simplement se supera el termini legal per investir president sense haver-se celebrat un ple vàlid. Cal afegir a tota aquesta complexitat, en tot cas, que l'alt tribunal pot suspendre el ple prèviament o deixar-lo sense efectes uns dies després que s'hagi fet, cosa que dificultaria preveure la celebració d'un segon ple dins els dies hàbils.
Reunió Rovira-Junqueras
Sigui com sigui, la negociació és complicada aquests dies, ja que, segons ERC, JxCat es nega per ara a abordar alternatives a Puigdemont. En tot cas, segons ha pogut saber NacióDigital, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, va viatjar dissabte a Estremera per reunir-se amb el president de la formació, Oriol Junqueras, per tractar, entre altres qüestions, l'estratègia a mantenir en els contactes amb JxCat i per encarar la legislatura.
Com el seu partit, Torrent no vol que eventuals iniciatives contràries al criteri dels lletrats siguin aprofitades pel PP per mantenir la intervenció de les institucions catalanes, així que vol equilibrar la defensa dels drets dels presos amb un respecte prudent a la normativa. O com a mínim, busca tenir marge per explorar un pla B si el Tribunal Constitucional (TC) anul·la el primer ple d'investidura al·legant que s'ha incomplert el reglament i cal fer-ne un segon. El termini, però, és limitat, ja que s'esgota deu dies hàbils després de la constitució del Parlament, és a dir, el 31 de gener, motiu pel qual aspira a celebrar la primera votació el més aviat possible, en especial si JxCat manté Puigdemont com a única opció.
Així, en el seu discurs de proposta del candidat a la investidura, el president de la cambra ha denunciat que "la limitació de l'exercici dels drets dels diputats suposaria la limitació de la sobirania" de Catalunya, però a la vegada ha alertat que exercirà les seves "responsabilitats essent conscient d'això" i sabent a la vegada que la seva "obligació és també defensar aquesta institució d'ingerències i escenaris de paralització". No vol regalar arguments que donin lloc a una nova intervenció de la Generalitat.
Mà dura per frenar l'ascens de Cs?
Aquests temors, segons fonts de la cúpula d'ERC, es fonamenten en el fet que cada cop més dirigents del PP ja admeten a Madrid que l'aplicació d'un 155 suau com el que opinen que van efectuar els ha passat factura i ha donat ales al creixement de Ciutadans, visualitzat com a més a bel·ligerant contra el procés. Per això, els populars ara estarien esperant qualsevol oportunitat per esmenar-se i endurir el seu posicionament sobre Catalunya, i un ple d'investidura anul·lat pel TC podria ser una excusa idònia. L'objectiu seria que la intervenció passés a ser més llarga, per tenir temps d'incidir més a fons en les polítiques de la Generalitat en aspectes cabdals com l'educació o TV3.
Mariano Rajoy, al Senat, on hauria d'anar a reclamar un enduriment de l'article 155. Foto: ACN
Aquest viratge es podria fer d'una manera més directa o d'una més subtil. La primera suposaria demanar al Senat -amb majoria del PP- un enduriment del 155 un cop el Parlament decidís investir Puigdemont desobeint el reglament. La segona seria per la via dels fets i apel·lant a criteris formals. I és que, si el Parlament esgota el termini de deu dies per fer la investidura i aquesta és anul·lada, sense marge per intentar-ne una altra amb un diputat físicament present, no s'inicia el segon termini de dos mesos per mirar de buscar un candidat de consens com sí que ocorreria si la investidura fos fallida pel simple fet que el candidat no ha reunit prou suports, ja que aquella primera votació seria com si no s'hagués produït.
Si això ocorregués, argumenten els dirigents republicans, la mesa no estaria explícitament habilitada per convocar més plens, s'entraria en un "terreny desconegut" i les institucions catalanes podrien quedar de nou plenament sota control del govern espanyol, que gaudiria de màniga ample per dirigir-les i convocar unes altres eleccions dins el marge que decidís. Aquest fet, tem ERC, impediria acomplir la primera missió fixada arran del 21-D de recuperar la Generalitat.
Un altre candidat
Per això, els republicans reclamen en primera instància que JxCat s'obri a negociar ja un pla B a Puigdemont, per si l'Estat fa inviable la seva investidura. Si ho fes, es podria votar abans del 31 de gener i, encara que la CUP no l'avalés, s'obriria el nou termini de dos mesos per acordar un altre nom i un programa de govern que seduís els anticapitalistes. I si, tot i això, JxCat vol portar Puigdemont a una investidura, ERC reclama que aquesta sigui el més aviat possible. Es deixaria així marge per poder convocar un nou ple abans del dia 31 si el primer és anul·lat, amb un altre nom sobre la taula, per donar menys arguments a l'Estat per mantenir el 155.
Roger Torrent, durant la intervenció en què proposa Puigdemont per a la investidura. Foto: Parlament
Aquestes presses són el que expliquen que Torrent resolgués tan ràpid la ronda de consultes amb els líders polítics, les quals estaven enllestides tan sols dos dies després de ser escollit president del Parlament. Ara els tràmits ja estan resolts i el ple pot ser convocat tan aviat com ho decideixin els partits independentistes, tot i que ERC lamenta que JxCat insisteix en esgotar els terminis i a situar-lo en els dies 29 i 30 de gener.
En tot cas, els republicans també admeten que deixar marge per a un segon ple tampoc no garanteix que el govern espanyol no endureixi el 155, ja que només amb una actuació del TC contra el Parlament com anul·lar la investidura ja podria aprofitar-ho per reclamar més poders per mantenir la suspensió d'autonomia. Tot i això, seria una actuació menys justificada que si simplement se supera el termini legal per investir president sense haver-se celebrat un ple vàlid. Cal afegir a tota aquesta complexitat, en tot cas, que l'alt tribunal pot suspendre el ple prèviament o deixar-lo sense efectes uns dies després que s'hagi fet, cosa que dificultaria preveure la celebració d'un segon ple dins els dies hàbils.
Reunió Rovira-Junqueras
Sigui com sigui, la negociació és complicada aquests dies, ja que, segons ERC, JxCat es nega per ara a abordar alternatives a Puigdemont. En tot cas, segons ha pogut saber NacióDigital, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, va viatjar dissabte a Estremera per reunir-se amb el president de la formació, Oriol Junqueras, per tractar, entre altres qüestions, l'estratègia a mantenir en els contactes amb JxCat i per encarar la legislatura.