22
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
21:08h
Carles Puigdemont ha reivindicat una solució "política i no penal" per a Catalunya des de la conferència pronunciada a la universitat de Copenhaguen sobre la democràcia a Europa. La del president cessat no ha estat una intervenció plàcida. Els acadèmics danesos l'han interpel·lat amb duresa, l'han arribat a titllar de "populista" o acusat de voler dividir Europa "en estat nets amb una sola identitat".
Alliberat de la pressió d'una ordre de detenció que el Tribunal Suprem ha decidit no activar, Puigdemont ha denunciat la repressió que està patint Catalunya per part del govern espanyol i ha apuntat quina seria, al seu judici, la millor solució per al conflicte: un referèndum acordat.
"No ens rendirem davant l'autoritarisme", ha assegurat Puigdemont, que ha entonat un discurs bel·ligerant contra el govern de Mariano Rajoy però també amb l'actitud passiva que ha tingut la Unió Europea davant del conflicte. Especialment després de l'1 d'octubre i de que l'independentisme hagi guanyat a les eleccions del 21-D.
"Vam guanyar les eleccions, però la reacció espanyola va ser intimidació, boicot, agressió, presó, exili i apropiació", ha subratllat el president cessat, que ha advertit que si els catalans no poden triar el seu govern amb llibertat "significa que no hi ha democràcia a Catalunya i que votar en unes eleccions és inútil".
L'estat espanyol considera Catalunya "una província"
Puigdemont ha reivindicat la voluntat dels catalans d'exercir el seu dret a l'autodeterminació i ha recordat com els ciutadans van haver de defensar les urnes "amb els seus propis cossos" l'1 d'octubre. Amb tot, ha recordat que el referèndum acordat "ha sigut i és encara l'opció preferida" de Catalunya per resoldre el conflicte territorial amb Espanya. Estaria disposat, ha dit, a acordar la pregunta amb l'executiu de Rajoy.
El principal problema, ha insistit, és que l'estat espanyol no reconeix la nació catalana, sinó que considera Catalunya "una província" i que, per tant, no la reconeix com a subjecte polític. Ha detallat que en 18 ocasions ha negat la possibilitat que Catalunya assoleixi un major autogovern o celebri un referèndum. En aquest sentit, ha recordat que el govern espanyol ha estat disposat a dialogar fins i tot amb l'organització ETA i no amb l'independentisme català, del qual n'ha destacat la seva actitud cívica i pacífica.
Però més enllà de la falta de reconeixement a nivell polític, Puigdemont ha denunciat la resposta repressiva que ha donat l'Estat en comptes de negociar bilateralment amb Catalunya. Al seu judici, els membres del seu Govern que estan a la presó han estat tractats "com a terroristes". Per això ha retret el suport que la Unió Europa dona a Mariano Rajoy.
Retrets a la Unió Europea
"El suport de la UE a Rajoy és desconcertant. Legitima l'ús de la força i l'amenaça judicial a les nostres institucions democràtiques", ha etzibat Puigdemont, que ha interpel·lat els principals líders europeus tot preguntant-los si tracten diferent Espanya que països com Polònia pel simple fet que Rajoy sigui del PP. "Com es pot protegir els drets de les minories polítiques? Què passa si en algun altre estat membre posen els rivals polítics a la presó?, ha insistit. I encara ha afegit: "Després del que ha passat a Catalunya, quina autoritat moral li queda a Europa per defensar els drets humans quan es reuneix amb països autoritaris?".
En resposta, Carles Puigdemont ha lamentat que l'altre part del conflicte, en aquest cas l'estat espanyol, no reconeix la dignitat de Catalunya. El president ha reconegut que una votació a tota Espanya sobre la independència de Catalunya "podria ser una opció, però mai no s'ha proposat". Puigdemont ha defensat la via de la negociació, però ha recordat que una de les parts "nega la realitat de més de dos milions de persones que han votat per la independència". "Això existeix", ha afirmat el president, i ha recordat les grans mobilitzacions que ha reunit cada any més d'un milió de persones que surten al carrer pacíficament.
Amb tot, Puigdemont ha reivindicat l'europeisme històric de Catalunya i de la majoria independentista. "Creiem en una Unió Europea més forta, que no estigui en mans dels estats antiquíssims", ha insistit Puigdemont. I ha constatat que Catalunya només podria sortir d'Europa si Espanya reconeix un estat català independent: "Això ja seria un primer pas", ha dit, amb ironia, Puigdemont.
Durament interpel·lat pels acadèmics
En el torn de preguntes, Puigdemont ha estat interpel·lat amb duresa per alguns dels acadèmics que han assistit a la conferència. Ell ha recordat també que Catalunya va aprovar el dret a decidir perquè es considera una nació. "Nosaltres admetem el dret a decidir. La Val d'Aran, si es veu com una nació, podria actuar com a tal. És possible, no seria un drama", ha argumentat. La manera de debatre aquest tipus de qüestions, ha explicat, "passa pel diàleg" i ha insistit en la necessitat de respectar l'altra part i les altres opinions disposar de "les eines i recursos per tenir un país millor".
A preguntes del públic, Puigdemont ha deixat clar que no es considera "populista" i ha argumentat que la qüestió catalana no és una qüestió de populisme si no de democràcia. Ha recordat també que durant la passada legislatura es va posar sobre la taula negociar amb el govern espanyol qualsevol qüestió relacionada amb el referèndum. "No ens oblidem que només volem acordar una pregunta que es pugui decidir a les urnes, com a Escòcia o al Quebec", ha reblat el dirigent independentista.
El dirigent independentista ha convidat també els assistents a la conferència a visitar Catalunya per comprovar que no té cap relació amb Rússia, Veneçuela o Corea, com han apuntat algunes informacions que el president ha considerat "fake news". Ha respost així les insinuacions de la professora Marlenne Wind, experta en la Unió Europea, que ha apuntat que la "divisio d'Europa" que proposa Puigdemont és beneficiosa per Vladimir Putin.
Wind ha fet diverses preguntes a Puigdemont, entre les quals si l'independentisme vol crear "estats nets" amb una sola identitat. "Això em fa molta por", ha lamentat la professora. "No volen crear un estat amb una sola llengua, volem ser un estat obert", ha respost Puigdemont i ha insistit que no hi ha conflicte social a Catalunya: "No hi ha cap problema. Ni avui ni mai. És important informar-se sobre qüestions tan delicades com la llengua o la identitat a Catalunya".
Alliberat de la pressió d'una ordre de detenció que el Tribunal Suprem ha decidit no activar, Puigdemont ha denunciat la repressió que està patint Catalunya per part del govern espanyol i ha apuntat quina seria, al seu judici, la millor solució per al conflicte: un referèndum acordat.
"No ens rendirem davant l'autoritarisme", ha assegurat Puigdemont, que ha entonat un discurs bel·ligerant contra el govern de Mariano Rajoy però també amb l'actitud passiva que ha tingut la Unió Europea davant del conflicte. Especialment després de l'1 d'octubre i de que l'independentisme hagi guanyat a les eleccions del 21-D.
"Vam guanyar les eleccions, però la reacció espanyola va ser intimidació, boicot, agressió, presó, exili i apropiació", ha subratllat el president cessat, que ha advertit que si els catalans no poden triar el seu govern amb llibertat "significa que no hi ha democràcia a Catalunya i que votar en unes eleccions és inútil".
L'estat espanyol considera Catalunya "una província"
Puigdemont ha reivindicat la voluntat dels catalans d'exercir el seu dret a l'autodeterminació i ha recordat com els ciutadans van haver de defensar les urnes "amb els seus propis cossos" l'1 d'octubre. Amb tot, ha recordat que el referèndum acordat "ha sigut i és encara l'opció preferida" de Catalunya per resoldre el conflicte territorial amb Espanya. Estaria disposat, ha dit, a acordar la pregunta amb l'executiu de Rajoy.
El principal problema, ha insistit, és que l'estat espanyol no reconeix la nació catalana, sinó que considera Catalunya "una província" i que, per tant, no la reconeix com a subjecte polític. Ha detallat que en 18 ocasions ha negat la possibilitat que Catalunya assoleixi un major autogovern o celebri un referèndum. En aquest sentit, ha recordat que el govern espanyol ha estat disposat a dialogar fins i tot amb l'organització ETA i no amb l'independentisme català, del qual n'ha destacat la seva actitud cívica i pacífica.
Però més enllà de la falta de reconeixement a nivell polític, Puigdemont ha denunciat la resposta repressiva que ha donat l'Estat en comptes de negociar bilateralment amb Catalunya. Al seu judici, els membres del seu Govern que estan a la presó han estat tractats "com a terroristes". Per això ha retret el suport que la Unió Europa dona a Mariano Rajoy.
Retrets a la Unió Europea
"El suport de la UE a Rajoy és desconcertant. Legitima l'ús de la força i l'amenaça judicial a les nostres institucions democràtiques", ha etzibat Puigdemont, que ha interpel·lat els principals líders europeus tot preguntant-los si tracten diferent Espanya que països com Polònia pel simple fet que Rajoy sigui del PP. "Com es pot protegir els drets de les minories polítiques? Què passa si en algun altre estat membre posen els rivals polítics a la presó?, ha insistit. I encara ha afegit: "Després del que ha passat a Catalunya, quina autoritat moral li queda a Europa per defensar els drets humans quan es reuneix amb països autoritaris?".
En resposta, Carles Puigdemont ha lamentat que l'altre part del conflicte, en aquest cas l'estat espanyol, no reconeix la dignitat de Catalunya. El president ha reconegut que una votació a tota Espanya sobre la independència de Catalunya "podria ser una opció, però mai no s'ha proposat". Puigdemont ha defensat la via de la negociació, però ha recordat que una de les parts "nega la realitat de més de dos milions de persones que han votat per la independència". "Això existeix", ha afirmat el president, i ha recordat les grans mobilitzacions que ha reunit cada any més d'un milió de persones que surten al carrer pacíficament.
Amb tot, Puigdemont ha reivindicat l'europeisme històric de Catalunya i de la majoria independentista. "Creiem en una Unió Europea més forta, que no estigui en mans dels estats antiquíssims", ha insistit Puigdemont. I ha constatat que Catalunya només podria sortir d'Europa si Espanya reconeix un estat català independent: "Això ja seria un primer pas", ha dit, amb ironia, Puigdemont.
Durament interpel·lat pels acadèmics
En el torn de preguntes, Puigdemont ha estat interpel·lat amb duresa per alguns dels acadèmics que han assistit a la conferència. Ell ha recordat també que Catalunya va aprovar el dret a decidir perquè es considera una nació. "Nosaltres admetem el dret a decidir. La Val d'Aran, si es veu com una nació, podria actuar com a tal. És possible, no seria un drama", ha argumentat. La manera de debatre aquest tipus de qüestions, ha explicat, "passa pel diàleg" i ha insistit en la necessitat de respectar l'altra part i les altres opinions disposar de "les eines i recursos per tenir un país millor".
A preguntes del públic, Puigdemont ha deixat clar que no es considera "populista" i ha argumentat que la qüestió catalana no és una qüestió de populisme si no de democràcia. Ha recordat també que durant la passada legislatura es va posar sobre la taula negociar amb el govern espanyol qualsevol qüestió relacionada amb el referèndum. "No ens oblidem que només volem acordar una pregunta que es pugui decidir a les urnes, com a Escòcia o al Quebec", ha reblat el dirigent independentista.
El dirigent independentista ha convidat també els assistents a la conferència a visitar Catalunya per comprovar que no té cap relació amb Rússia, Veneçuela o Corea, com han apuntat algunes informacions que el president ha considerat "fake news". Ha respost així les insinuacions de la professora Marlenne Wind, experta en la Unió Europea, que ha apuntat que la "divisio d'Europa" que proposa Puigdemont és beneficiosa per Vladimir Putin.
Wind ha fet diverses preguntes a Puigdemont, entre les quals si l'independentisme vol crear "estats nets" amb una sola identitat. "Això em fa molta por", ha lamentat la professora. "No volen crear un estat amb una sola llengua, volem ser un estat obert", ha respost Puigdemont i ha insistit que no hi ha conflicte social a Catalunya: "No hi ha cap problema. Ni avui ni mai. És important informar-se sobre qüestions tan delicades com la llengua o la identitat a Catalunya".