22
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
23:12h
Carles Puigdemont ja és formalment el candidat a la investidura de la Generalitat. El president del Parlament, Roger Torrent, l'ha proposta aquest dilluns al migdia, després que la setmana passada, entre dijous i divendres, enllestís la ronda de consultes amb els líders polítics i constatés que el cap de llista que sumava més suports era l'actual president exiliat, qui ja gaudeix dels 34 vots de Junts per Catalunya i els 32 ERC i aspira a sumar els 4 de la CUP que li garantirien la majoria.
Així, Torrent ha certificat durant aquestes reunions que Puigdemont és l'únic candidat que li han proposat els diferents grups, motiu pel qual és el que proposa per ser investit, però també reconeix és "conscient de la situació personal i judicial del senyor Puigdemont i de la seva absoluta legitimitat per ser candidat". Tot i això, ha subratllat que el seu "deure com a president del Parlament és fer tot" el que està a les seves "mans per assegurar que tots els diputats es puguin expressar lliurament".
Per això, ha anunciat que "proposat al president del govern espanyol seure amb ell per analitzar i dialogar sobre la situació anòmala que viu el Parlament, en què vuit dels seus diputats veuen vulnerats els seus drets polítics de representació i, en conseqüència, els de la ciutadania que representen". En la trobada, si es porta a terme, tractarà quines escletxes hi ha per poder votar la investidura de Puigdemont, així com la situació dels altres diputats exiliats i dels presos.
Tot apunta, però, que no serà així. El govern espanyol ha respost amb celeritat a la petició del president del Parlament, Roger Torrent, de reunir-se amb Mariano Rajoy que les qüestions judicials "no són competència del president del govern". En qualsevol cas, Torrent preveu visitar Puigdemont a Brussel·les tant aviat com sigui possible: "Intentarem que sigui aquesta setmana", ha dit en una entrevista a 8tv.
Sigui com sigui, Torrent s'ha compromès a parlar amb tothom i protegir "els 135 diputats i diputades", motiu pel qual ha "iniciat els tràmits per poder veure els membres d'aquest Parlament que estan privats de llibertat per estar en situació de presó preventiva", Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, com va avançar a NacióDigital. Ha apuntat igualment que té previst reunir-se "el més aviat possible amb els diputats i diputades que són fora del país, els consellers Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comín i Clara Ponsati i, evidentment, amb el president Carles Puigdemont".
El president del Parlament ha clos la seva breu intervenció sense preguntes denunciant que "la limitació de l'exercici dels drets dels diputats suposaria la limitació de la sobirania del nostre poble". "Exerciré les meves responsabilitats essent conscient d'això i sabent que la meva obligació és també defensar aquesta institució d'ingerències i escenaris de paralització", ha insistit, donant a entendre que no facilitarà una nova intervenció de l'autogovern.
Les opcions per investir Puigdemont
Com ha quedat clar, els dubtes ara versen sobre la forma de amb què s'estructurarà el debat, ja que pesa una ordre de detenció de Puigdemont en cas que torni a Catalunya. Una de les opcions és que sigui un diputat de Junts per Catalunya qui llegeixi el discurs amb el programa de Govern, tot i que la candidatura no descarta un debat presencial apel·lant a la "immunitat parlamentària", un concepte que encara s'està estudiant internament. La intervenció per via telemàtica és una altra opció que la seva candidatura ha posat sobre la taula.
"Estem tractant a nivell tècnic i jurídic el concepte de la immunitat, i de moment no hi ha cap contacte amb la Fiscalia", va assegurat qui va ser directora de campanya de JxCat, la diputada Elsa Artadi, després de reunir-se divendres amb Torrent. que va ser directora de campanya del candidat a la reelecció. Segons ella, la immunitat que tenen els diputats fa que només puguin ser detinguts en cas d'estar cometent en aquell precís instant una activitat criminal.
Suport d'ERC al candidat
Raül Romeva va ser l'encarregat de fixar la posició d'ERC després de la reunió que van mantenir els republicans amb el nou president del Parlament. Romeva va indicar que no presentarien un candidat propi, sinó que faran costat al cap de files "republicà" que ha obtingut més suport a les urnes, Carles Puigdemont. Segons ell, no van parlar de qüestions "tècniques" de la investidura, i va assegurar que no pertoca a ERC "decidir" sobre la modalitat per fer Puigdemont president a distància. En tot cas, però, l'última paraula la tindrà la mesa.
Al seu torn, el cap de llista de la CUP, Carles Riera, va treure ferro a la fórmula de la investidura i va reclamar a Torrent que tots els diputats puguin ser "investibles sense cap restricció", així com li va demanar que "que es posi al servei de la democràcia encara que això impliqui generar un conflicte amb l'estat espanyol". En tot cas, no va garantir el suport automàtic a Puigdemont, sinó que els anticapitalistes ho supediten a un acord en el programa de Govern.
"Comuns" i unionistes posen pegues
En canvi, tant els "comuns" com Cs, PSC i PP van rebutjar la possibilitat d'investir un candidat a distància, ja que, en la línia dels lletrats del Parlament, consideren que no s'adiu al reglament de la cambra. Les forces unionistes, així com el govern espanyol, previsiblement recorreran una votació d'aquestes característiques, cosa que deixaria en mans del Tribunal Constitucional la validesa de la investidura, si tira endavant.
Igualment, altres qüestions a l'aire són el vot dels tres diputats presos i els cinc exiliats. Els primers el van poder delegar en el ple de constitució del Parlament, però els següents ho han demanat ara per primer cop. Per aconseguir la majoria de vots, l'independentisme només es pot permetre prescindir de quatre vots i, per tant, si la mesa no valida aquestes delegacions, quatre d'aquests diputats haurien de cedir l'acta.
Així, Torrent ha certificat durant aquestes reunions que Puigdemont és l'únic candidat que li han proposat els diferents grups, motiu pel qual és el que proposa per ser investit, però també reconeix és "conscient de la situació personal i judicial del senyor Puigdemont i de la seva absoluta legitimitat per ser candidat". Tot i això, ha subratllat que el seu "deure com a president del Parlament és fer tot" el que està a les seves "mans per assegurar que tots els diputats es puguin expressar lliurament".
Per això, ha anunciat que "proposat al president del govern espanyol seure amb ell per analitzar i dialogar sobre la situació anòmala que viu el Parlament, en què vuit dels seus diputats veuen vulnerats els seus drets polítics de representació i, en conseqüència, els de la ciutadania que representen". En la trobada, si es porta a terme, tractarà quines escletxes hi ha per poder votar la investidura de Puigdemont, així com la situació dels altres diputats exiliats i dels presos.
Tot apunta, però, que no serà així. El govern espanyol ha respost amb celeritat a la petició del president del Parlament, Roger Torrent, de reunir-se amb Mariano Rajoy que les qüestions judicials "no són competència del president del govern". En qualsevol cas, Torrent preveu visitar Puigdemont a Brussel·les tant aviat com sigui possible: "Intentarem que sigui aquesta setmana", ha dit en una entrevista a 8tv.
Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Sigui com sigui, Torrent s'ha compromès a parlar amb tothom i protegir "els 135 diputats i diputades", motiu pel qual ha "iniciat els tràmits per poder veure els membres d'aquest Parlament que estan privats de llibertat per estar en situació de presó preventiva", Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, com va avançar a NacióDigital. Ha apuntat igualment que té previst reunir-se "el més aviat possible amb els diputats i diputades que són fora del país, els consellers Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comín i Clara Ponsati i, evidentment, amb el president Carles Puigdemont".
El president del Parlament ha clos la seva breu intervenció sense preguntes denunciant que "la limitació de l'exercici dels drets dels diputats suposaria la limitació de la sobirania del nostre poble". "Exerciré les meves responsabilitats essent conscient d'això i sabent que la meva obligació és també defensar aquesta institució d'ingerències i escenaris de paralització", ha insistit, donant a entendre que no facilitarà una nova intervenció de l'autogovern.
Les opcions per investir Puigdemont
Com ha quedat clar, els dubtes ara versen sobre la forma de amb què s'estructurarà el debat, ja que pesa una ordre de detenció de Puigdemont en cas que torni a Catalunya. Una de les opcions és que sigui un diputat de Junts per Catalunya qui llegeixi el discurs amb el programa de Govern, tot i que la candidatura no descarta un debat presencial apel·lant a la "immunitat parlamentària", un concepte que encara s'està estudiant internament. La intervenció per via telemàtica és una altra opció que la seva candidatura ha posat sobre la taula.
"Estem tractant a nivell tècnic i jurídic el concepte de la immunitat, i de moment no hi ha cap contacte amb la Fiscalia", va assegurat qui va ser directora de campanya de JxCat, la diputada Elsa Artadi, després de reunir-se divendres amb Torrent. que va ser directora de campanya del candidat a la reelecció. Segons ella, la immunitat que tenen els diputats fa que només puguin ser detinguts en cas d'estar cometent en aquell precís instant una activitat criminal.
Elsa Artadi i Eduard Pujol, de Junts per Catalunya, amb Roger Torrent Foto: Junts per Catalunya
Suport d'ERC al candidat
Raül Romeva va ser l'encarregat de fixar la posició d'ERC després de la reunió que van mantenir els republicans amb el nou president del Parlament. Romeva va indicar que no presentarien un candidat propi, sinó que faran costat al cap de files "republicà" que ha obtingut més suport a les urnes, Carles Puigdemont. Segons ell, no van parlar de qüestions "tècniques" de la investidura, i va assegurar que no pertoca a ERC "decidir" sobre la modalitat per fer Puigdemont president a distància. En tot cas, però, l'última paraula la tindrà la mesa.
Al seu torn, el cap de llista de la CUP, Carles Riera, va treure ferro a la fórmula de la investidura i va reclamar a Torrent que tots els diputats puguin ser "investibles sense cap restricció", així com li va demanar que "que es posi al servei de la democràcia encara que això impliqui generar un conflicte amb l'estat espanyol". En tot cas, no va garantir el suport automàtic a Puigdemont, sinó que els anticapitalistes ho supediten a un acord en el programa de Govern.
"Comuns" i unionistes posen pegues
En canvi, tant els "comuns" com Cs, PSC i PP van rebutjar la possibilitat d'investir un candidat a distància, ja que, en la línia dels lletrats del Parlament, consideren que no s'adiu al reglament de la cambra. Les forces unionistes, així com el govern espanyol, previsiblement recorreran una votació d'aquestes característiques, cosa que deixaria en mans del Tribunal Constitucional la validesa de la investidura, si tira endavant.
Inés Arrimadas, reunida amb Roger Torrent Foto: Ciutadans
Igualment, altres qüestions a l'aire són el vot dels tres diputats presos i els cinc exiliats. Els primers el van poder delegar en el ple de constitució del Parlament, però els següents ho han demanat ara per primer cop. Per aconseguir la majoria de vots, l'independentisme només es pot permetre prescindir de quatre vots i, per tant, si la mesa no valida aquestes delegacions, quatre d'aquests diputats haurien de cedir l'acta.
La carta de Roger Torrent a Mariano Rajoy by naciodigital on Scribd