L'analista digital: anàlisi

​Anònims en la derrota, visibles en la victòria

Hi ha instruments que permeten que cadascú triï els límits o l'exposició que vol a internet, però molts usuaris no saben com emprar-los

| 22/01/2018 a les 12:45h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Tecnologia, analista digital, internet, usuaris
Facebook és una de les xarxes socials més populars | Jordi Jon Pardo
El big data, l'analítica web, la computació en el núvol, la internet de les coses, les smart cities, l'aprenentatge de les màquines, la intel·ligència artificial, la robòtica, els drons, la geolocalització, etc. generen en els ciutadans el desig de tenir una experiència digital fluïda i, encara que soni paradoxal, natural.

La intimitat del consumidor és un assumpte moral bastant senzill: els clients haurien de tenir dret a escollir quines dades volen revelar i què va a fer-se amb elles

Amb una única contrasenya en línia es pot accedir a Facebook per comentar un vídeo viral o establir una comunicació remota amb la nevera de casa per confirmar que cal encarregar llet semidesnatada al supermercat. No obstant, l'usuari comú vol ser una entitat discreta, gairebé invisible, quan visita determinats llocs virtuals: bancs, centres mèdics, serveis de dating, etc.

Protecció de la intimitat

De vegades, ens convé tenir una identitat única perquè, d'aquesta manera, les operacions són més àgils; però, en altres ocasions, preferim dispersar-nos pel ciberespai en forma de petits fragments sense connexió, assenyala l'empresària nord-americana Esther Dyson. Tant els governs com els agents privats són conscients de la dicotomia que es produeix a les regions on s'estan introduint aquestes tecnologies.

Per aquesta raó, s'han desenvolupat múltiples sistemes de protecció de la intimitat. Lluny de pretendre un grau uniforme de privacitat, l'habitual és propiciar situacions i dissenyar instruments que permetin que cadascú triï els límits —o l'exposició— que vulgui. Per trobar l'equilibri, els internautes haurien de saber com tractar els dos tipus d'informació que disseminen per la xarxa: en efectuar intercanvis o en actuar en obert.

Dret a escollir 

La intimitat del consumidor és un assumpte moral bastant senzill: els clients haurien de tenir dret a escollir quines dades volen revelar i què va a fer-se amb elles, tot i que hagin de renunciar a una porció dels seus privilegis. Tanmateix, nombroses sol·licituds d'informació no són transaccions entre iguals, ja que, com afirma el comunicòleg nord-americà Yong Jin Park, impliquen alguna mena d'amenaça.

La societat manifesta sovint la seva curiositat per les dades dels seus integrants: a qui voten, quants diners deuen, si tenen o no tenen antecedents penals, etc.

Per exemple, és freqüent que haguem de proporcionar certs detalls per obtenir una cobertura amb l'assegurança. Els nens, per assistir a espectacles infantils, es veuen impel·lits a donar informació que els seus pares no haurien estat disposats a facilitar. La societat, com a actor col·lectiu, manifesta sovint la seva curiositat per les dades dels seus integrants: a qui voten, quants diners deuen, si tenen o no tenen antecedents penals, etc.

Aquest interès es dispara quan estem davant individus públics: polítics, esportistes... Suposa un avanç notable la construcció d'eines per al control d'aquest material tan sensible, que discorre sobre el web, els dispositius mòbils, les plataformes 2.0, roba i aparells connectats, vehicles autònoms, assistents personals o robots industrials. Però, en la preservació de la intimitat, està en joc molt més que simples dades.
 

Instagram és la xarxa més popular entre els joves. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

Josep Lluís Micó
27/12/2017

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March | 10 comentaris
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives
01/01/1970
L'home que ha llençat l'explosiu s'ha immolat tot seguit
01/01/1970
L'empresari la posa a disposició de "qualsevol galeria o museu d'Espanya que vulgui exposar-la"
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»