Els «comuns» negocien amb ERC tenir un senador i presidir dues comissions

La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle

Joan Serra Carné / Roger Tugas
20 de gener del 2018
Actualitzat el 21 de gener a les 8:52h

Marta Rovira i Xavier Domènech, en un acte recent. Foto: ACN


Tot apunta que les relacions entre ERC i els "comuns" seran aquesta legislatura ben diferents del que ho van ser l'anterior. Hi contribueix el fet que els republicans tinguin ara grup propi i les mans més lliures -malgrat que previsiblement compartiran Govern amb JxCat- i que els lideratges de Lluís Rabell i Joan Coscubiela a Catalunya Sí que es Pot hagin passat a mans de Xavier Domènech i Elisenda Alamany a Catalunya en Comú-Podem, cosa que es tradueix en una millor sintonia i alguna floreta cap al nou president del Parlament, Roger Torrent. Encara, però, hi ha sobre la taula alguns elements que podrien certificar millor aquesta relació positiva.

El to conciliador de Torrent en el seu primer discurs va agradar a Catalunya en Comú-Podem, que va facilitar-li la presidència negant qualsevol suport al candidat alternatiu de Cs, malgrat les pressions d'Inés Arrimadas i del PP. Els "comuns", que tenien clar el veto a la proposta unionista, van decidir que la fórmula seria el vot en blanc mitja hora abans de la sessió constitutiva. L'independentisme va correspondre cedint un espai a l'hemicicle que els "comuns" ja havien reclamat la legislatura passada, la històrica ubicació d'ICV-EUiA -els escons a la zona inferior esquerra de la cambra-.

Les converses amb ERC, però, segueixen, i Domènech i Alamany aspiren a aconseguir un senador autonòmic i la presidència de dues comissions, segons confirmen fonts dels dos partits a NacióDigital. Veus dels "comuns" recorden que no hi ha "cap acord tancat". De fet, no s'ha produït cap reunió formal des de dimarts, però sí que hi ha hagut contactes informals. "Ho hem posat sobre la taula", apunten al grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem.
 

Diputats de Catalunya en Comú-Podem, a l'hemicicle del Parlament Foto: Josep Maria Montaner


Pel que fa al senador per designació autonòmica, Catalunya Sí que es Pot ja en tenia un, però, amb la pèrdua de vots i escons, el successor del seu espai polític el podria perdre. En tot cas, aquest gest dels republicans no implicaria que ERC cedís un senador als "comuns", sinó que la mesa del Parlament -amb majoria independentista-, d'acord amb la junta de portaveus, triés una fórmula adient perquè els en pertoqués.

Els dos mètodes usats per fer-ho poden ser la llei D'Hondt o el de restes majors. Pel primer, a Ciutadans li pertocarien tres senadors, a JxCat i ERC dos a cadascun, i al PSC un altre. Pel segon, el repartiment seria el mateix, però els "comuns" n'aconseguirien un a costa de la formació d'Arrimadas. Un intercanvi que als independentistes, de fet, no els ha de costar massa de forçar, ja que són més propers als de Domènech que als d'Arrimadas. Fonts dels "comuns" recorden que el mètode de restes majors ja és el que s'ha utilitzat en les últimes ocasions. "Seria estrany [que ara s'usés un altre mètode]", apunten a les files de Catalunya en Comú-Podem.

Les comissions parlamentàries

Pel que fa a la presidència de les comissions, és també responsabilitat de la mesa del Parlament, que és qui, d'acord amb la junta de portaveus, proposa la quantitat de comissions a crear i la fórmula per tal de repartir-ne proporcionalment les presidències. En condicions normals, als "comuns" els pertocaria una presidència, però si la mesa opta per conformar-ne un nombre superior a l'habitual i/o distribuir-ne les presidències per una via que els beneficia, en podrien arribar a presidir dues. De nou, està en mans de Torrent i de la majoria independentista de la mesa.
 

Marta Rovira, en el ple de constitució del Parlament Foto: Josep M. Montaner


Sigui com sigui, encara no hi ha res tancat i les converses segueixen vives, així com també cal recordar que la petició d'un lloc a la mesa no va ser atesa per ERC, que finalment va prioritzar garantir-ne la majoria independentista. En tot cas, quant a les comissions, el termini per negociar és encara ampli, ja que s'ha de votar la creació de les legislatives -les més rellevants- en un ple durant la setmana posterior a l'elecció del president de la Generalita. Pel que fa als senadors, el termini és encara més obert, ja que depèn completament de la mesa i el president de la cambra.

Mentre determinades veus dels "comuns" veuen amb bons ulls els primers gestos del sobiranisme, d'altres es mostren més "escèptiques". "Si s'obre una nova etapa ho veurem a la investidura", afirmen. "Caldran gestos que nosaltres puguem explicar a la nostra gent", detallen altres fonts de la formació de Xavier Domènech.

Buscar aliats per a la República

Què en treu ERC -i l'independentisme- de fer aquestes concessions als "comuns"? Els republicans, des de la nit del 21-D, s'ha fixat com un dels objectius sumar-los a alguns dels consensos de la legislatura. Donen per fet que no investiran Puigdemont o algun candidat de JxCat -Domènech ja ha avisat que tampoc a cap d'ERC que governi amb aquesta formació-, però sí que aspiren a pactes pel que fa a determinades accions de govern vinculades amb el programa social que volen desplegar -fins i tot en confrontació amb el Tribunal Constitucional- o amb el procés constituent.

És una de les vies, segons els dirigents d'ERC, per sumar complicitats en el camí cap a la República i per fer augmentar el seu suport per l'esquerra. En el darrer consell nacional, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, ja va cridar a "cercar aliances i explorar les fronteres de l'independentisme per seguir creixent i ser cada cop més forts", en relació a possibles col·laboracions amb Catalunya en Comú-Podem.
 

La mesa del Parlament, el dia de la seva elecció. Foto: Josep Maria Montaner

Arxivat a