Roger Torrent: «Aniré a Estremera a reunir-me amb Junqueras en tant que pres polític»

Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979) va ser la gran sorpresa de la jornada prèvia del debat de constitució del ple de dimecres. ERC va triar aquest jove valor en alça dins del partit com a nou president del Parlament, malgrat que no partia com a favorit en les travesses, i va ser escollit amb els suports dels republicans, JxCat i la CUP. Tot i el poc marge amb què va poder pair la tria, el dirigent gironí ha anat per feina i amb dos dies ja ha enllestit la ronda de consultes amb els líders dels grups parlamentaris per elegir candidat a la investidura.

Ara, però, arriba la part més complicada. Té fins el 31 de gener per celebrar un debat que tot apunta que serà dels més anormals de la història, ja que hi haurà diputats presos i exiliats i Carles Puigdemont -el líder amb més suports- insisteix en defensar la via de la investidura a distància, malgrat el criteri dels lletrats. Torrent, que rep NacióDigital a la sala per on han desfilat tots els líders parlamentaris, vol parlar amb el president exiliat per tractar aquesta qüestió i avança que anirà a Estremera a veure's amb Oriol Junqueras. També es mostra ferm en assegurar que seguirà el criteri de Carme Forcadell de permetre tots els debats que els partits vulguin plantejar, encara que el Tribunal Constitucional (TC) els veti per estar vinculats al procés.

- Quan va saber que seria president del Parlament?

- Molt poques hores abans. En vaig començar a parlar dilluns al vespre, en una conversa amb Marta Rovira, que em va dir que era una possibilitat i que hi anés rumiant. I efectivament, l'endemà al migdia ja es va concretar definitivament. Les següents hores són conegudes.

- En el seu primer discurs i en la primera reunió de la mesa, va fer constar en acta l'anormalitat que suposava que vuit diputats electes no poguessin ser al ple. Què pot fer la mesa per resoldre aquesta situació?

- Encara hem de parlar a la mesa de com volem concretar la defensa dels principis d'expressió política de tots els 135 diputats i, per tant, també dels que estan en presó preventiva i a l'exili. En tot cas, com a president, a mi em correspon defensar el parlamentarisme fins les últimes conseqüències, i això vol dir la capacitat que tots els 135 diputats puguin exercir, no només pels seus propis drets polítics, també pels dels electors que els han escollit. Aquesta és una prioritat absoluta del meu mandat, esperem que no ho sigui de tot el mandat, cosa que significarà que s'ha normalitzat la situació dels escons buits.

"Em correspon defensar la capacitat que tots els 135 diputats puguin exercir, no només pels seus propis drets polítics, també pels dels electors que els han escollit"

- Els diputats exiliats ja han expressat la voluntat de demanar el vot delegat. És favorable a permetre-ho?

- Ja ho veurem, és una decisió que correspon a la mesa. Encara no hem pogut analitzar en quins termes se sol·licita i, per tant, haurem de veure com és aquesta petició i parlar-ho en el marc de la mesa.

- Per tant, actitud prudent en aquesta qüestió.

- Però lligada a la defensa dels drets polítics i de participació de tots els diputats.
 
- Té previst demanar un informe als lletrats sobre aquesta qüestió, o ja veu vàlid el que va fer abans de la seva elecció?

- No n'he pogut parlar amb els membres de la mesa. Ja vam dir a la primera reunió que aquest era un element clau en el marc del debat i de presa de decisions de l'òrgan i, per tant, ja avançàvem que es produiria una hipotètica situació d'aquest tipus. Ara que s'ha concretat, haurem de fer aquest debat més a fons.

"No he pogut parlar amb els membres de la mesa com respondre a la petició de delegar vot dels diputats a l'exili. Ja vam dir, però, que aquest era un element clau"

- En roda de premsa, vostè va dir: "Hi ha aspectes tècnic-jurídics que no correspon a ERC valorar-los. Correspon als lletrats definir com s'interpreta el reglament del Parlament". Acatarà qualsevol decisió dels lletrats?

- El que deia com a portaveu d'ERC i ara com a president del Parlament és el mateix, una obvietat, que els lletrats del Parlament fan aquesta anàlisi, ens assessoren, però al final és una decisió que correspon a la mesa i, per tant, als representants polítics.

- En aquella roda de premsa donava a entendre que acatarien i es farien seva l'opinió dels lletrats.

- És una interpretació que es va fer de les meves paraules. Vaig dir que hi ha aquesta valoració jurídica que fan els lletrats, però al final les decisions, com gairebé tot el que passa al Parlament, són polítiques.

- Per tant, les decisions polítiques poden ser diferents del criteri dels lletrats.

- Són decisions que ha de prendre la mesa valorant totes les situacions i totes les veus, també les dels lletrats, però són polítiques.

"Les decisions sobre la interpretació del reglament són de la mesa, valorant totes les veus, també les dels lletrats, però són polítiques"

- Carles Puigdemont ha insistit en la idea que la via de la investidura a distància no està prohibida pel reglament. Ho comparteix?

- No ens correspon, almenys a mi, especular sobre eventualitats o situacions hipotètiques. El que em correspon és acabar de definir qui és el candidat o candidata a la presidència que suscita més consens i convocar un ple d'investidura. Després veurem, en funció de qui sigui i de quina sigui la situació personal del candidat, però també política dels grups que fan aquesta proposta, com s'ha d'afrontar aquest debat. I aquest debat correspon a la mesa del Parlament. Ara ens toca definir qui és el candidat i després com afrontar la investidura. Seria una falta de respecte per a la mesa i per als altres grups especular sobre situacions eventuals en funció de qui sigui el candidat.
 
- Segons les paraules del mateix Puigdemont, no sembla que tingui massa intenció de tornar.

- Aquesta és una pregunta que s'ha de fer al president Puigdemont i és un debat que correspon fer a ell i la majoria parlamentària que li pot acabar donant suport. A mi em pertoca definir qui és el candidat i convocar la investidura.

- Però Puigdemont afirmava que tècnicament sí que seria factible la investidura a distància. A nivell reglamentari, qui té raó, Puigdemont o els lletrats?

- Torno a insistir que els lletrats faran la seva feina, les seves aportacions, i nosaltres les tindrem en compte, però al final la decisió l'haurà de prendre la mesa, tenint en compte totes les condicions i punts de vista. Al final, els membres de la mesa som designats políticament i prenem les decisions no només tenint en compte l'assessorament dels lletrats i la seva visió jurídica, sinó també la nostra política. Ens correspon interpretar no només el reglament del Parlament, sinó també la voluntat popular de la ciutadania d'aquest poble.

"Els membres de la mesa som designats políticament i prenem les decisions tenint en compte també la voluntat popular de la ciutadania"

- Seria viable una reforma del reglament per incloure la delegació de vots dels presos i exiliats o una investidura telemàtica, abans d'escollir nou president?

- La iniciativa d'una reforma del reglament no correspon a la mesa o al president, sinó als grups, i a mi no m'han fet arribar la intenció d'impulsar-la.

- Per tant, és una mesura per ara remota.

- En tot cas, és un futurible que no s'ha donat.
 
- Un cop acabada la ronda de consultes, vol tornar a reunir-se amb els grups per demanar-los per la via per investir el candidat que ha reunit més suports, d'aquí al 31 de gener, o quins altres passos preveu fins llavors?

- Els passos són els que s'han donat sempre. En aquest marc de recuperació de la institució, intentem donar-li el màxim de normalitat i quotidianitat parlamentària possible. Això vol dir que, acabada la ronda de converses amb els grups, faré una proposta de candidat o candidat i, a partir d'aquí, s'instrumentalitzarà com s'ha de fer aquest debat d'investidura, es marcarà una data i es prepararà aquest ple.

"Intentarem donar el màxim de normalitat i quotidianitat al tràmit de la investidura. Ara faré una proposta de candidat i tractarem com s'ha de fer aquest debat"

- En cas d'investir Carles Puigdemont, fos com fos, el seguiria reconeixent com a president, en cas que el TC anul·lés el nomenament, com el govern espanyol ha anunciat que intentarà?

- Primer s'ha de fer aquest debat d'investidura, que es nomeni un Govern i que comenci a treballar. El que és important és recuperar les institucions. El que vam fer dimecres, recuperar de nou la normalitat al Parlament, cal fer-ho al Govern. El que jo vull és que aquest hi sigui, comenci a treballar i puguem eliminar aquest article 155 del paisatge polític, administratiu i humà del país.

- Com a candidat amb més suports, té intenció de viatjar per entrevistar-se amb Puigdemont?

- Ja he dit que, un cop es confirmés que és el que té més suports, parlaria amb ell per veure com afrontem aquesta investidura.

- Això vol dir que viatjarà a Brussel·les?

- Veurem. Més important de com ens veiem és què ens diem, i parlarem sobre com afrontar aquesta legislatura.

"Amb Puigdemont parlarem sobre com afrontar aquesta legislatura"

- Ciutadans ja ha criticat un eventual viatge pagat amb diner públic.

- Correspon al president prendre les decisions de amb qui es reuneix i amb qui no, en tant que màxima autoritat del país que és Puigdemont i en tant que diputat del Parlament. Jo vull parlar amb tots els diputats. Amb alguns ens creuem pel Parlament i podem parlar cada dia, però d'altres són a la presó o a l'exili i, per tant, no puc tenir malauradament aquesta relació tan quotidiana. Jo em dec als 135 diputats, tant als que poden estar en aquesta cambra com el que no, a causa d'aquesta situació d'anormalitat democràtica.
 
- Per parlar amb Oriol Junqueras, hauria d'anar a Estremera. Té previst viatjar-hi per reunir-s'hi?

- Sí, no només amb Oriol Junqueras, sinó amb tots els diputats que estan privats de llibertat, com els diputats Joaquim Forn i Jordi Sànchez.

- Quan ho faria?

- No depèn de mi. La situació de presó preventiva fa que depengui d'aquest règim penitenciari. En tot cas, intentarem que sigui el més aviat possible. En qualsevol cas, el que sí que transmetrem a les autoritats penitenciàries pertinents és que jo vull visitar aquests presos preventius en tant que presos polítics i com a diputats. A mi em correspon, com a president del Parlament, parlar amb tots els diputats i, per tant, demanaré que sigui el més ràpid possible.

"Transmetrem a les autoritats penitenciàries pertinents que vull visitar els presos preventius en tant que presos polítics i com a diputats i, per tant, que sigui el més ràpid possible"

- Amb els presos s'hi vol veure en persona, amb els diputats electes a l'exili també seria així, a Brussel·les o a on fos?

- Tinc intenció de parlar amb ells, ja veurem de quina manera, però tinc la mateixa intenció que tinc amb els diputats a l'exili que amb els presos. Vull parlar també amb els consellers Serret, Comín, Puig, Ponsatí i el president Puigdemont, i saber quina és la seva perspectiva en relació a la legislatura.

- Però la intenció és parlar-hi físicament també?

- Veurem. Com no hem pogut fer els contactes, ja veurem com s'ha de fer aquesta comunicació.
 
- En el seu discurs, va defensar que el ple ha de servir per abordar tots els debats, com ja sostenia Carme Forcadell. Això vol dir que també permetrà tractar qüestions relatives al procés, encara que el TC li ho prohibeixi, com en l'anterior legislatura?

- Jo crec que el Parlament, tal com creia la presidenta Forcadell, de la qual em considero un seguidor clar i hi ha una línia de continuïtat entre el seu mandat i el que vull que sigui el meu de defensar que en aquesta cambra s'ha de parlar de tot el que vulguin els grups parlamentaris. No m'avançaré sobre debats que han de plantejar, però a priori sempre defensaré que s'ha de parlar de tot, provingui d'on provingui.

"Vull defensar que en aquesta cambra s'ha de parlar de tot el que vulguin els grups parlamentaris. Sempre defensaré que s'ha de parlar de tot, provingui d'on provingui"

- Encara que el TC ho veti?

- Insisteixo amb la fermesa a l'hora de defensar aquests principis. És bàsic que un president del Parlament defensi la seva institució.

- Altres novetats de la legislatura és que hi ha partits amb quatre diputats al grup mixt. Hi ha cap possibilitat que CUP i PP tinguin presència a totes les comissions?

- Veurem. No n'hem parlat amb els grups afectats. Ara bé, jo els vull expressar que tinc la voluntat que totes les veus del Parlament siguin representades en el màxim d'òrgans possibles, més enllà de si els correspon tenir grup propi. Jo vull que totes les veus, que es corresponen a les veus que representen la pluralitat de la societat catalana, estiguin representades i faré tot el possible perquè puguin participar en tota la vida parlamentària amb igualtat de condicions que els altres grups.

- Per tant, si depèn de vostè, tindran representació a totes les comissions.

- Com a criteri general, intentarem que la seva veu tingui expressió en el màxim d'òrgans del Parlament.

"Intentarem que la CUP i el PP tinguin representació en el màxim d'òrgans possibles, més enllà de si els correspon tenir grup propi"

- Vostè havia defensat que, abans de pactar la mesa, calia tancar l'agenda política de la legislatura. Quina és aquesta agenda política que ha dut a investir-lo a vostè?

- Això ja no em correspon a mi. Durant uns dies he participat en aquestes converses entre ERC i JxCat i CUP, i amb els "comuns", per intentar construir les bases per a la propera legislatura, però ara ja no em pertoca a mi. Ara pertoca als grups fixar el rumb polític de la legislatura. Jo sóc el president del Parlament i, per tant, de tots els grups, i no entraré en la situació de debat polític i partidista. Això ho veurem en el debat d'investidura, en el discurs del candidat o candidata.
 
- La presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, opinava en una entrevista al NacióDigital que calia revisar el full de ruta per adaptar-lo a les noves circumstàncies. Què li sembla això?

- És l'opinió de la presidenta de l'AMI. Jo sóc el president del Parlament i vull que el Parlament pugui funcionar amb tota la normalitat i es puguin prendre totes les decisions que convinguin políticament. I quan dic totes, vull dir totes. Que pugui treballar lliurement no només en funció del que vulguin els grups, sinó també sobretot en relació als mandats democràtics que ens han donat els ciutadans a les urnes la passada legislatura.

- En una entrevista recent a La Xarxa, en ser preguntat per qui havia de presidir el Parlament, vostè va respondre: "El primer a definir és aquesta majoria política per fer què, l'agenda política del proper mandat i, a partir d'aquí, un cop hi hagi aquest acord, parlar de noms". Per tant, l'agenda ja s'hauria d'haver tancat abans d'escollir-lo a vostè. És així?

- En tot cas, hauria d'estar encarrilada. No em consta que hi hagi tancat un acord, perquè, si no, ho hauríem pogut veure entre grups per pactar la investidura i fer Govern. El que deia és que hauríem d'encarrilar aquesta legislatura prèviament a l'elecció del nom del president del Parlament. Per tant, aquestes converses estan encarrilades i, per això, es va escollir un president del Parlament i ara s'haurà d'acabar de concretar aquesta bona direcció en el marc de l'entesa que puguin tenir els grups a l'hora de formar Govern.

"Les converses sobre el programa polític de la legislatura estan encarrilades i ara s'haurà d'acabar de concretar aquesta bona direcció"

- En aquesta entesa inicial hi és la CUP, que va ser crítica amb el seu discurs d'inici de mandat?

- La CUP ha manifestat que va donar suport a la meva candidatura per presidir el Govern, cosa per la qual els estic molt agraït. Per la resta, la mateixa capacitat que tinc jo per modular el meu discurs en tant que president del Parlament la tenen els grups per analitzar aquest discurs i les declaracions que pugui fer. Forma part del joc partidista i, en qualsevol cas, m'interessen els fets, el que pugui fer jo en la presidència del Parlament i intentar reflectir la pluralitat de veus que hi ha a la cambra en els meus actes.

- En canvi, els "comuns" el van elogiar. Era un gest cap a aquest espai polític?

- No, intentava ser una síntesi del que volia que fos el meu mandat en tant que president del Parlament. Vaig agrair la confiança dels que m'havia votat, però també deia que intentaria guanyar-me la confiança d'aquells que no ho havien fet. Per tant, era una crida a posar-me a disposició de tots els grups, per intentar construir aquesta convivència parlamentària que crec que és clau.

"El meu discurs no era un gest als "comuns", intentava ser una síntesi del que volia que fos el meu mandat, per intentar construir aquesta convivència parlamentària que és clau"

- Com hem d'interpretar la manca de referències a la República, en aquell discurs?

- La trajectòria personal i política del partit que represento ens avalen. ERC és un partit de quasi 90 anys d'història, republicà des de l'inici i que ha fet sempre tot el que ha estat a les seves mans per assegurar i implementar aquests principis polítics. I jo personalment era diputat la legislatura passada i vaig fer tot el possible no només per fer realitat l'1-O, sinó perquè després això es traduís en una declaració al Parlament. Jo crec que els fets m'avalen en aquest sentit i, en tot cas, em sembla que no cal anar fent proclames cada tres frases per demostrar quines són les conviccions polítiques d'un. Es demostren més amb els fets que amb la retòrica.
 
- La CUP proposa tornar a votar totes les lleis socials suspeses o anul·lades pel TC. Avalaria que es fes un gest polític d'aquestes característiques?

- Jo apel·laria a la consciència social de la cambra. Aquesta legislatura ha de servir per blindar determinats drets socials. Ho vam intentar la legislatura passada i el TC va anar sistemàticament tombant cadascuna de les lleis aprovades, d'alguna de les quals en vaig ser ponent. I sé perfectament a quines necessitats socials intentaven respondre aquestes lleis. El que haurà de fer aquest Parlament i, a nivell executiu, el Govern és respondre a aquestes necessitats socials.

Quan nosaltres actuem ho fem pensant que totes les eines i instruments s'han de posar a disposició dels que més pateixen, no només fruit de la crisi, la situació econòmica o les dificultats inherents al sistema econòmic en què estem inserits, sinó també d'unes necessitats que s'han agreujat fruit del 155. Un 155 que ha paralitzat la implementació de moltes polítiques socials que havia aprovat l'anterior Govern. Per tant, a l'hora de pensar en com podem fer polítiques socials, hem de pensar en recuperar de seguida el Govern, per superar el 155.

"El 155 ha paralitzat la implementació de moltes polítiques socials que havia aprovat l'anterior Govern. Cal recuperar de seguida el Govern"

- L'Estat ha suspès la comissió creada pel Govern per investigar la violència de l'1-O. És partidari que el Parlament impulsi una comissió d'investigació sobre aquesta qüestió, tal com preveia una resolució aprovada en el debat monogràfic posterior al referèndum?

- Veurem si hi ha la proposta, ja que això correspon als grups demanar-ho. En tot cas, tot el que vagi en la línia de posar sobre la taula la denúncia flagrant de la vulneració dels drets i les llibertats individuals i col·lectives em semblarà no només bé, sinó també necessari.

- El ministre Juan Ignacio Zoido va dir al Senat que el dispositiu per frenar el referèndum havia costat 87 milions. Què opina d'aquesta xifra?

- El ministre Zoido hauria hagut de demanar perdó als ciutadans d'aquest país, per l'operatiu de l'1-O. Més enllà del cost econòmic, que és escandalós, pel cost democràtic i pel que va suposar pels més de 1.000 ferits i pel conjunt del país. En comptes d'haver tret pit indignament, hauria hagut de demanar perdó.

"Zoido hauria hagut de demanar perdó als ciutadans d'aquest país. Més enllà del cost econòmic, pel cost democràtic i pel que va suposar pels més de 1.000 ferits"

- Una altra de les propostes de la CUP és impulsar una comissió d'estudi sobre la implementació de la República. Ho veuria viable?

- La CUP ha manifestat que això ha de formar part de l'acord per a la investidura. Veurem si finalment en forma part i, per tant, els grups ho proposen. Quan ho facin, analitzarem bé amb quin forma ho volen plantejar.