19
de gener
del
2018
Actualitzat
el
20
de gener
a les
20:45h
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en el tancament de campanya del PP
L'operatiu policial de l’1-O, l’empresonament i l’exili dels líders del procés, els procediments penals per rebel·lió i sedició, les actuacions del Tribunal de Comptes i el 155 han acabat torçant el braç de l’independentisme, que tot i sobreviure al match point del 21-D es veu obligat a fer una aturada tècnica per recompondre files i respirar. Aquest és el diagnòstic de la Moncloa, que va reaccionar amb un cert alleujament al discurs del nou president del Parlament, Roger Torrent, i que considera que el canvi en les formes indica també un replantejament del full de ruta d’ERC que s’acabarà imposant al PDECat i, per extensió, a Junts per Catalunya.
La treva temporal decretat per les forces independentistes –sosté l’entorn de Rajoy- no només valida l’estratègia desplegada fins ara a Catalunya, sinó que posa de manifest que la nova fornada de líders polítics, començant pel propi Torrent, incorporaran al seu software una premissa: intentar fer realitat la República catalana equival a patir repercussions personals i col·lectives. “Que li preguntin a Forcadell”, diuen a Madrid.
L’equip del president espanyol dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint aquest equilibri de forces i que no faran president Puigdemont en cap cas. Els dos partits, segons aquest relat, busquen una sortida per a la seva figura, i si mantenen oberta la candidatura, segons la Moncloa, és per necessitats "propagandístiques" i per la por d’una i altra formació a fer el primer pas i admetre públicament la "realitat".
Un element important per a l’entorn de Rajoy, que considera que Puigdemont és l’última peça viva de l’engranatge del procés, i que vol vendre el relleu al capdavant de la Generalitat com la cirereta de la seva suposada victòria a Catalunya. El rellotge corre inexorablement cap al 31 de gener, data límit del primer debat per a l’elecció del president, i la Moncloa confia que el bloqueig i l’amenaça de mantenir viu el 155 acabarà donant pas a l’aparició d’un candidat "net" de processos judicials que posi el comptador independentista a zero, tal com vol Rajoy.
Tot i aquest convenciment, l’equip del president espanyol té malsons amb la possibilitat que la majoria de Junts per Catalunya, ERC i la CUP acabi optant per rehabilitar Puigdemont. Principalment, perquè l’executiu no disposa de vies legals per impedir la celebració del ple d’investidura si la convocatòria no contravé el reglament, encara que no especifiqui –com no té perquè fer- qui és el candidat, ni si aquest demanarà la confiança de la cambra de manera presencial, per la via telemàtica o per delegació.
Un fet que –tret que es produeixi alguna irregularitat abans de la sessió- condemnaria Rajoy a demanar la suspensió del nomenament al Tribunal Constitucional després (i no abans) de la votació, és a dir, quan el Parlament ja hagués elegit Puigdemont, fet que evidenciaria de nou davant els focus internacionals i l’opinió pública espanyola que l’incendi a Catalunya no està ni molt menys extingit.
L’èxit de l’estratègia de la repressió dependrà en gran mesura de la capacitat de resistència de l’independentisme davant aquesta "extinció", i de la traça de les seves organitzacions per superar els entrebancs sense renunciar als seus plantejaments. Rajoy ho sap i, previsiblement, mantindrà la pressió per aconseguir el seu autèntic objectiu: situar qualsevol tipus de resolució política del conflicte més enllà del seu mandat.