Darrerament estan sent eliminades de Barcelona les darreres plaques franquistes del Ministerio de la Vivienda amb el jou i les fletxes de la Falange. És fins a cert punt impressionant que en aquestes dates encara quedi simbologia d’aquest tipus als carrers. Però de vegades hi ha coses que passen inadvertides com les enormes lletres dedicades a José Antonio Primo de Rivera a la façana de la Catedral de Barcelona.
Que no les heu vist? És ben fàcil, al carrer Santa Llúcia, entre la capella de Santa Llúcia i la façana principal neogòtica de la Catedral encara s’hi pot llegir “JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA”. Els cognoms són més visibles que el nom compost, que gairebé ja no s’endevina.
I quin és l’origen d’aquest homenatge al fundador del principal partit feixista de la història d’Espanya?
En acabar la Guerra Civil, un cop vençuda per les forces colpistes, a les parròquies de moltes poblacions, especialment a les catedrals, escrivien els noms dels “Caídos por Dios y por España” encapçalats normalment pel nom de José Antonio Primo de Rivera.
En poblacions petites se solia posar la llista de tots els morts del bàndol colpista d’aquell poble tot i que en molts casos ja es donaven per al·ludits dins el tracte genèric dels “Caídos por Dios y por España”.
Primo de Rivera havia estat afusellat per part d’un Tribunal Popular de la República després que Franco hagués rebutjat un intercanvi de presoners que li hagués salvat la vida i alhora hagués permès que li fes ombra al dictador. Va morir el 20 de novembre de 1936.
Un cop mort, José Antonio va deixar de ser una amenaça per Franco, i per tant un símbol al qual poder homenatjar sense cap perill després d’haver unificat, en alguns casos a la força, la Falange i els Carlins.
Pocs mesos després d’acabada la Guerra Civil espanyola, el 20 de novembre de 1939, les despulles de José Antonio van sortir d’Alacant en una solemne cerimònia destí a l’Escorial. Aquest seria l’emplaçament del seu cos fins que es traslladà al Valle de los Caídos.
Aquell mateix dia, segons La Vanguardia Española, ja dirigida aleshores per Luis de Galinsoga, autor de la cèlebre frase “todos los catalanes son una mierda”, tots els edificis de Barcelona lluïren banderes espanyoles amb crespó negre i a totes les parròquies de la ciutat se celebraren misses en honor a José Antonio.
Restes de l'escrit dedicat a José Antonio Primo de Rivera a la façana de la Catedral de Barcelona, al carrer de Santa Llúcia. Foto: Adrià Costa
Totes les fàbriques van fer sonar les seves sirenes i totes les parròquies van tocar a morts. També tots els centres de treball i docents van aturar les classes a les 11 h. perquè la gent pogués assistir als homenatges. Sorprenen les constants referències a la unanimitat del suport a l’acte en aquest diari dirigit per un dels qui estaven en aquell moment a l’interior del temple juntament amb les principals autoritats.
La Plaça Nova, la de la Catedral, el ja desaparegut carrer de la Corríbia eren a vessar de falangistes formant militarment quan les autoritats es van dirigir ritualment cap al mur que ara ens ocupa sota el lema “JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA Y DEMÁS CAÍDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA” on van fer una ofrena floral.
Aquest ritual es convertiria a partir d’aquell dia en ritual del feixistam barceloní cada 20 de novembre durant tot el franquisme.
Franco també va morir el 20-N però de 1975, segons consta oficialment. Tot i això Antonio Pina, forense i aleshores embalsamador del dictador va afirmar el passat novembre que quan ell va tractar el cos del dictador presentava signes d’haver mort feia dies. Podria ser provable que es volgués donar protagonisme a Franco per sobre la figura de José Antonio unint ambdues efemèrides...
El fet és que encara avui, passant davant l’Arxiu Històric de Barcelona, al carrer Santa Llúcia, els més atents encara poden veure les restes del que queda de la pintada al líder de Falange. Unes lletres que, per cert, van quedar més difuminades arran de la reforma que va tenir lloc per les noces de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin, unes noces que, vistos els efectes que van tenir, potser van fer més nosa que servei a la Monarquia.
El dia que es va fer el primer homenatge a José Antonio Primo de Rivera, l’any 1939 segons el diari, l’inspector nacional de la Falange va llegir un poema de Sánchez Mazas:
“pronunciando seguidamente por tres veces el nombre de José Antonio Primo de Rivera y después la frase «Todos los demás Caídos por Dios y por España», que fueron contestados con un estentóre ¡Presente!.
La Banda de las Juventudes Interpretó el himno «Cara al Sol», y después el general Orgaz dio las tres voces rituales de ¡España!, que han sido contestadas por los presentes, según también es de ritual. Por último, se interpretó el Himno Nacional”.
Qui els diria que més de 80 anys més tard, José Antonio encara seria “¡Presente!” als murs de la catedral?...
Restes de l'escrit dedicat a José Antonio Primo de Rivera a la façana de la Catedral de Barcelona, al carrer de Santa Llúcia. Foto: Adrià Costa