Avui Torrent ja es posa a treballar i ho fa obrint la ronda de contactes per la investidura amb els "comuns" i el PSC. En aquest punt tot depèn, però, de Carles Puigdemont, que té el suport de Junts per Catalunya i ERC per ser investit. Si es fa ha de ser amb totes les conseqüències i la determinació d'enfrontar-se amb l'Estat des del minut 1 i formalitzar la república proclamada a l'octubre. Hores d'ara sabem que la investidura telemàtica serà impugnada al TC i que l'alt tribunal donarà la raó al govern del PP i als diputats unionistes que li demanin empara. Quan el TC suspengui la investidura hauran de buscar un altre candidat (Junts per Catalunya formalment s'hi nega) o tirar endavant i desobeir fins al final perquè la nul·litat del procés implicaria unes noves eleccions (i uns mesos més de 155) que ningú desitja. En paral·lel ressona el debat pel full de ruta. Us deixo la informació d'Oriol March i cinc opinions a NacióDigital en un moment en què cal estar atent a totes: la d'Irene Ramentol a la Veu de Nació i les de Josep-Lluís Carod-Rovira, Xavi Bundó i Montse Nebrera. També l'entrevista de Pep Martí a l'exdirector de La Vanguardia Joan Tapia, que fa aportacions d'interès i repassa la seva trajectòria.
Una dona a la mesa. I un tema que no em volia deixar. Un cop la mesa del Parlament va quedar formalment constituïda, la portaveu dels "comuns", Elisenda Alamany, va prendre la paraula per lamentar que l'òrgan de govern sigui poc plural políticament (inclou quatre dels set partits amb representació) i fos poc paritari perquè només hi havia una dona. Sobre la pluralitat política poc a dir perquè els resultats del 21-D i els acords són els que són, però sobre el tema de gènere -una queixa ben raonada- un apunt: en les negociacions entre partits es va plantejar que els republicans cedissin un dels seus dos llocs als "comuns". El seu únic aspirant (mai van posar cap altre nom damunt la taula) era Joan Josep Nuet, que segurament hauria ocupat el lloc d'Alba Vergés, secretària quarta i única dona de la mesa. La crítica és imprescindible, però se l'ha d'aplicar tothom.
Zoido per a no indignats. Avui al matí el ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido compareix al Senat per informar sobre la brutalitat policial de l'1-O. Serà una sessió no apta per a indignats, més tenint en compte que el seu departament ja va contestar, per exemple, que els guàrdies civils de paisà no van agredir ningú a Calella aquella nit malgrat les evidències. Us explicarem què dona de si.
Vist i llegit
Antonio Franco adverteix als dirigents polítics espanyols que no cantin victòria abans d'hora. En un article titulat "Os veo demasiados contentos" a eldiario.es, l'exdirector d'El Periódico sentencia que el 21-D no és un bon resultat per a Espanya i que potser ens acostem a un panorama en què el sobiranisme pugui acabar superant el 50% dels vots. Franco afirma que s'equivocaria qui cregués que es poden eternitzar els empresonaments preventius sense fiança, i que els dirigents independentistes seran més hàbils en el futur del que ho han estat fins ara. Espanya s'ha de reformar i fer-ho aviat, segons ell.
El passadís
Junts per Catalunya i ERC havien pactat que la diputada republicana Alba Vergés fos la secretària primera de la mesa. Però ahir el matí, en una reunió de darrera hora, van aflorar les enèsimes discrepàncies entre els socis i Junts per Catalunya va concentrar els vots de les secretaries en Eusebi Campdepadrós i castigar Vergés. La diputada d'ERC és secretària quarta i Campdepadrós el primer. La cara de la igualadina era eloqüent.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1150, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, conegut com el Sant, va donar, un cop acabada la reconquesta de les terres de Ponent als sarraïns, uns terrenys a Vimbodí als benedictins per construir-hi el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Habitat encara per una comunitat d'aquesta ordre, el monestir, que combina diversos estils, s'acabaria convertint en panteó reial de la dinastia de la Corona d'Aragó. Va ser cremat, pràcticament destruït i reconstruït des dels anys 30 del segle XX. A l'església major i al claustre hi ha enterrats nobles, infants i reines. Al temple, hi ha les tombes d'Alfons I el Cast, Jaume I el Conqueridor, Pere III el Cerimoniós, Joan I el Caçador, Martí I l'Humà, Ferran I d'Antequera, Alfons IV el Magnànim i Joan II el Gran. Arribar a Poblet, envoltat de vinyes i del paisatge de la Conca de Barberà, és un plaer i la visita val molt la pena per gaudir de l'arquitectura i de la història. Aquí en teniu una de virtual amb so ambient incorporat.
L'aniversari
Tal dia com avui de l'any 1971, fa 47 anys, va nàixer a Santpedor (el Bages) Josep Guardiola i Sala. Amb només 19 anys, aquest esprimatxat migcampista debutava al Camp Nou en partit de lliga contra el Cadis. Format a la Masia, es va convertir en l'apèndix de Johan Cruyff al camp. Ell dirigia el Dream Team, un equip que va canviar la mentalitat del club i va fer que, per primer cop, guanyés una Copa d'Europa i quatre lligues. Guardiola va deixar el Barça el 2001 i va provar una sort que no va trobar al calcio amb la Roma i el Brescia, abans d'acabar els seus dies com a futbolista als Emirats Àrabs i Mèxic. Però, si la seva carrera com a futbolista va ser brillant, encara ho ha estat més com a entrenador, millorant el mètode de Cruyff. Joan Laporta el va rescatar fent-lo entrenador del Barça B i el 2008 va apostar per ell com a entrenador del primer equip, acumulant fins al 2012 un palmarès brillant: dues Champions League, tres lligues i dues copes del rei, entre d'altres. Del Barça va passar al Bayern de Munich i al Manchester City, que entrena ara i que lidera amb comoditat la Premier. Políticament s'ha posicionat a favor de la independència i a cada partit llueix el llaç groc pels presos polítics.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi