L'1x1 del nou Parlament: del somriure (alleujat) de Forcadell a la presència (telefònica) de Puigdemont

Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme

Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
17 de gener del 2018
Actualitzat el 18 de gener a la 13:46h
El ple de constitució del nou Parlament ha deixat estampes esperades -el record per l'absència dels presos i els membres del Govern a l'exili-, discursos de diferent to -d'Ernest Maragall a Roger Torrent-, protagonistes que cedeixen pas -com Carme Forcadell- i diputats novells que despunten, de moment, a la sala de premsa, com Carles Riera. Aquest és l'1x1 del primer episodi del nou període de sessions, que ja apunta les coordenades de la legislatura que s'estrena.

Roger Torrent: institucional

Elegit amb els vots de Junts per Catalunya, ERC i la CUP -amb l'excepció dels de Carles Puigdemont i els altres quatre membres del Govern cessat a Brussel·les, que no han delegat el vot-, Roger Torrent ha rellevat Carme Forcadell al capdavant de la presidència del Parlament. En un discurs conciliador, ha subratllat la voluntat de "recosir" el país i la imperiosa necessitat de recuperar les institucions després de l'aplicació del 155. "Visca la democràcia i visca Catalunya", ha expressat per concloure la seva intervenció -sensiblement diferent al de Carme Forcadell-. Torrent s'ha estalviat les referències a la República i a l'1-O. La CUP ha arrufat el nas a l'hemicicle, símptoma que el trajecte fins al 31 de gener, data del debat d'investidura, no estarà absent de turbulències.

Carme Forcadell: alliberada

Aclaparada davant la successió d'esdeveniments del tram final de l'última legislatura -el rostre seriós en el ple del 6 i 7 de setembre denotava el pes de la tensió-, Carme Forcadell ha viscut la sessió d'aquest dimecres molt més relaxada. Ha estat propera a Torrent, sense dissimular un somriure d'alleujament. "Estic contenta", ha exposat davant a les càmeres de TV3 quan abandonava el Parlament. Després de liderar l'ANC i de presidir la cambra catalana, farà de diputada rasa.

Ernest Maragall: irreverent

Diputat experimentat -abans pel PSC i ara en representació d'ERC-, l'exconseller del tripartit ha pilotat la sessió constitutiva com a president de la mesa d'edat. Ernest Maragall ha confegit un discurs contundent, criticat per les forces constitucionalistes per les càrregues a l'estat espanyol. "No sap guanyar, sap derrotar: no sap compartir, sap humiliar i castigar", ha dit Maragall sobre l'estratègia del govern espanyol. Protagonista com cap altre president de la mesa d'edat, ha advertit que el sobiranisme sabrà mesurar "millor" les "forces de l'Estat". Ha sonat com un esbós de la legislatura.

Carles Puigdemont: connectat

Observador des de Brussel·les per la pressió de la justícia espanyola, el cap de files de Junts per Catalunya no ha participat en el ple del Parlament, tot i que ha rebut aplaudiments cada cop que s'ha pronunciat el seu nom, com la resta de diputats presos o a l'exili. Sense perdre el sentit institucional, s'ha afanyat a felicitar Roger Torrent. Ho ha aconseguit amb l'ajuda de l'aplicació Signal del telèfon de Jordi Turull, tal com s'ha pogut comprovar en una fotografia de Quique García, de l'agència Efe. La celeritat de Puigdemont no se l'han aplicada encara els negociadors de la fórmula de la investidura, el gran interrogant que ha de resoldre l'independentisme. El futur de Puigdemont és avui una gran incògnita. 

Inés Arrimadas: acusadora

Perdedora en la votació de la mesa, la líder de Ciutadans ha carregat contra els "senyors de Podem" -no s'ha referit en cap cas als "comuns"- per facilitar a l'independentisme el control de l'òrgan rector de la cambra. Els dards contra la formació de Pablo Iglesias, verbalitzats en la roda de premsa posterior al ple, s'expliquen en clau electoral espanyola. Ciutadans ja treballa pensant en les municipals i autonòmiques del 2019 a l'Estat. Arrimadas també ha liderat la revolta de l'unionisme contra el vot delegat dels presos, que no ha trobat la complicitat -aquest cop- del PSC.

Artur Mas: absent

Dos dies després de conèixer la sentència del cas Palau -que conclou que CDC, el partit que va liderar, va beneficiar-se de comissions il·legals-, l'expresident de la Generalitat no ha seguit des de la tribuna de l'hemicicle la sessió plenària. Artur Mas ha estat un dels grans absents de la jornada. Resolta la dimissió de la presidència del PDECat -cautelosament calculada-, Mas ha optat en les darreres hores per situar-se en un significatiu segon pla.

Xavier García Albiol: mut

Assenyalat pels deficients resultats del PP el 21-D, Xavier García Albiol ha optat per la discreció en el primer pas de la nova legislatura. A diferència de Miquel Iceta i Inés Arrimadas, no ha demanat la paraula a l'hemicicle -ha cedit el testimoni a Santi Rodríguez- i tampoc s'ha personat a la sala de premsa. Només se l'ha escoltat en connexions televisives. Al PP ja es fan travesses sobre el seu successor, un relleu que -tard o d'hora- els populars hauran d'afrontar.

Carles Riera: directe

Fil conductor entre els grups parlamentaris de la CUP de l'última i la nova legislatura, Carles Riera ha aclarit el posicionament dels anticapitalistes en l'etapa que s'estrena. S'ha mostrat crític amb el discurs "autonomista" de Torrent, ha raonat que la seva formació no és a la mesa per la falta de concreció de Junts per Catalunya i ERC, i ha advertit que els diputats de la CUP no concediran "un xec en blanc" a Carles Puigdemont, a qui reclamen que es pronunciï sobre el cas Palau abans de la investidura. Clar sense deixar de ser didàctic, Riera també ha sabut dirimir amb elegància un duel amb un periodista que ha traspassat la frontera de l'educació a la sala de premsa.

Ramon Espadaler: secundari

A diferències dels diputats novells, l'exdirigent democristià no s'estrenava al Parlament, però debutava en un nou grup parlamentari. Exconseller en governs de CiU -a Medi Ambient i Interior, en dues etapes-, Espadaler és avui diputat del PSC. En la votació de la presidència del Parlament, quan els vots en blanc no quadraven amb el repartiment d'escons, a la cambra s'ha especulat amb el fet que hagués trencat la disciplina socialista, un fet que, presumiblement, acabarà arribant. Espadaler ho ha negat categòricament a les xarxes socials. La dosi de protagonisme en la sessió inicial -de forma indirecta- difícilment tindrà continuïtat.
Arxivat a