16
de gener
del
2018
Actualitzat
el
17
de gener
a les
12:21h
Els candidats de Junts pel Sí, sota la figura virtual de Carles Puigdemont Foto: Adrià Costa
Poc més d'una hora després que ERC proposés Roger Torrent com a president del Parlament, Junts per Catalunya i els republicans han emès un comunicat conjunt en el qual han volgut mostrar unitat per la "restitució" de les institucions i han deixat clar que Carles Puigdemont és el candidat de les dues formacions a presidir la Generalitat. Malgrat això, els dos partits no concreten la fórmula que faran servir, tot i que previsiblement es demanarà que un diputat proper al president llegeixi el discurs d'investidura. La decisió final recaurà en la nova mesa del Parlament, de majoria independentista, que haurà d'avaluar la idoneïtat dels informes contraris dels lletrats.
Malgrat que al llarg de les últimes hores hi ha hagut sectors del PDECat i de l'independentisme que li han reclamat fer un pas enrere davant els traves legals que està trobant la seva estratègia, Puigdemont està disposat a mantenir el pols fins al debat d'investitura, que s'ha de celebrar el 31 de gener. Han sorgit veus, com la de Josep Marí Blanch, secretari de comunicació de la Generalitat en l'etapa d'Artur Mas, que han suggerit que el cap de cartell de Junts per Catalunya es converteixi en eurodiputat a les eleccions europees del 2019. De moment, però, no hi ha marxa enrere.
La restitució del Govern s'albira complicada perquè hi ha consellers que ja han deixat la política, com és el cas de Carles Mundó i Meritxell Borràs
El candidat a la reelecció avalua el panorama des de l'exili, situació en la qual es troba des de finals d'octubre. L'aplicació de l'article 155 va provocar el cessament de tot el Govern, i una part dels consellers van marxar cap a Bèlgica mentre que els altres van entrar a la presó per ordre de l'Audiència Nacional acusats dels delictes de sedició, rebel·lió i malversació de fons públics. La idea de fons de la campanya presidencial era la "restitució" de tot l'executiu, però les circumstàncies ho posen realment complicat.
És així perquè hi ha consellers que ja han anunciat que no repetiran, com és el cas de Carles Mundó -Justícia-, Dolors Bassa -Treball, Afers Socials i Famílies- i Meritxell Borràs -Governació-. Tots ells han passat per la presó provisional i van quedar en llibertat el 4 de desembre, un dia abans que arrenqués oficialment la campanya electoral, al contrari del que va passar amb el vicepresident Oriol Junqueras i Joaquim Forn, conseller d'Interior, que encara estan empresonats a Estremera.
El debat, el dia 31
El dia 31 és l'assenyalat per celebrar el debat d'investidura, sempre i quan Mariano Rajoy no recorri la constitució de la mesa del Parlament en cas que es permeti votar els exiliats. Això podria fer que es paralitzés tot el calendari, de manera que encara no podrien començar a córrer els dos mesos que hi ha d'haver entre la posada en marxa de la cambra i la investidura del president si no es vol que es convoquin eleccions una altra vegada. La intenció de l'independentisme és evitar aquest escenari.
La formació de Govern, per tant, s'hauria de fer durant la primera setmana de febrer. El repartiment de carteres, segons el que han negociat aquestes setmanes Junts per Catalunya i ERC, seria equitatiu. En cas que Puigdemont exercís de president des de Brusse·les, es podria crear la figura del conseller primer, que teòricament hauria d'ocupar un dirigent republicà. En tot cas, segons assenyalen des d'ERC, primer caldrà posar damunt la taula la via per triar el nou president. I fer-ho a distància.
Carles Puigdemont i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN