16
de gener
del
2018
Actualitzat
el
17
de gener
a les
14:11h
Roger Torrent serà des d'aquest dimecres el president del Parlament més jove de la història, amb tan sols 38 anys. Malgrat l'edat, la seva carrera fulgurant dels darrers anys ja li feia preveure una trajectòria amb moltes responsabilitats polítiques de pes a l'horitzó. S'havia convertit en un puntal al Parlament d'Oriol Junqueras i, sobretot, de Marta Rovira quan aquesta es va fer càrrec del lideratge dels diputats republicans la legislatura passada.
Nascut el 1979 a Sarrià de Ter (Gironès), de poc més de 5.000 habitants, aquest llicenciat en ciències polítiques per la UAB i màster en estudis territorials i urbanístics per la UPC i la UPF en va ser escollit alcalde el 2007, tot i que fins llavors el municipi havia estat un feu del PSC. Va agafar el partit amb tan sols dos regidors dels onze del consistori i aquell any va duplicar la representació i, arran d'un pacte amb CiU, va passar a presidir l'ajuntament. Quatre anys més tard, però, aquesta aliança no va ser necessària, ja que Torrent va aconseguir que ERC sumés nou dels onze regidors, amb més del 71% dels vots al municipi, una hegemonia que va reeditar el 2015.
Aquests resultats no van passar desapercebuts a la renovada cúpula dels republicans. En un moment com el 2011 en què el partit es desfeia a bona part dels ajuntaments del país, només aconseguia aixecar el cap en alguns consistoris amb lideratges carismàtics. Era el cas d'Oriol Junqueras, que assolia l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), però també de qui seria cridat a acompanyar-lo en la seva primera campanya al Parlament.
Així, tan sols un any i mig després d'exercir com a diputat portaveu d'ERC a la diputació de Girona, Torrent va ser escollit cap de llista de la formació per la candidatura de Girona a les eleccions del 2012. Els resultats, com a la resta del país, van avalar la tria, ja que quasi va duplicar els vots del 2010, i això ja el va afermar com un valor de futur.
Quan es va pactar la llista de Junts pel Sí, Junqueras i Rovira van tornar a pensar en ell i el van situar de número quatre per Girona, just darrere dels dos independents de rigor (Lluís Llach i Anna Caula) i d'un candidat de CDC que tenia un futur molt més rellevant del que es podia imaginar llavors, Carles Puigdemont -el poble del qual, Sant Julià de Ramins, es troba just al costat de Sarrià de Ter-. Ja a dins del Parlament per tercera legislatura consecutiva, en Torrent va recaure el càrrec de portaveu adjunt.
Amb Junqueras al Govern, va passar a exercir de mà dreta de Rovira, el despatx de la qual es trobava just al costat del seu, cosa que li permetia estar en permanent contacte. A mesura que la secretària general d'ERC s'anava implicant més en el dia a dir del procés, integrant el que es va conèixer com "l'estat major", l'alcalde de Sarrià de Ter va anar assumint més i més responsabilitats.
S'encarregava dels tràmits de lleis i iniciatives de caràcter econòmic -una àrea delicada de Govern, en mans del líder d'ERC- i va ser ponent de la rellevant llei de la Hisenda catalana i d'altres de caràcter social, com les de lluita contra la pobresa energètica i l'emergència habitacional. També era, però, l'encarregat de donar la cara en nom de Junts pel Sí cada dimarts a la tarda, a la roda de premsa del Parlament, replicant els dards llençats just abans pels altres grups.
Rodes de premsa junqueristes
Torrent és una polític molt de partit, lleial als seus dirigents i que se cenyeix a l'argumentari fins a la darrera coma en les rodes de premsa i entrevistes, adoptant la tècnica junquerista de tirar pilotes fora quan vol evitar respondre determinades qüestions o mullar-se en aspectes encara oberts. Difícilment la vessarà en públic, així com tampoc donarà un titular cridaner si no ha estat prèviament pactat amb l'equip de premsa dels republicans. Ara bé, això no evita que tingui bones relacions amb dirigents del PDECat com els líders parlamentaris de la formació durant l'última legislatura, Jordi Turull i, en el darrer tram, Lluís Corominas, amb els que va haver de tractar el funcionament de la coalició.
Sigui com sigui, membres d'ERC es confessen sorpresos per l'elecció de Torrent per a la presidència de la cambra, ja que estava cridat a tenir un rol important al Govern o en el grup parlamentari, ja fos com a portaveu o com a president, en cas que fos Marta Rovira qui fes el salt a l'executiu. De fet, no era el primer nom sobre la taula el mateix matí del seu nomenament -Ernest Maragall ja havia acceptat assumir el càrrec-, i molts el volien preservar per evitar que una actuació arriscada com a segona autoritat del país, amb previsibles xocs amb la Justícia, li hipotequessin una trajectòria política que es preveu llarga.
En tot cas, les negociacions amb les altres formacions per qüestions com la fórmula de la investidura s'allargaven i ERC ha prioritzat tenir un home fidel i de partit al capdavant del Parlament. Fonts del partit ja avancen a NacióDigital que, per compaginar el rol com a segona institució del país, renunciarà a l'alcaldia de Sarrià de Ter, perquè ja tindrà prou maldecaps en una nova legislatura que -per variar- es preveu convulsa. De fet, Torrent va ser el portaveu d'ERC que, dilluns de la setmana passada, va posar en mans dels lletrats la viabilitat d'una investidura a distància de Puigdemont. Aviat haurà de demostrar si segueix fiant-ho al seu criteri o opta per fer lectures més generoses del reglament.
Nascut el 1979 a Sarrià de Ter (Gironès), de poc més de 5.000 habitants, aquest llicenciat en ciències polítiques per la UAB i màster en estudis territorials i urbanístics per la UPC i la UPF en va ser escollit alcalde el 2007, tot i que fins llavors el municipi havia estat un feu del PSC. Va agafar el partit amb tan sols dos regidors dels onze del consistori i aquell any va duplicar la representació i, arran d'un pacte amb CiU, va passar a presidir l'ajuntament. Quatre anys més tard, però, aquesta aliança no va ser necessària, ja que Torrent va aconseguir que ERC sumés nou dels onze regidors, amb més del 71% dels vots al municipi, una hegemonia que va reeditar el 2015.
Torrent va arribar a l'alcaldia d'un municipi que havia estat un feu del PSC gràcies a un pacte amb CiU, a la que va acabar engolint
Aquests resultats no van passar desapercebuts a la renovada cúpula dels republicans. En un moment com el 2011 en què el partit es desfeia a bona part dels ajuntaments del país, només aconseguia aixecar el cap en alguns consistoris amb lideratges carismàtics. Era el cas d'Oriol Junqueras, que assolia l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), però també de qui seria cridat a acompanyar-lo en la seva primera campanya al Parlament.
Així, tan sols un any i mig després d'exercir com a diputat portaveu d'ERC a la diputació de Girona, Torrent va ser escollit cap de llista de la formació per la candidatura de Girona a les eleccions del 2012. Els resultats, com a la resta del país, van avalar la tria, ja que quasi va duplicar els vots del 2010, i això ja el va afermar com un valor de futur.
Roger Torrent, junt a Oriol Junqueras, en un acte del 2012. Foto: ACN
Quan es va pactar la llista de Junts pel Sí, Junqueras i Rovira van tornar a pensar en ell i el van situar de número quatre per Girona, just darrere dels dos independents de rigor (Lluís Llach i Anna Caula) i d'un candidat de CDC que tenia un futur molt més rellevant del que es podia imaginar llavors, Carles Puigdemont -el poble del qual, Sant Julià de Ramins, es troba just al costat de Sarrià de Ter-. Ja a dins del Parlament per tercera legislatura consecutiva, en Torrent va recaure el càrrec de portaveu adjunt.
Amb Junqueras al Govern, va passar a exercir de mà dreta de Rovira, el despatx de la qual es trobava just al costat del seu, cosa que li permetia estar en permanent contacte. A mesura que la secretària general d'ERC s'anava implicant més en el dia a dir del procés, integrant el que es va conèixer com "l'estat major", l'alcalde de Sarrià de Ter va anar assumint més i més responsabilitats.
Roger Torrent, després de ser escollit president del Parlament. Foto: Josep Maria Montaner
S'encarregava dels tràmits de lleis i iniciatives de caràcter econòmic -una àrea delicada de Govern, en mans del líder d'ERC- i va ser ponent de la rellevant llei de la Hisenda catalana i d'altres de caràcter social, com les de lluita contra la pobresa energètica i l'emergència habitacional. També era, però, l'encarregat de donar la cara en nom de Junts pel Sí cada dimarts a la tarda, a la roda de premsa del Parlament, replicant els dards llençats just abans pels altres grups.
Rodes de premsa junqueristes
Torrent és una polític molt de partit, lleial als seus dirigents i que se cenyeix a l'argumentari fins a la darrera coma en les rodes de premsa i entrevistes, adoptant la tècnica junquerista de tirar pilotes fora quan vol evitar respondre determinades qüestions o mullar-se en aspectes encara oberts. Difícilment la vessarà en públic, així com tampoc donarà un titular cridaner si no ha estat prèviament pactat amb l'equip de premsa dels republicans. Ara bé, això no evita que tingui bones relacions amb dirigents del PDECat com els líders parlamentaris de la formació durant l'última legislatura, Jordi Turull i, en el darrer tram, Lluís Corominas, amb els que va haver de tractar el funcionament de la coalició.
Roger Torrent, junt a Lluís Corominas, l'estiu del 2017. Foto: ACN
Sigui com sigui, membres d'ERC es confessen sorpresos per l'elecció de Torrent per a la presidència de la cambra, ja que estava cridat a tenir un rol important al Govern o en el grup parlamentari, ja fos com a portaveu o com a president, en cas que fos Marta Rovira qui fes el salt a l'executiu. De fet, no era el primer nom sobre la taula el mateix matí del seu nomenament -Ernest Maragall ja havia acceptat assumir el càrrec-, i molts el volien preservar per evitar que una actuació arriscada com a segona autoritat del país, amb previsibles xocs amb la Justícia, li hipotequessin una trajectòria política que es preveu llarga.
En tot cas, les negociacions amb les altres formacions per qüestions com la fórmula de la investidura s'allargaven i ERC ha prioritzat tenir un home fidel i de partit al capdavant del Parlament. Fonts del partit ja avancen a NacióDigital que, per compaginar el rol com a segona institució del país, renunciarà a l'alcaldia de Sarrià de Ter, perquè ja tindrà prou maldecaps en una nova legislatura que -per variar- es preveu convulsa. De fet, Torrent va ser el portaveu d'ERC que, dilluns de la setmana passada, va posar en mans dels lletrats la viabilitat d'una investidura a distància de Puigdemont. Aviat haurà de demostrar si segueix fiant-ho al seu criteri o opta per fer lectures més generoses del reglament.