procés català

L'independentisme civil es mobilitza pels tres mesos sense els «Jordis»

Milers de persones omplen el Passeig de Sant Joan de Barcelona i les portes dels ajuntaments per reivindicar la llibertat dels líders de l'ANC i Òmnium, empresonats a Soto del Real | Les entitats reivindiquen que no han comès "cap delicte" i denuncien que l'Estat "actua com una dictadura"

per Sara González / Cesc Cusí , Barcelona, 16 de gener de 2018 a les 21:45 |
La manifestació al Passeig de Sant Joan per reivindicar la llibertat dels presos polítics | Mariona Batlles
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tenien bitllet de tornada a Barcelona comprat, però mai van arribar a enfilar-se a aquell tren que els havia de portar de nou a casa. El 16 d'octubre, l'Audiència Nacional va ordenar presó sense fiança per als líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Des d'aleshores, porten tres mesos entre reixes a Soto del Real i les entitats independentistes segueixen mobilitzant-se per reivindicar-ne la llibertat i denunciar que estan "injustament empresonats" perquè no han comès "cap delicte". 

Sota el lema Som gent de pau: llibertat!, milers de persones han tornat a sortir al carrer aquest dimarts per denunciar que la política catalana segueix sotmesa als processos judicials instigats pel govern espanyol per acabar amb el procés sobiranista. Més enllà dels llaços grocs que s'han fet omnipresents en l'espai públic, l'ANC i Òmnium demanen que, a les portes de l'arrencada d'una legislatura tan incerta com excepcional, no caigui en l'oblit que els seus presidents segueixen privats de llibertat. 


 
"Empresonant els dos Jordis ens han empresonat a tots"


"L'Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament. No ens cansarem de dir-ho. Les entitats no hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Empresonant els dos Jordis ens han empresonat a tots", recull el manifest que ha estat llegit durant la mobilització, que ha tingut rèpliques arreu del territori a les portes dels ajuntaments però que té la seva principal capçalera a la cruïlla del Passeig de Sant Joan amb el carrer Casp de Barcelona.

El format a la capital catalana, on segons la Guàrdia Urbana han participat 17.000 persones, ha estat diferent: cinc columnes de manifestants han sortit a les set des dels barris de Gràcia, Poblenou, Eixample Esquerra, Eixample Dreta i Ciutat Vella i han confluït a Passeig de Sant Joan, des d'on han avançat fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A la capçalera hi han estat els familiars dels presos, representants de les entitats independentistes i entitats socials i polítics sobiranistes. Des de Jordi Turull, Neus Munté, Maria Sirvent i Antoni Castellà, a Joan Josep Nuet, Jaume Asens o Alfred Bosch. 

 

Agustí Alcoberro i Marcel Mauri, durant la manifestació per reivindicar la llibertat dels presos polítics Foto: Mariona Batlles


L'objectiu: "No normalitzar l'existència de presos polítics"

El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, ha demanat que "no es normalitzi" l'existència de presos polítics i ha entonat un discurs dur quan ha sentenciat que Catalunya "té un conflicte obert amb el regne d'Espanya perquè ha decidit ser una República". Al seu judici, quan "una majoria del poble" aposta per un objectiu com aquest de forma "pacífica i democràtica", no hi ha "cap forma de coerció que pugui aturar-ho". El seu homòleg d'Òmnium, Marcel Mauri, ha fet una crida a la "unitat" i a avançar com "un sol poble" sense renunciar a allò que és. "L'Estat vol afinar a través de la justícia allò que no ha aconseguit a les urnes", ha etzibat.

Abans que els líders de les entitats independentistes, l'economista i activista Arcadi Oliveres ha avalat la via de la "desobediència quan calgui" i ha recordat que una societat "només avança quan és capaç de trencar els motlles establerts". La catedràtica de Dret Constitucional i coordinadora del Col·lectiu Praga, Mercè Barceló, per la seva banda, ha acusat els tribunals espanyols de "perseguir idees polítiques" i d'haver imposat als "Jordis", a Oriol Junqueras i a Joaquim Forn "penes desproporcionadament altes per delictes inexistents".
 
A l'espera de la decisió del Suprem

Amb les "manifestacions tumultuàries" va començar tot. Aquesta expressió utilitzada pel portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, primer i pel fiscal general de l'Estat després, va acabar activant la maquinària judicial contra els líders de les entitats independentistes. Es va acabar materialitzant una querella pels delictes de rebel·lió i sedició en considerar-los els instigadors de les protestes del 20 i 21 de setembre davant de la seu de la conselleria d'Economia i del TSJC motivades per les detencions de persones vinculades a l'organització de l'1-O. 

Des del seu empresonament, que va anar seguit de l'entrada a presó dels membres del Govern de Carles Puigdemont, hi ha hagut mobilitzacions i protestes ciutadanes setmanals i arreu del territori per reivindicar la seva excarceració. De fet, Sànchez, com a número dos de la llista de Junts per Catalunya, i Cuixart estan encara a l'espera que el Tribunal Suprem -que es va fer càrrec de la causa- determini si poden quedar o no en llibertat després de la seva declaració davant del jutge Pablo Llarena el passat dijous. També Joaquim Forn n'espera resposta. Sànchez, des de la seva condició de càrrec electe, es va comprometre a renunciar a la via unilateral, mentre que Cuixart va assegurar que l'únic referèndum vàlid seria el que convoqués l'estat espanyol. 


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació