16
de gener
del
2018
Actualitzat
el
17
de gener
a les
14:34h
"Rajoy en estat pur". Amb aquesta frase definia un dels dirigents espanyols del PP la intervenció de Mariano Rajoy en la junta directiva del partit celebrada dilluns, la primera després del xoc que van suposar les eleccions catalanes del 21-D. Veure la formació conservadora passar al grup mixt era la línia vermella que Génova sabia que no es podia permetre. El partit bull de nervis i reclama acció. Però Rajoy, fidel al seu estil impertèrrit, imposa disciplina a la línia marcada i, com Negrín durant la Guerra Civil, només repeteix la consigna de sempre: resistir, resistir, resistir. Entre els quadres del partit hi ha por a una ensulsiada del front.
Les enquestes que han aparegut amb posterioritat al 21-D no han fet més que incrementar els nervis entre el partit, especialment els dirigents que governen a ciutats i comunitats i que han de revalidar les seves places en les properes eleccions municipals i autonòmiques. Rajoy, conscient de la gravetat del moment, té davant seu un "sudoku" difícil de veritat. Aquestes són algunes de les claus.
1. Mantenir la disciplina interna
Una de les incògnites que sobrevola el PP és si es mantindrà la cohesió interna. Segurament és la més fàcil de contestar. El model de direcció de la formació, establert per José María Aznar, amb un hiperlideratge al qual se sotmeten tots els quadres i barons territorials, continuarà. La junta directiva d'ahir ho va tornar a corroborar. Format per uns 450 membres (diputats i senadors, dirigents autonòmics, alcaldes de les principals ciutats...), ni un d'ells va demanar la paraula després de la intervenció de Rajoy.
María Dolores de Cospedal, la secretària general, no hi era, per causa justificada: un viatge asiàtic com a ministra de Defensa. D'altres absències ja tenien més entrellat: els presidents gallec, Alberto Níñez Feijóo, i de Castella-Lleó, Juan Vicente Herrera, especialment neguitosos. Tampoc hi era el català Xavier García Albiol. En tot cas, les opinions crítiques s'expressen en cercles reduïts.
2. Enfront la pressió de Cs, pressupostos
Ni el 21-D, ni la pressió de Ciutadans, primera força electoral a Catalunya, ni tampoc les enquestes, que mostren un salt espectacular de Cs, neguitegen la Moncloa. El repte, per Mariano Rajoy, és un altre: l'aprovació dels pressupostos. Si se'n surt, el seu executiu es mantindrà. Pressupostos equival a estabilitat, el valor que Mariano Rajoy vol blindar. Els comptes del 2017 els va tirar endavant amb el PP, Cs, PNB i Coalició Canària. Sap que els d'Albert Rivera els aprovaran, i tan sols intentaran pressionar en capítols que puguin ser útils als interessos dels taronja, pensant sobretot en fer forat en potencials segments de vot fins ara afins al PP, com l'equiparació dels sous de les forces d'ordre públic al que cobren els mossos d'esquadra.
3. La contradictòria relació amb el PNB
Els nacionalistes bascos del PNB tornen a ser una peça clau. A Moncloa consideren que tenen gairebé al sarró els cinc vots preciosos que el lehendakari Íñigo Urkullu els pot aportar. El contacte entre el ministre Cristóbal Montoro i el portaveu penebista, Aitor Esteban, és fluid. Però sumar, alhora, el suport del PNB i Ciutadans no és fàcil. A Vitòria miren de reüll la formació de Rivera, que ha fet del rebuig a la quota fiscal basca una de les vies d'atac al PP en la cursa pel vot espanyol més patrioter. Blindar el model fiscal basc és la gran prioritat penebista. Però, a més, un altre entrebanc s'interposa en l'acord de conveniència entre els d'Urkullu i Rajoy: el 155.
4. Refredar el conflicte a Catalunya?
Si el suport del PNB als comptes públics és essencial, la desactivació de l'article 155 a Catalunya pot aplanar el camí. Implicarà això algun tipus d'inflexió del govern espanyol a Catalunya? Al llarg de la campanya, el president del govern va lluir de 155, però després de les eleccions, Mariano Rajoy ha assegurat que amb la constitució del nou Govern català, el 155 es pot donar per acabat. No cal que s'aprovi cap nova disposició que així ho especifiqui, ja que el reial decret de l'executiu especificava que s'intervenia l'autonomia per convocar eleccions. Però Moncloa vol evitar també mostrar "feblesa": una investidura i presa de possessió des de Brussel·les suposaria prolongar el 155.
5. La confiança en l'Espanya de províncies
Si l'escull dels pressupostos és salvat, el PP enfilarà la cursa cap a les eleccions autonòmiques i municipals del 2019. Per aquest horitzó, Génova ja ha fet moviments per respondre a la creixent tensió i desmoralització internes: les candidatures estaran aclarides abans de l'estiu. De fet, aquest març ha programat una convenció estatal a Andalusia. La gran esperança del PP de cara a aquestes eleccions és la potent estructura del partit al territori, a diferència d'un Cs que no ha fet arrels profundes en molts municipis.
A Génova calculen que la gran carta que tenen és la suma d'escons que s'obtenen en les demarcacions que elegeixen entre 2 i 5 diputats. Són 26 províncies que elegeixen fins a 102 diputats i expliquen la força del bipartidisme PP-PSOE fins ara. Un maldecap afegit és que la capacitat que pugui obtenir Cs per foradar en electors de l'Espanya rural. Això podria suposar entrar també en força en aquest territori fins ara zona privada del PP.
Les enquestes que han aparegut amb posterioritat al 21-D no han fet més que incrementar els nervis entre el partit, especialment els dirigents que governen a ciutats i comunitats i que han de revalidar les seves places en les properes eleccions municipals i autonòmiques. Rajoy, conscient de la gravetat del moment, té davant seu un "sudoku" difícil de veritat. Aquestes són algunes de les claus.
1. Mantenir la disciplina interna
Una de les incògnites que sobrevola el PP és si es mantindrà la cohesió interna. Segurament és la més fàcil de contestar. El model de direcció de la formació, establert per José María Aznar, amb un hiperlideratge al qual se sotmeten tots els quadres i barons territorials, continuarà. La junta directiva d'ahir ho va tornar a corroborar. Format per uns 450 membres (diputats i senadors, dirigents autonòmics, alcaldes de les principals ciutats...), ni un d'ells va demanar la paraula després de la intervenció de Rajoy.
María Dolores de Cospedal, la secretària general, no hi era, per causa justificada: un viatge asiàtic com a ministra de Defensa. D'altres absències ja tenien més entrellat: els presidents gallec, Alberto Níñez Feijóo, i de Castella-Lleó, Juan Vicente Herrera, especialment neguitosos. Tampoc hi era el català Xavier García Albiol. En tot cas, les opinions crítiques s'expressen en cercles reduïts.
2. Enfront la pressió de Cs, pressupostos
Ni el 21-D, ni la pressió de Ciutadans, primera força electoral a Catalunya, ni tampoc les enquestes, que mostren un salt espectacular de Cs, neguitegen la Moncloa. El repte, per Mariano Rajoy, és un altre: l'aprovació dels pressupostos. Si se'n surt, el seu executiu es mantindrà. Pressupostos equival a estabilitat, el valor que Mariano Rajoy vol blindar. Els comptes del 2017 els va tirar endavant amb el PP, Cs, PNB i Coalició Canària. Sap que els d'Albert Rivera els aprovaran, i tan sols intentaran pressionar en capítols que puguin ser útils als interessos dels taronja, pensant sobretot en fer forat en potencials segments de vot fins ara afins al PP, com l'equiparació dels sous de les forces d'ordre públic al que cobren els mossos d'esquadra.
3. La contradictòria relació amb el PNB
Els nacionalistes bascos del PNB tornen a ser una peça clau. A Moncloa consideren que tenen gairebé al sarró els cinc vots preciosos que el lehendakari Íñigo Urkullu els pot aportar. El contacte entre el ministre Cristóbal Montoro i el portaveu penebista, Aitor Esteban, és fluid. Però sumar, alhora, el suport del PNB i Ciutadans no és fàcil. A Vitòria miren de reüll la formació de Rivera, que ha fet del rebuig a la quota fiscal basca una de les vies d'atac al PP en la cursa pel vot espanyol més patrioter. Blindar el model fiscal basc és la gran prioritat penebista. Però, a més, un altre entrebanc s'interposa en l'acord de conveniència entre els d'Urkullu i Rajoy: el 155.
4. Refredar el conflicte a Catalunya?
Si el suport del PNB als comptes públics és essencial, la desactivació de l'article 155 a Catalunya pot aplanar el camí. Implicarà això algun tipus d'inflexió del govern espanyol a Catalunya? Al llarg de la campanya, el president del govern va lluir de 155, però després de les eleccions, Mariano Rajoy ha assegurat que amb la constitució del nou Govern català, el 155 es pot donar per acabat. No cal que s'aprovi cap nova disposició que així ho especifiqui, ja que el reial decret de l'executiu especificava que s'intervenia l'autonomia per convocar eleccions. Però Moncloa vol evitar també mostrar "feblesa": una investidura i presa de possessió des de Brussel·les suposaria prolongar el 155.
5. La confiança en l'Espanya de províncies
Si l'escull dels pressupostos és salvat, el PP enfilarà la cursa cap a les eleccions autonòmiques i municipals del 2019. Per aquest horitzó, Génova ja ha fet moviments per respondre a la creixent tensió i desmoralització internes: les candidatures estaran aclarides abans de l'estiu. De fet, aquest març ha programat una convenció estatal a Andalusia. La gran esperança del PP de cara a aquestes eleccions és la potent estructura del partit al territori, a diferència d'un Cs que no ha fet arrels profundes en molts municipis.
A Génova calculen que la gran carta que tenen és la suma d'escons que s'obtenen en les demarcacions que elegeixen entre 2 i 5 diputats. Són 26 províncies que elegeixen fins a 102 diputats i expliquen la força del bipartidisme PP-PSOE fins ara. Un maldecap afegit és que la capacitat que pugui obtenir Cs per foradar en electors de l'Espanya rural. Això podria suposar entrar també en força en aquest territori fins ara zona privada del PP.