Començar patint massa

En tres setmanes no s'ha resolt cap de les incògnites de l'endemà del 21-D. Si se sabés de què va aquesta legislatura tot seria més senzill. Avui també són notícia les concentracions pels presos, la ressaca de la sentència del Palau, la nova vida de Rabell, la Guerra del Golf i Sergi Bruguera

16 de gener del 2018
Actualitzat a les 7:05h
Fa tres setmanes de les eleccions del 21-D. Demà es constitueix el Parlament i, a hores d'ara, no sabem qui el presidirà, com es repartiran els partits la mesa (hi pot haver la CUP però no cal descartar que es faci lloc als "comuns"), si els diputats presos o exiliats podran delegar el vot, com es farà la investidura i si Carles Puigdemont finalment s'hi sotmetrà.

Segurament, si se sabés què s'ha de fer en aquesta legislatura tot seria més senzill. Però no ho és i les desconfiances entre Junts per Catalunya i ERC pesen i s'afegeixen a les mil i una traves de l'unionisme. Els neoconvergents creuen que encara que Puigdemont no pugui ser investit els seus socis han d'acceptar qualsevol fórmula o candidat que proposin i per això volen negociar per fases. I els republicans (i també una facció del PDECat) tenen poques ganes d'investir Puigdemont i començar la legislatura amb una gran bronca que posi, de nou, en risc les institucions. En tot cas, Esquerra vol una negociació en bloc que, per ara, no s'ha produït.

Així els coses, i amb el fons de la negativa dels lletrats a fer la vista grossa amb el reglament i les amenaces de Mariano Rajoy de tornar a aplicar el 155 segons què passi, els temps de negociació es van esgotant. Puigdemont i ERC només podran sortir de l'atzucac, difícil d'assumir tenint en compte la majoria absoluta de la que gaudeixen amb la CUP, si expliquen què volen fer i reclamen al conjunt de l'independentisme que se la jugui amb un objectiu clar. La crònica de Roger Tugas, Joan Serra Carné i Oriol March us situarà per estar al cas d'una jornada que serà maratoniana als passadissos i els despatxos del Parlament, on els partits miraran d'atansar posicions in extremis


Tres mesos sense els "Jordis". I mentre els partits miren d'arrencar la legislatura, les entitats intenten que el carrer no perdi el tremp. A les vuit del vespre, a Barcelona i a la resta de municipis del país, l'ANC i Òmnium han convocat la ciutadania en motiu dels tres mesos d'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, als que després es van afegir Oriol Junqueras i Quim Forn. La cita és davant de tots els ajuntaments i, a la capital, a la cruïlla des carrers Casp i passeig de Sant Joan.  

Trist epíleg de CDC. Ahir es va fer pública la sentència del cas Palau. A Millet i Montull els pactes amb la Fiscalia els van servir de menys del que esperaven, però CDC (i per extensió el PDECat) en va sortir també malparada perquè el tribunal considera provat que es va finançar irregularment i l'obliga a reemborsar més de sis milions. Artur Mas, que la setmana passada va deixar els seus càrrecs de forma molt oportuna, va dir que cap adjudicació s'havia fet irregularment. Té raó i les comissions il·legals mai surten als expedients, com tampoc els sobres en "B" figuraven a la declaració de renda de Rajoy. Les sigles de Convergència queden, però, tacades en el tancament del gran escàndol de corrupció del país. Llegiu en aquesta informació de Sara González les incògnites que encara deixa la sentència i les opinions de Joan Serra i Jordi Muñoz.    


Vist i llegit

Fa uns mesos que el president de Prisa, l'editora d'El País i la Ser, Juan Luís Cebrián, va concedir una entrevista a El Mundo. Afirmava que, entre les virtuts d'aplicar el 155 a Catalunya, hi havia que l'endemà ja no es lluitaria per la independència sinó per recuperar l'autonomia. Jutgin vostès on som. Ahir publicava a El Paísun article en què demanava canvis estructurals en forma de reforma constitucional i criticava l'immobilisme de Rajoy i la falta de propostes dels líders espanyols. També explicava un dinar amb Artur Mas el dia de setembre de l'any 2012 en què va sortir de la Moncloa amb un "no" rotund al pacte fiscal i que va accelerar l'actual procés.  


 El passadís

La FAVB, que es va personar com a acusació popular en el cas Palau, estava ahir d'enhorabona per les condemnes a Millet, Montull i CDC. A la tarda va fer una roda de premsa al seu local i el to va ser dur. Entre els assistents hi havia Lluís Franco Rabell, que va presidir la federació veïnal de la capital catalana abans de fer el salt a la política com a candidat de Catalunya Sí que es Pot el 2015. Rabell, que no comptava amb la benedicció dels "comuns", està desaparegut des que va acabar l'anterior legislatura. Al Parlament va fer bona relació amb Joan Coscubiela, que també tenia una mala relació amb Ada Colau i amb qui no s'ha comptat per la campanya del 21-D. L'exlíder de CCOO ha començat a col·laborar en diversos mitjans com a opinador i ahir aprofitava per disparar contra ERC per la complicitat que li atribueix amb les corrupteles de CDC. 


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1991, avui fa 27 anys, George Bush pare va ordenar el començament de la Guerra del Golf i l'inici dels bombardejos sobre la població civil a Bagdad. Era l'operació "Tempesta del desert" després de la invasió iraquiana de Kuwait. La Guerra del Golf va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades pels Estats Units. Les hostilitats van finalitzar el 28 de febrer de 1991 amb la rendició de Saddam Hussein. El conflicte es va poder seguir des de la televisió. La CNN va fer-ne un seguiment exhaustiu i els teleespectadors van seguir una guerra al moment per primer cop. Així ho va emetre la cadena americana de notícies.


 L'aniversari

El 16 de gener de 1971 va nàixer a Barcelona Sergi Bruguera, un dels jugadors més rellevants de la història del tennis català. Els anys 93 i 94 va ser capaç de guanyar dos Roland Garros consecutius, fet que li va permetre convertir-se en el número tres del món. Dotat d'una tècnica peculiar, amb revés a dues mans i especialment hàbil en terra batuda, també va guanyar la plata a Atlanta 1996 perdent la final olímpica contra l'americà André Agassi. Aquest vídeo repassa el torneig que va guanyar a la capital francesa l'any 1993.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi