Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
procés català

Els lletrats del Parlament rebutgen una investidura a distància de Puigdemont

Un informe dels serveis jurídics de la cambra nega que hi hagi la possibilitat de ratificar el president electe de forma telemàtica o cedint la representació a algun altre diputat de JxCat | El document també rebutja l'opció de vot telemàtic o delegat als presos i exiliats i apunta que, encara que els diputats independentistes no assistissin, el ple de constitució tiraria endavant

per Roger Tugas, 15 de gener de 2018 a les 18:42 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Carles Puigdemont, després d'un míting a Tarragona Foto: Junts per Catalunya


L'informe dels lletrats del Parlament sobre la situació dels diputats exiliats i presos, fet públic aquest dilluns, determina que no és possible una investidura a distància de Carles Puigdemont en què el president a l'exili no participi des del ple en el debat, ja sigui perquè es fa telemàticament o per delegació de representació. Els serveis jurídics també neguen la possibilitat que l'independentisme bloquegés el ple de constitució no assistint-hi o que els exiliats o presos puguin delegar el vot o exercir-lo telemàticament.


Pel que fa al debat d'investidura, els lletrats reconeixen que, en general, correspon als grups decidir qui intervé en cada debat, però fixa límits, com és el cas de les sessions de control del Govern "que requereixen d'una interlocució i interacció directes entre els diputats i el president de la Generalitat".

I en el cas del debat d'investidura, segons apunten, no es tracta d'actes de mera "ratificació" o "confirmació" o "per renovar-li la confiança", sinó "de propiciar un diàleg entre el candidat i la resta de diputats amb la finalitat principal de concitar, mitjançant la defensa d'un programa i el subsegüent debat, el suport necessari per assolir la investidura o per retenir la confiança".

Imprescindible l'assistència al ple

Per tant, es tracta de "debats de 'convenciment' o d''intenció de convèncer', si més no, la qual cosa posa en relleu que el procediment no és només forma, sinó també contingut". Per això, més enllà del que diu el reglament conforme el candidat ha de ser present "davant la cambra, cal tenir present l'essència mateixa d'aquest tipus de debat i el necessari respecte dels drets inherents a l'exercici de la funció parlamentària".


D'aquesta manera, es "fa imprescindible no només l'assistència dels protagonistes en el debat, sinó també el compliment d'allò que caracteritza el debat parlamentari, és a dir, l'oralitat, la contradicció directa i la garantia del principi d'immediatesa perquè tots els actors puguin 'veure, sentir i entendre en persona' el desenvolupament del debat". Rebutja, per tant, l'existència de "cap mitjà interposat ni substitució de la persona que n'ha de ser el principal protagonista d'acord amb la llei i el reglament".

Possibilitats per a presos i exiliats

Així mateix, l'informe analitza les diferents opcions que s'han plantejat per tal que els diputats a l'exili o empresonats puguin participar a distància. Pel que fa a "la substitució temporal dels diputats (que comporta que el vot l'emeti el substitut), o el vot no presencial (per exemple, el telemàtic, que en aquest cas respecta el caràcter personal del vot)", deixa clar, sense entrar-hi massa que "cap d'aquestes modalitats és prevista" en el reglament.

Pel que fa opcions com la substitució temporal dels diputats o el vot telemàtic, l'informe apunta que "cap d'aquestes modalitats és prevista" en el reglament

On es deté més és en la delegació del vot, com a mecanisme "especial" i "excepcional", considera que les causes que la justifiquen en el reglament han de ser interpretades "de manera restrictiva, sense permetre extensions analògiques a altres supòsits que els que es desprenen amb naturalitat de la norma". I segons consta en el reglament, només "es tracta de supòsits vinculats tots ells a circumstàncies relacionades a la maternitat o paternitat o per motius de salut, inclosa la incapacitat".
 

Una votació al Parlament. Foto: Adrià Costa


Per tant, segueixen els serveis jurídics, "la causa d'incapacitat perllongada no pot ser extrapolada ni interpretada per aplicar-la a situacions que no facin referència a la capacitat física o psíquica del diputat com a justificació de la inassistència amb possibilitat de delegar el vot", tal com semblava que es desprenia de la interlocutòria del Tribunal Suprem en relació a la negativa a Oriol Junqueras de permetre-li assistir als plens. L'alt tribunal, en el seu escrit, rebutjava la petició en considerar que el Parlament podria habilitar les vies per evitar que es perdi el seu vot.

L'informe dels lletrats, en canvi, subratlla que "els diputats electes que es troben en situació de presó preventiva requereixen d'una autorització judicial per poder assistir a les sessions de la cambra", tal com marca la llei i els precedents que aquest cop s'han ignorat i que, segons el document, "genera una tensió important amb la naturalesa de presó provisional quan aquesta situació impedeix en aquest cas l'exercici d'una funció pública representativa com és la parlamentària". Quant als exiliats, ja admeten que no poden assistir a votar perquè pesa sobre ells una ordre de detenció, però igualment afirma que no es troben en els supòsits previstos per delegar el vot.

Futura reforma del reglament

En tot cas, s'apunta que la interlocutòria pot dibuixar "un escenari per ser tingut en compte en una futura reforma del reglament", per tal de preveure també com a causa de delegació una incapacitat de caràcter "legal", com és el cas. Tampoc no descarta que la interlocutòria, en plantejar la delegació de vot per als presos, "traslladi de facto a la mesa la responsabilitat de determinar si se la pot incloure dins dels marges interpretatius" del reglament aquesta opció.

Els lletrats creuen que la interlocutòria del Suprem sobre Junqueras pot fer responsable la mesa d'interpretar si pot delegar el vot, però insisteixen que no ho veuen reglamentari

Aquesta tasca l'hauria de fer la mesa d'edat, en el cas de la sessió constitutiva, però els lletrats insisteixen que "que aquesta hipòtesi difícilment encaixaria en la lletra i en l'esperit de la norma" i que la mesa hauria de fer la interpretació "a més d'aplicar els criteris interpretatius ordinaris, que el resultat d'una eventual aplicació extensiva de les normes de delegació no en desvirtués el sentit restrictiu i ponderés, al mateix temps, la seva doble incidència sobre el dret fonamental de participació política dels diputats afectats [...], d'una banda, i el dret que tenen la resta de diputats a la garantia dels seus drets i a la preservació de l'aritmètica parlamentària derivades de la correcta aplicació del reglament". Marca, per tant, el camí per rebutjar una possible petició de delegació.

Així mateix, en cas que es reformi el reglament per encabir-hi nous supòsits per fer aquesta delegació, per a propers plens, l'informe ja avança que per fer aquest canvi normatiu "no és possible aplicar un procediment legislatiu especial i no seria apropiat el de lectura única" inclòs en l'article de la reforma del reglament que va validar el Tribunal Constitucional.
 

Carles Puigdemont, durant el seu debat d'investidura. Foto: José M. Gutiérrez


Bloqueig del Parlament

Igualment, pel que fa a l'opció que va plantejar Carles Puigdemont que els diputats no assistissin a la sessió constitutiva del ple, l'informe talla les ales a aquesta estratègia. I és que, malgrat que el ple no pot prendre acords quan falten més de la meitat dels seus membres (i JxCat, ERC i la CUP els sumen), considera que això només és vàlid per a "les sessions parlamentàries ordinàries (i en el seu cas extraordinàries) un cop constituït el Parlament, però no respecte d'aquest acte constitutiu, el qual respon a una situació diferent i no pot quedar sotmès a una condició que el faci dependre de la voluntat d'una part dels membres de la Cambra, per molt important que sigui",

Si no assistissin, per tant, el ple es constituiria igual i, a més, la seva actitud es "podria entendre com un frau de reglament, perquè el motiu per no assistir-hi seria una situació de fet volguda pels seus propis protagonistes als efectes de provocar un bloqueig que no només paralitzaria el conjunt d'institucions de la Generalitat sinó que privaria les minories de l'exercici de la funció representativa que tenen encomanada i que és un dret fonamental". 

Un anàlisi a iniciativa dels lletrats

Sigui com sigui, els lletrats han inclòs en l'informe qüestions com la investidura a distància que la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, havia exclòs de la petició d'anàlisi. Forces com Cs i PSC sí que ho havien demanat, però ella va considerar que tan sols calia fer referència a qüestions relatives al ple de constitució, mentre que la mesa que en sortís elegida ja s'encarregaria d'aspectes com la investidura, sobre la qual es podrien demanar nous informes als lletrats.

Tot i això, els serveis jurídics, en el mateix document, apunten que Forcadell va deixar fora aquests elements, "sens perjudici que l'informe es puguin considerar aquestes qüestions si poguessin tenir alguna relació amb els punts" que sí que demanava estudiar "i si es considera oportú anàlisis preliminars". Els lletrats, per tant, han analitzat per voluntat pròpia aquesta qüestió, la qual ja va ser tractada en una reunió de què no va sortir cap informe.
 

INFORME JURÍDIC SOBRE POSSIBLES QÜESTIONS QUE ES PODEN SUSCITAR INICI NOVA LEGISLATURA XII LEG. by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació