15
de gener
del
2018
Actualitzat
el
16
de gener
a la
13:57h
La sentència del cas Palau resol dues de les grans incògnites que s'han arrossegat al llarg dels vuit any i mig transcorreguts des de que l'escàndol va esclatar: l'Audiència de Barcelona ha sentenciat que Fèlix Millet i Jordi Montull han d'anar a la presó (nou anys i vuit mesos i set anys i mig, respectivament) i ha condemnat Convergència a pagar 6,6 milions d'euros per haver cobrat comissions il·legals de la constructora Ferrovial a través del Palau, a més d'imposar una pena de presó de quatre anys i cinc mesos a l'extresorer convergent Daniel Osàcar.
El veredicte genera, però, nous interrogants, com ara si les penes es faran efectives de forma immediata o bé si poden ser rebaixades. Aquestes són les quatre qüestions clau a tenir en compte fins que la sentència no sigui ferma.
1. Fèlix Millet i els Montull ingressaran immediatament la presó?
La sentència encara no és ferma i això vol dir que els condemnats poden recórrer al Tribunal Suprem, un fet que podria fer variar les condemnes. Tant Millet com Jordi i Gemma Montull, i també CDC i Daniel Osàcar, presentaran recursos, un fet que dilata l'execució de la condemna.
Amb tot, la Fiscalia ja ha mogut fitxa tot demanant mesures cautelars i que es valori si aquests quatre condemnats haurien d'entrar de forma immediata a presó abans que la sentència sigui ferma. El ministeri públic demanarà a l'Audiència de Barcelona que convoqui una vista per decidir les mesures "oportunes". Una altra de les qüestions és si l'edat de Millet i Jordi Montull, 82 i 75 anys respectivament, evitarà el compliment total de la condemna.
La FAVB, que ha exercit d'acusació popular, encara no ha decidit si presentarà o no un recurs a la sentència. El seu advocat, Àlex Solà, ha apuntat que el Suprem "va basculant de manera erràtica en la seva jurisprudència" en els casos de tràfic d'influències, amb la qual cosa admet que els recursos dels condemnats podria fer variar les penes. "És difícil pensar quin serà el seu pronunciament", ha dit Solà, que considera que la sentència ferma arribarà en, com a molt, un any. "Si es mantenen les penes, necessàriament els veurem entrar a presó. Que després surtin aviat per tema de malalties, salut i edat forma part ja del règim penitenciari", ha afirmat.
.jpg)
2. Què en queda ara de Convergència?
La sentència del cas Palau condemna Convergència, un partit que des de que va néixer el PDECat el juliol del 2016 ja no té activitat pública. En aquell moment, Artur Mas va passar de presidir CDC a presidir el PDECat, càrrec al qual va renunciar fa tot just sis dies. De fet, a hores d'ara es pot dir que es tracta d'una formació que, tot i estar viva perquè no està legalment extingida, està hivernant.
Al registre de partits consta que la seu de CDC està al carrer Provença 339 i és de propietat. Es tracta de l'actual seu del PDECat, que paga un lloguer per ser-hi. Mantenir vives les sigles de CDC té un objectiu molt clar: en aquests moments és una plataforma que garanteix els drets electorals i els corresponents recursos econòmics per al partit que piloten Marta Pascal i David Bonvehí.
La direcció executiva de Convergència ara està formada per quatre persones, una de les quals Carles del Pozo -que va ser gerent del partit- que va ser retingut per la Guàrdia Civil el 21 d'octubre del 2015 en el marc de l'operació Petrum, vinculada al cas del 3%. Encara consta com a president de la formació Jacint Borràs, un dels seus fundadors i que va morir el setembre de l'any passat.
3. Quin impacte pot tenir la condemna sobre el PDECat?
D'entrada, el representant legal de CDC, Francesc Sànchez, ja ha anunciat que pensen recórrer la condemna de 6,6 milions d'euros. En el seu escrit d'acusació, el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va apuntar que Convergència o bé la "formació que l'hagi succeït", és a dir, el PDECat, haurien de fer-se càrrec del pagament d'aquesta quantitat.
La sentència de l'Audiència de Barcelona, però, resol que la formació considerada "presumpta successora" no ha participat del judici i, per tant, no ha pogut "defensar-se" d'una eventual reclamació d'aquests 6,6 milions d'euros. Amb tot, considera que aquesta qüestió "podrà plantejar-se i dilucidar-se" si s'acredita que el PDECat és successora de Convergència un cop s'hagi d'executar la sentència.
Fonts convergents, però, asseguren que el PDECat està "100% exonerat" perquè quan es va dissenyar ja es va preveure una arquitectura administrativa nova. Per exemple, els treballadors que tenia CDC han seguit contractats pel CDC i no han passat a estar a nòmina del PDECat. A més a més, asseguren que Convergència pot fer front al pagament d'aquesta quantitat amb el seu propi patrimoni.
4. Qui en surt ben parat de la sentència?
Tenint en compte que la sentència considera provat "l'acord criminal" de CDC amb la Ferrovial per cobrar comissions il·legals a través del Palau de la Música -a canvi d'adjudicar obra pública-, es pot concloure que els més ben parats han estat els exdirectius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elízaga. Defensats per l'especialista en dret processal Cristóbal Martell i Pablo Jiménez de Parga, han quedat finalment absolts per la prescripció dels delictes societari d'administració deslleial i de tràfic d'influències.
L'exposició jurídica de Martell durant el judici ja va pivotar, en bona part, en recordar que en el cas de considerar que el seu client havia comès algun delicte, aquests ja haurien prescrit, ja que va ser imputat per tràfic d'influències i administració deslleial -delictes, que a més a més, va argumentar que són "antagònics- el març del 2011 quan els fets s'haurien produït entre el mes de gener i febrer del 2006. Just aquell mes Buenaventura va deixar de ser director general de Ferrovial.
Martell també va defensar que els concursos d'adjudicació d'obres les va guanyar Ferrovial "per golejada", tot recordant que fins i tot el tripartit li va concedir més obres que no pas durant els governs de CiU. Segons l'advocat, els pagaments que va fer el Palau a Convergència els van fer Millet i Montull per iniciativa pròpia i no per indicació de Ferrovial.
El veredicte genera, però, nous interrogants, com ara si les penes es faran efectives de forma immediata o bé si poden ser rebaixades. Aquestes són les quatre qüestions clau a tenir en compte fins que la sentència no sigui ferma.
1. Fèlix Millet i els Montull ingressaran immediatament la presó?
La sentència encara no és ferma i això vol dir que els condemnats poden recórrer al Tribunal Suprem, un fet que podria fer variar les condemnes. Tant Millet com Jordi i Gemma Montull, i també CDC i Daniel Osàcar, presentaran recursos, un fet que dilata l'execució de la condemna.
Amb tot, la Fiscalia ja ha mogut fitxa tot demanant mesures cautelars i que es valori si aquests quatre condemnats haurien d'entrar de forma immediata a presó abans que la sentència sigui ferma. El ministeri públic demanarà a l'Audiència de Barcelona que convoqui una vista per decidir les mesures "oportunes". Una altra de les qüestions és si l'edat de Millet i Jordi Montull, 82 i 75 anys respectivament, evitarà el compliment total de la condemna.
La FAVB, que ha exercit d'acusació popular, encara no ha decidit si presentarà o no un recurs a la sentència. El seu advocat, Àlex Solà, ha apuntat que el Suprem "va basculant de manera erràtica en la seva jurisprudència" en els casos de tràfic d'influències, amb la qual cosa admet que els recursos dels condemnats podria fer variar les penes. "És difícil pensar quin serà el seu pronunciament", ha dit Solà, que considera que la sentència ferma arribarà en, com a molt, un any. "Si es mantenen les penes, necessàriament els veurem entrar a presó. Que després surtin aviat per tema de malalties, salut i edat forma part ja del règim penitenciari", ha afirmat.
L'advocat de la FAVB, Àlex Solà Foto: ACN
2. Què en queda ara de Convergència?
La sentència del cas Palau condemna Convergència, un partit que des de que va néixer el PDECat el juliol del 2016 ja no té activitat pública. En aquell moment, Artur Mas va passar de presidir CDC a presidir el PDECat, càrrec al qual va renunciar fa tot just sis dies. De fet, a hores d'ara es pot dir que es tracta d'una formació que, tot i estar viva perquè no està legalment extingida, està hivernant.
Al registre de partits consta que la seu de CDC està al carrer Provença 339 i és de propietat. Es tracta de l'actual seu del PDECat, que paga un lloguer per ser-hi. Mantenir vives les sigles de CDC té un objectiu molt clar: en aquests moments és una plataforma que garanteix els drets electorals i els corresponents recursos econòmics per al partit que piloten Marta Pascal i David Bonvehí.
La direcció executiva de Convergència ara està formada per quatre persones, una de les quals Carles del Pozo -que va ser gerent del partit- que va ser retingut per la Guàrdia Civil el 21 d'octubre del 2015 en el marc de l'operació Petrum, vinculada al cas del 3%. Encara consta com a president de la formació Jacint Borràs, un dels seus fundadors i que va morir el setembre de l'any passat.
3. Quin impacte pot tenir la condemna sobre el PDECat?
D'entrada, el representant legal de CDC, Francesc Sànchez, ja ha anunciat que pensen recórrer la condemna de 6,6 milions d'euros. En el seu escrit d'acusació, el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va apuntar que Convergència o bé la "formació que l'hagi succeït", és a dir, el PDECat, haurien de fer-se càrrec del pagament d'aquesta quantitat.
La sentència de l'Audiència de Barcelona, però, resol que la formació considerada "presumpta successora" no ha participat del judici i, per tant, no ha pogut "defensar-se" d'una eventual reclamació d'aquests 6,6 milions d'euros. Amb tot, considera que aquesta qüestió "podrà plantejar-se i dilucidar-se" si s'acredita que el PDECat és successora de Convergència un cop s'hagi d'executar la sentència.
Fonts convergents, però, asseguren que el PDECat està "100% exonerat" perquè quan es va dissenyar ja es va preveure una arquitectura administrativa nova. Per exemple, els treballadors que tenia CDC han seguit contractats pel CDC i no han passat a estar a nòmina del PDECat. A més a més, asseguren que Convergència pot fer front al pagament d'aquesta quantitat amb el seu propi patrimoni.
Francesc Sànchez, representant de CDC, amb Xavier Melero, advocat de Daniel Osàcar Foto: ACN
4. Qui en surt ben parat de la sentència?
Tenint en compte que la sentència considera provat "l'acord criminal" de CDC amb la Ferrovial per cobrar comissions il·legals a través del Palau de la Música -a canvi d'adjudicar obra pública-, es pot concloure que els més ben parats han estat els exdirectius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elízaga. Defensats per l'especialista en dret processal Cristóbal Martell i Pablo Jiménez de Parga, han quedat finalment absolts per la prescripció dels delictes societari d'administració deslleial i de tràfic d'influències.
L'exposició jurídica de Martell durant el judici ja va pivotar, en bona part, en recordar que en el cas de considerar que el seu client havia comès algun delicte, aquests ja haurien prescrit, ja que va ser imputat per tràfic d'influències i administració deslleial -delictes, que a més a més, va argumentar que són "antagònics- el març del 2011 quan els fets s'haurien produït entre el mes de gener i febrer del 2006. Just aquell mes Buenaventura va deixar de ser director general de Ferrovial.
Martell també va defensar que els concursos d'adjudicació d'obres les va guanyar Ferrovial "per golejada", tot recordant que fins i tot el tripartit li va concedir més obres que no pas durant els governs de CiU. Segons l'advocat, els pagaments que va fer el Palau a Convergència els van fer Millet i Montull per iniciativa pròpia i no per indicació de Ferrovial.
Pedro Buenaventura i Juan Elízaga, exdirectius de Ferrovial Foto: ACN