Procés català

Identifiquen els responsables policials de les càrregues de l'1-O a Girona

Els advocats es mostren "satisfets" amb la instrucció del jutge però lamenten les reticències del Ministeri d'Interior a l'hora d'assenyalar els agents que van actuar

| 14/01/2018 a les 10:18h
Arxivat a: Política, referèndum, 1-O, policia espanyola, Guàrdia Civil, Policia Nacional, advocats, Girona, càrregues, resopnsables, referèndum 1-O, procés català

càrregues policials a Girona Foto: Carles Palacio


Els advocats que representen més de 200 afectats per les càrregues de l'1-O en col·legis gironins han aconseguit identificar una trentena de policies espanyols i guàrdies civils, a partir de les diligències que han sol·licitat al jutjat d'instrucció que s'ha fet càrrec de les denúncies. Es tracta dels responsables operatius de cada comandament, a més d'alguns agents concrets com el qui portava la càmera GoPro abans de l'operatiu al Col·legi Verd.

Els lletrats es mostren satisfets amb la instrucció que està duent a terme el jutjat que ha agafat la causa, i consideren que el procediment és "pioner a Catalunya". Tot i això, lamenten l'actitud "reticent" del Ministeri d'Interior a l'hora d'identificar els agents antidisturbis i de policia judicial que van actuar a les ordres dels responsables operatius.

La querella que agrupa més de 200 denunciants per les càrregues de l'1-O a Girona segueix endavant. Després que tots els afectats hagin passat el reconeixement mèdic davant dels forenses, ara s'ha aconseguit identificar una trentena dels policies que van estar en l'operatiu. Les diligències demanades pels lletrats doncs, segueixen donant fruits. De fet, un dels advocats voluntaris l'Albert Carreras assegura que "el procediment està sent normal" i no contempla "en cap cas" un arxivament de la causa.

El problema però, explica Carreras és que s'estan identificant només els responsables operatius. En concret, el Ministeri d'Interior ha respost a les diligències que ha requerit el jutjat, però els lletrats critiquen les "reticències" a dir quins eren els agents que van actuar. "El què hem de fer és demanar el nom de l'agent a partir del número d'identificació policial de cadascun d'ells que veiem a través de les imatges", subratlla Carreras.

Tot plegat fa que el procés sigui més lent del que s'esperava. El govern espanyol no diu quins agents estaven destinats a cada col·legi, sinó que només facilita la identitat dels tres màxims responsables i la procedència de la unitat. "Per exemple, els policies que van actuar al Col·legi Verd sabem que són de Saragossa, però només estan identificats tres caps operatius", concreta Carreras.

Per això, els lletrats demanen que el Ministeri doni més informació dels policies actuants, ja que d'aquesta manera s'estalviaria temps. En qualsevol cas, Carreras deixa clar que els agents que es van sobrepassar en les seves funcions poden ser identificats a través dels recursos gràfics, especialment les imatges que també s'incorporen a la causa.

L'objectiu final, explica l'advocat, és saber "qui va donar les ordres" i si cal demanaran que s'investigui als caps del dispositiu, siguin policials o polítics. "Volem arribar a saber qui va ordenar i què va ordenar", assenyala Carreras.

Amnistia Internacional "hi està a sobre"

Els advocats han explicat que un dels avantatges que tenen en aquesta causa és la implicació que ha mostrat Amnistia Internacional. L'organització humanitària està en contacte amb els lletrats i fa informes en relació a l'actitud del govern espanyol a l'hora de donar la informació que se li requereix.

En aquest sentit, Carreras destaca que el fet que Amnistia estigui "fent seguiment estret" del paper la fiscalia i el Ministeri, "els ajuda" a que el govern espanyol accedeixi a facilitar la informació. "Ells estan vetllant pel compliment de les obligacions legals del Ministeri", ha conclòs.

Reconeixement mèdic i declaracions

En els últims mesos, els diferents afectats per les càrregues han anat passant pel metge forense per tal de certificar les lesions que denunciaven. Aquest tràmit – imprescindible per donar continuïtat al procés judicial - s'ha allargat per la gran quantitat de persones que s'han adherit a la denúncia troncal presentada pels advocats voluntaris.

Està previst que el mes de febrer, els primers afectats comencin a passar per davant del jutge instructor per tal de donar la seva versió dels fets. Amb tot, els lletrats reconeixen que es tracta d'un procediment que serà "llarg i complex", si bé estan satisfets de com avança la causa.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Esteu de conya?
Anònim, 14/01/2018 a les 12:12
+0
-17
El valent ex conseller Forn ja li ha dit al jutge del Suprem que tot el que va passar va ser culpa del Trapero i que lo 1/Oct era il.legal.
Per a Esteu de contar?
Anònim, 14/01/2018 a les 15:28
+13
-1
Això qui tu ha dit? Estaves dintre la sala del Suprem? O ho has legit al diari El Pais?
Mentider
això és el que s'ha de fer
simonet, 14/01/2018 a les 17:48
+6
-1
Els cops de porra no els poden sortir gratis.

De fet el 21-D ja van començar a pagar la factura. Els vam tornar tots els cops de porra, un per un, però en forma de vots.

El següent pas és atorgar indemnitzacions econòmiques a totes les víctimes de les porres. És el que fan els estats amb les víctimes del terrorisme. És el primer que hauria de fer el nou govern de la Generalitat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Expectació mediàtica a la seu de l'ANC | Jordi Bes
01/01/1970
L'institut armat, que actua per ordre del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem, ha reclamat els correus electrònics de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
Ricardo Costa, aquest dimecres a l'Audiència Nacional | Europa Press
01/01/1970
Ricardo Costa responsabilitza l'expresident Francisco Camps de les irregularitats
01/01/1970
El president del govern espanyol manté que no tenia coneixement del fiançament irregular del PP a València i defensa que ja han fet tot el que havien de fer a nivell intern
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 11 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc