L'ascens de Rivera desballesta el lideratge de Rajoy al PP

El creixement astronòmic que les darreres enquestes atorguen a Ciutadans ha encès les alarmes al si del PP, que per primera vegada des de la seva funció veu perillar la seva hegemonia a la dreta espanyola per una formació que li disputa, a més, la bandera de l’essència patriòtica. Les eleccions del 21-D han posat al descobert les febleses dels populars, que afronten el final de la legislatura atrapats en la inacció del govern espanyol, en un mar de casos de corrupció, penalitzats per l’experiment a Catalunya i lligats per una minoria parlamentària al Congrés que els fa dependre, precisament, dels escons d’Albert Rivera.
 
Malgrat que el propi Rajoy va descartar que els resultats del 21-D siguin extrapolables a l’Estat, els quadres del partit temen ja que eleccions autonòmiques i locals del 2019 no només comportin la pèrdua del seu poder territorial, sinó que consolidin un canvi de tendència que culmini amb la victòria de Ciutadans a les generals. Un escenari apocalíptic per a un PP avesat a governar, que no ha actualitzat mai els seus protocols d’acció política i que comença a tenir seriosos problemes d’infidelitat dels seus votants. Perdre La Moncloa podria ser l’inici d’un llarg trajecte cap a la irrellevància.
 
Part del partit mira ja de reüll a la setena planta de la seu dels populars al carrer Génova de Madrid i es pregunta si el tarannà de Mariano Rajoy –que comanda la formació des de fa gairebé 14 anys- és el millor per contrarestar l’embranzida de Ciutadans. L’home que va ‘salvar’ Espanya de la crisi –en els termes del PP- es pot convertir ara en un llast per a la supervivència de la pròpia formació. Les crítiques (fins ara inèdites) de dirigents del PP pels errors en la gestió del govern de Rajoy de la nevada de l’AP-6 són alhora una maniobra de supervivència i un toc d’atenció. Primer avís: Hi ha nervis.
 
De moment, les demandes se circumscriuen a la necessitat de ‘recuperar la iniciativa política’ a tots els terrenys. Un eufemisme que amaga la crítica a la inacció del president espanyol. De fons, els dubtes sobre si els ‘temps’ de Rajoy casen bé amb el nou escenari polític i ajuden a combatre l’efecte Rivera, que compta ja amb el favor de bona part dels grups mediàtics espanyols, que no té càrregues de corrupció i que ha aconseguit connectar bé tant amb les classes mitjanes espanyoles com amb els sectors del propi PP que aspiren a substituir l’immobilisme conservador per una nova onada liberal.
 
Rajoy, que ja ha dit en diverses ocasions que vol repetir, provarà de salvar la crisi a partir d’aquest dilluns, quan ordenarà a la direcció del PP que desplegui una ofensiva per recuperar terreny cedit a Ciutadans. El seu objectiu parlamentari és ara assolir acords amb el PSOE -en matèria de finançament autonòmic, per començar- per restar protagonisme a Rivera. Amb tot, esquiva encara la designació dels seus candidats a les autonòmiques i locals, una maniobra de gat vell de qui sap que la seva supervivència va lligada a la fidelitat dels que depenen del seu favor per a concórrer a les eleccions.

Malgrat la urgència, el debat sobre el relleu al capdavant del PP topa encara amb tres dificultats. La primera, el record de com van acabar els qui han conspirat per disputar la cadira a Rajoy, començant per Esperanza Aguirre. La segona, la naturalesa del propi PP, avesat a la designació a dit. I la tercera, el tarannà de Rajoy, que provarà d’esgotar els temps abans de fer cap pas. En aquesta ocasió, però el PP no només es juga continuar a La Moncloa, sinó el seu espai polític. Contràriament al que pretén Rajoy, deixar córrer el calendari davant Rivera es pot convertir en una aposta arriscada. A tot o res.