Una exjutgessa del Tribunal Europeu de Drets Humans mostra incredulitat pels empresonaments

L'eurodiputada liberal Renate Weber diu que correspon a les majories del parlament "decidir com volen governar" i admet estar "molt decebuda" amb l'actitud de la UE

| 14/01/2018 a les 09:18h
Arxivat a: Política, presos polítics, TEDH, Renate Weber, Tribunal Europeu de Drets Humans
L'eurodiputada romanesa liberal Renate Weber | ACN
L'eurodiputada romanesa liberal Renate Weber considera que l'empresonament preventiu d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart "és molt difícil d'entendre" i una "situació única a Europa". "No ho havia vist abans", admet a l'ACN Weber, exjutgessa ad hoc (designada per a un cas específic) del Tribunal Europeu de Drets Humans.

L'eurodiputada considera que després de les eleccions del 21-D el govern espanyol hauria d'aixecar l'article 155, perquè es tractava d'una mesura "excepcional". "Va haver-hi eleccions, hi ha un parlament amb una composició i els correspon a ells decidir com volen govern la societat catalana", destaca Weber, que creu que els diputats electes haurien de poder exercir els seus drets polítics. Segons ella, apel·lar al Tribunal d'Estrasburg pot ser una opció, però el procés seria "molt llarg", de "diversos anys". "Per això crec que el millor escenari seria una solució a Espanya", admet.

"Per què alguns han estat alliberats i d'altres no?", es pregunta Weber, que considera que és "molt difícil d'entendre" la decisió de la justícia espanyola de mantenir la presó preventiva. Segons Weber, l'argumentació dels jutges per no alliberar Junqueras, per exemple, diu "clarament que no va incitar a la violència, que no va cometre violència" i per tant calen "aclariments". "La presumpció d'innocència és molt important", recorda aquesta advocada, que afegeix que la UE té una directiva del 2016 que precisament tracta sobre aquesta qüestió i que protegeix també el dret dels acusats a no declarar.

Weber també es mostra partidària que els diputats electes empresonats puguin assistir als plens del Parlament. Per l'eurodiputada i exjutgessa especial del Tribunal d'Estrasburg, la situació "és poc comuna" però cal respectar la "presumpció d'innocència" i garantir "els drets" dels presos com a mínim fins que no hi hagi una sentència ferma condemnatòria.

Preguntada sobre si el cas de Junqueras podria resoldre's al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, Weber admet que és una opció, però adverteix que un cas així podria durar diversos anys: "tres, cinc, set, és realment molt de temps". "Penso que el millor escenari seria que es resolgués a Espanya", indica Weber. Per ella, però, la solució no passa necessàriament per la via judicial, sinó per la política. "Davant de problemes polítics, si utilitzes només mitjans legals, no necessàriament resols la situació, només divideix més la societat, i això no beneficia ningú", afirma.

"La crida al diàleg la vaig fer des del principi", afegeix Weber, que admet estar "molt decebuda" amb l'actitud de la Unió Europea davant de la qüestió catalana. "S'haurien d'haver fet més esforços per aconseguir diàleg, demanar a les parts asseure's a la taula i trobar solucions", insisteix, advertint que "la radicalització no ajuda ningú".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

DE VER GALENA A
Anònim, 14/01/2018 a les 17:19
+6
-0

“España apesta a franquismo por todos lados”.

¿Puede haber algo más franquista que el uso que se está haciendo de la Audiencia Nacional del TC y del art.155 en la operación Catalunya? La Audiencia Nacional de esta últimas semanas está siendo, el Tribunal de Orden Público del régimen de Franco. La Audiencia Nacional ha dejado de ser el “juez ordinario predeterminado por la ley” para convertirse en un “juez especial”, como era el TOP, que es algo radicalmente incompatible con todo Estado de derecho digno de tal nombre.

Las dudas sobre el encaje de la Audiencia Nacional en la Constitución y en el Convenio Europeo de Derechos Humanos están en entre dicho desde su nacimiento solo alumbrado por el régimen franquista del PPSOE. En un Estado democráticamente constituido solamente debe haber un órgano judicial, cuya jurisdicción se extienda a todo el territorio del Estado, que es el Tribunal Supremo. No debería haber ningún otro. Por esta razón la Audiencia Nacional es una anomalía democrática y refugio de los jueces y magistrados fascistas.

Cuando todo llegue a su normalidad incluyendo una Catalunya libre y una UE más democrática, espero que todos estos servidores al régimen franquista paguen por sus pecados, a si como se hizo con los nazis se debería hacer con los fascistas.





FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
01/01/1970
També hi ha un home intoxicat greu
Un fotograma d'«Estiu 1993»; amb David Verdaguer | Estiu 1993
01/01/1970
L'obra de Carla Simón guanya els guardons a millor pel·lícula dramàtica, direcció i guió pocs dies abans de la gala dels Gaudí | L'actor David Verdaguer s'endú el de millor actor de repartiment pel seu rol al mateix film
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O | Situa la llei de governs locals com una de les prioritats de la nova legislatura i l'emmarca dins la creació d'estructures d'estat indispensables
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples