Una exjutgessa del Tribunal Europeu de Drets Humans mostra incredulitat pels empresonaments

L'eurodiputada liberal Renate Weber diu que correspon a les majories del parlament "decidir com volen governar" i admet estar "molt decebuda" amb l'actitud de la UE

| 14/01/2018 a les 09:18h
Arxivat a: Política, presos polítics, TEDH, Renate Weber, Tribunal Europeu de Drets Humans
L'eurodiputada romanesa liberal Renate Weber | ACN
L'eurodiputada romanesa liberal Renate Weber considera que l'empresonament preventiu d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart "és molt difícil d'entendre" i una "situació única a Europa". "No ho havia vist abans", admet a l'ACN Weber, exjutgessa ad hoc (designada per a un cas específic) del Tribunal Europeu de Drets Humans.

L'eurodiputada considera que després de les eleccions del 21-D el govern espanyol hauria d'aixecar l'article 155, perquè es tractava d'una mesura "excepcional". "Va haver-hi eleccions, hi ha un parlament amb una composició i els correspon a ells decidir com volen govern la societat catalana", destaca Weber, que creu que els diputats electes haurien de poder exercir els seus drets polítics. Segons ella, apel·lar al Tribunal d'Estrasburg pot ser una opció, però el procés seria "molt llarg", de "diversos anys". "Per això crec que el millor escenari seria una solució a Espanya", admet.


"Per què alguns han estat alliberats i d'altres no?", es pregunta Weber, que considera que és "molt difícil d'entendre" la decisió de la justícia espanyola de mantenir la presó preventiva. Segons Weber, l'argumentació dels jutges per no alliberar Junqueras, per exemple, diu "clarament que no va incitar a la violència, que no va cometre violència" i per tant calen "aclariments". "La presumpció d'innocència és molt important", recorda aquesta advocada, que afegeix que la UE té una directiva del 2016 que precisament tracta sobre aquesta qüestió i que protegeix també el dret dels acusats a no declarar.

Weber també es mostra partidària que els diputats electes empresonats puguin assistir als plens del Parlament. Per l'eurodiputada i exjutgessa especial del Tribunal d'Estrasburg, la situació "és poc comuna" però cal respectar la "presumpció d'innocència" i garantir "els drets" dels presos com a mínim fins que no hi hagi una sentència ferma condemnatòria.

Preguntada sobre si el cas de Junqueras podria resoldre's al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, Weber admet que és una opció, però adverteix que un cas així podria durar diversos anys: "tres, cinc, set, és realment molt de temps". "Penso que el millor escenari seria que es resolgués a Espanya", indica Weber. Per ella, però, la solució no passa necessàriament per la via judicial, sinó per la política. "Davant de problemes polítics, si utilitzes només mitjans legals, no necessàriament resols la situació, només divideix més la societat, i això no beneficia ningú", afirma.

"La crida al diàleg la vaig fer des del principi", afegeix Weber, que admet estar "molt decebuda" amb l'actitud de la Unió Europea davant de la qüestió catalana. "S'haurien d'haver fet més esforços per aconseguir diàleg, demanar a les parts asseure's a la taula i trobar solucions", insisteix, advertint que "la radicalització no ajuda ningú".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

DE VER GALENA A
Anònim, 14/01/2018 a les 17:19
+6
-0

“España apesta a franquismo por todos lados”.

¿Puede haber algo más franquista que el uso que se está haciendo de la Audiencia Nacional del TC y del art.155 en la operación Catalunya? La Audiencia Nacional de esta últimas semanas está siendo, el Tribunal de Orden Público del régimen de Franco. La Audiencia Nacional ha dejado de ser el “juez ordinario predeterminado por la ley” para convertirse en un “juez especial”, como era el TOP, que es algo radicalmente incompatible con todo Estado de derecho digno de tal nombre.

Las dudas sobre el encaje de la Audiencia Nacional en la Constitución y en el Convenio Europeo de Derechos Humanos están en entre dicho desde su nacimiento solo alumbrado por el régimen franquista del PPSOE. En un Estado democráticamente constituido solamente debe haber un órgano judicial, cuya jurisdicción se extienda a todo el territorio del Estado, que es el Tribunal Supremo. No debería haber ningún otro. Por esta razón la Audiencia Nacional es una anomalía democrática y refugio de los jueces y magistrados fascistas.

Cuando todo llegue a su normalidad incluyendo una Catalunya libre y una UE más democrática, espero que todos estos servidores al régimen franquista paguen por sus pecados, a si como se hizo con los nazis se debería hacer con los fascistas.





FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 1 comentari
01/01/1970
La xarxa dels Grups de Defensa i Resistència consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Albert Rivera aquest dissabte | Ciutadans
01/01/1970
El líder de la formació taronja espera que l'oferta a Valls prosperi i demana ajuda interna per "obrir les portes al talent"
01/01/1970
El president del govern espanyol defensa que "parlant es pot entendre la gent" però insisteix que "dins de la llei"
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos