​Àlex Sicart: «Aviat no serem ni de dretes ni d’esquerres: les tecnològiques controlaran la nostra ideologia»

Àlex Sicart (Barcelona, 1999) acaba de complir 18 anys. Podria passar desapercebut, com qualsevol altra jove, però Forbes l’ha inclòs en el llistat dels 30 joves més influents en l’àmbit tecnològic. I la fama se l’ha disparat. La prestigiosa revista financera considera que serà una de les persones que canviarà el món els pròxims anys.

Aquest estudiant de segon de batxillerat dels Escolapis de Sarrià va crear, amb 13 anys, la primera aplicació d’Internet per compartir apunts i ajudar a milers d’estudiants. Amb 16, va obtenir finançament d’Audi per desenvolupar un projecte de recàrregues de vehicles elèctrics, que es pagava amb criptomonedes. I, ara, acaba de fundar FileNation, la seva primera empresa dedicada a l’intercanvi de fitxers segurs amb tecnologia blockchain.

Arriba puntual a l’entrevista i accepta un te per acompanyar les explicacions. El cap li va molt de pressa i parla acceleradament. Li queden uns mesos per acabar els estudis obligatoris però no considera que la universitat pugui ensenyar-li res que l'ajudi a emprendre el seu futur professional. “Soc molt capaç i autodidacte com per construir la meva idea de negoci i arribar a milers d’usuaris”.

- Com paeix un jove de la seva edat el nomenament de la revista Forbes?

- Forbes té diferents motius pels quals et pot seleccionar. En aquesta categoria, llisten les persones que canviaran el món en el pròxims anys. Els motius són l’actitud, la passió i les ganes d’emprendre de molt jove o per haver creat un producte que hagi arribat a moltes persones. En el meu cas, em va comptar que havia creat amb 13 anys, i que amb 16 havia anat al Silicon Valley amb la competició Imagine i Audi va apostar pel projecte Sharge, que amb dos amics vam crear.
 
- En què consistia Sharge?

- Vam desenvolupar una plataforma, a la qual s’hi accedia a través del mòbil, i tothom que tingués un vehicle elèctric podia carregar-lo al garatge d’un altre. El pagament es feia a través de les Sharge coins, una moneda creada únicament per pagar els kWh d’energia.

- Per què va acabar el projecte si era una bona idea d'economia col·laborativa?

- Va ser molt bonic.... Vam dissenyar el dispositiu, l’aplicació i l’experiència d’usuari. Però vam topar amb els impediments legals del sector energètic a Espanya quan vam pensar en la part del negoci. Endesa no permet revendre l’excedent d’energia. Vam aportar possibles solucions, com ara fer servir la tecnologia blockchain per a les transaccions sense que tingués una visibilitat al món real. Vam tenir reunions amb advocats, amb Endesa i amb gent del govern però no estàvem preparats per tenir problemes legals. Érem molt joves. Volíem invertir en l’economia col·laborativa, però si Über i Airbnb ja tenen conflictes -i són sectors menys monopolitzats que l’energia- imagina què significava obrir aquest meló. Vam parlar també amb els fundadors d’Holaluz, però es troben amb el mateix problema. Al final, vam abandonar.

- Quan va començar amb l’empresa FileNation?

- Filenation el vaig començar l’agost passat i permet l’intercanvi de fitxers a qualsevol part del món. És com el servei de WeTransfer però sense límit de capacitat i funciona a través del protocol IPFS, que permet que Internet sigui ràpida, segura i oberta.  

- Ha decidit no anar a la universitat. Per què?

- A mi m’amoïna molt l’educació, però considero que els estudis universitaris no m’han d’ensenyar res per emprendre el meu futur professional. No em vull passar quatre anys anant a unes classes on m'ensenyaran poc més del que ja sé en temes d'informàtica. Crec que soc molt capaç com per construir la meva idea de negoci i que arribi a milers d’usuaris. Si hagués de fer alguna carrera, potser, seria psicologia. I la faria de nit, a estones lliures.

- Psicologia?

- Sí, m’apassiona aprendre sobre mi. Més llibres de psicologia, de personalitat i de la ment humana que he llegit, no ha llegit cap altre jove de la meva edat. El meu objectiu en aquesta vida és conèixer-me com a persona. I no parar fins a arribar a un nivell de coneixement propi molt alt. Quan creo un projecte o empresa, poso ingredients de la meva personalitat i aquests reptes m’ajuden a saber més de mi. Un dels llibres que més m’ha marcat és Be Here Now, de Ram Das, que està ple de metàfores i és un ensenyament espiritual. No crec en cap religió, sinó en la meva pròpia.

"Soc molt capaç i autodidacte com per construir la meva idea de negoci i que arribi a molts usuaris"

- Quina visió del món té als seus 18 anys?

- Crec que la societat ha de ser lliure en un món que no ho és, encara que creiem que sí. La tecnologia no ens ajuda a parlar amb nosaltres mateixos, ni a seguir el camí del nostre interior, escoltar-nos i trobar moments de silenci intern. La gent està molt enganxada al mòbil i aquest aparell està influenciat per la filosofia d’empreses nord-americanes que ens dirigeixen a tots.  

- En quin sentit?

- La societat es va segmentant a través dels ideals que transmet la multinacional de la plataforma que més fem servir. Per exemple, si soc una persona d’Apple perquè m’agrada el disseny i la filosofia dels seus productes, pensaré d’una manera. Però puc ser més de Facebook, perquè sintonitzi amb l’ideal de Mark Zuckerberg. N’hi ha d’altres que són molt de Twitter. Al final, potser no serem ni de dretes ni d’esquerres, sinó que les tecnològiques ens orientaran ideològicament. A més, les dretes i les esquerres són una classificació del passat que té data de caducitat.
 - Tant poder li atorga a aquestes companyies?

- Mai fins ara havíem arribat al punt que les empreses tinguessin més informació de nosaltres que els governs. Zuckerberg va dir, en el seu dia, que volia ser president dels Estats Units. Grans influenciadors de tecnologia com ell o Tim Cook, el director executiu d’Apple, poden arribar a controlar parts del món.

- Existeix un altre control a Internet: el de la censura. A Catalunya hem vist els darrers mesos com s’han tancat pàgines webs institucionals i alguns joves van ser citats a declarar per fer còpies mirall...

- La censura a Internet és un dels temes que més em preocupen. Estem en el segle XXI i no hauria d’estar permès. Internet va néixer per ser lliure, per a les persones i perquè qualsevol pogués compartir-la. Què ha passat a Catalunya? Per culpa dels proveïdors que tenim a Espanya i de l’amiguisme que aquests poden tenir amb el govern espanyol, s’han tancat pàgines web. En l’àmbit internacional, va passar a Egipte, on el govern va silenciar el 2011 la Xarxa per complet, no només algunes pàgines. Cap govern hauria de poder tancar Internet.

- Però es fa...

- El problema és que Internet encara està dominada per proveïdors de servei que amb un clic poden tancar el que decideixin. Però això canviarà. Google adverteix: “Per una normativa de la Unió Europea, part del contingut no es pot veure”. Jo prefereixo que hi hagi tot tipus de informació abans que me’l treguin per lleis. Les persones han d’estar prou conscienciades per saber què han de mirar i què no. I no han de ser els governs o les empreses els que decideixin què veiem. És on s'aprecia la maduresa d'una societat.

- Blockchain promet evitar aquests mals. Com funcionaria?

- La tecnologia blockchain permet que el contingut no passi únicament per un node, sinó que estigui distribuït per moltíssims. Si volem descarregar-nos un fitxer o veure alguna informació no haurem de passar pel servidor d’un proveïdor, sinó que el fitxer estarà repartit per molts punts.

- No serà encara més perillós que la informació de la meva empresa, per exemple, estigui distribuïda per molts nodes?

- Al contrari. Ara quan volen fer un ciberatac o robar dades tomben un servidor i fan un gran mal, perquè tot el contingut desapareix. Però això serà impossible perquè per tancar alguna pàgina o obligar a que deixi de funcionar, has de convèncer a més del 50% del poder computacional de la xarxa que això deixi de passar. Matemàticament impossible.

“Al segle XXI no hauria d’estar permès que els governs poguessin tancar pàgines web ni aplicar censura a Internet”

- Fem un bon ús de la tecnologia actual?

- Fem un pèssim ús perquè som addictes a aplicacions d’entreteniment. Especialment els joves. Però tampoc podem renegar d’ella perquè té enormes avantatges que fa només uns anys enrere no existien. Estic pensant en plataformes com Udemy, per aprendre a programar en intel·ligència artificial, javascript o blockchain. L’aprenentatge es fa amb videotutorials i costen, com a molt, 10 euros. Si practiques pel teu compte, pots arribar a ser un professional molt demandat. Els sous que s’estan pagant als Estats Units són de 5.000 dòlars al mes i a Espanya estan entre els més alts.
 
- Veurem més canvis socials derivats del domini tecnològic?

- Molts més. Anirem a un Starbucks a consumir i no pagarem a través d’un banc, sinó d’Apple o GooglePay, que s’acaba d’estrenar. Les companyies volen que la vida sencera dels seus usuaris passi per ells. Mark Zuckerberg ja va anunciar que Facebook seria el nou banc i que funcionaria amb criptomonedes i blockchain.

- Cada cop tenim una tecnologia més sofisticada. Això incrementa també el mal que es pot fer amb ella?

- No té per què. Depèn de com la societat vagi avançant. Però costa molt que els desenvolupadors de noves tecnologies les facin arribar a un grup molt ampli. S'han de simplificar molt, si és molt complicada acaba sent adoptada només per uns pocs. Aquest és el repte, per exemple, amb blockchain. 

- Com creu que serà la Internet dels pròxims anys?

- La Internet que tenim ara és molt obsoleta. El traspàs d’un fitxer o una informació a través d’un proveïdor central, fa que sigui molt feble. Això crea un gran volum de traspàs de dades que no té molt sentit. Per exemple, a Google potser hi ha milions d'imatges de color blanc. Això fa que Internet sigui més lenta, ineficient i fàcil d’atacar. Per què una mateixa imatge de color blanca ha d’estar milions de vegades replicada? Per què no hi ha una referència d’aquesta i totes van a parar allà? Això facilitaria els drets d’autor d’un vídeo o d’una cançó, etc. 

- Amb la tecnologia millorem?

- Si, però si la societat sap utilitzar-la correctament. Si les empreses fan servir les plataformes per conscienciar les persones i no només per vendre productes com fa Facebook. Instagram es pot utilitzar per postureo i tafanejar la vida dels altres, o com a millora personal. Pots recórrer Barcelona caminant i aportar coneixement als altres. Pots fer servir Whatsapp per comunicar-te amb el teu pare que passa un any fora; o per acusar i fer mal a altres persones, amb relacions obsesses. Tot és determinant. Al final és l’ús que li vulguis donar a les diferents plataformes que tenim al nostre abast. Depèn de cadascú de nosaltres.

Si les persones escollissin fer el que els apassiona -i no per tenir millor sou o més prestigi- tots seríem més feliços

- On s’imagina vostè d’aquí a 10 anys?

- No ho sé a tan llarg termini. Però a dos anys, em veig a tope amb l’equip de FileNation que he creat amb el Joan Viladomat, de 35 anys, i el Pol Baladas, de 18 anys. I tinc limitacions, eh?

- Quines?

- Jo m’involucro molt en un projecte que m’apassiona però no puc fer coses imposades. Si no li trobo la part pràctica, que pugui ajudar a molts altres, abandono.

- Per acabar, creu que la vida li passa massa ràpid?

- Segur que sí, però pel fet que faig el que m’apassiona. Soc un jove normal que segueix Adolescents.cat, porta galetes Filipinos a la motxilla i penjo fotos a Instagram. Però si ho dius perquè porto un camí diferent de la majoria de joves, crec que quan descobreixes el que vols fer, potser no tens clar com arribaràs a lloc, però amb dedicació plena, ho acabes sabent. Llavors, la vida passa volant. Quan ets lliure de prendre el control de la teva educació i d’explorar nous temes, tot es veu diferent. En l’emprenedoria, quan crees alguna cosa, darrere hi ha un aprenentatge molt gran. Tant si va bé com si va malament. Estic convençut que si les persones escollissin fer el que els apassiona -i no per tenir un millor sou o més prestigi- tots seríem més feliços.