13
de gener
del
2018
Actualitzat
el
14
de gener
a les
9:37h
Els mals resultats dels "comuns" a les eleccions del 21-D han fet saltar totes les alarmes, tant dins del partit que capitanegen Ada Colau i Xavier Domènech com en el que lidera Pablo Iglesias, a qui les enquestes enfonsen fins a la quarta posició en el tauler estatal. Queda menys d'un any i mig per a les eleccions municipals del 2019 -amb autonòmiques en determinats territoris de l'Estat- i l'esquerra alternativa s'apressa a revertir errors i fixar una estratègia que els permeti, com a mínim, apuntalar les anomenades "alcaldies del canvi".
Iglesias, que després de setmanes de silenci ha parlat clar, ja ha deixat entreveure el seu viratge: parlar més del model d'Estat restant abans que del referèndum català, posar més el focus en l'agenda social i reforçar el perfil d'oposició. Els "comuns", també han fixat prioritats: enfortir el perfil de subjecte català no supeditat a Podem, ampliar la implantació territorial i aconseguir més presència al carrer.
El silenci imposat durant les tres setmanes posteriors a les eleccions s'ha trencat aquest dissabte amb més virulència per part d'Iglesias que dels propis "comuns". El balanç del secretari general de Podem ha estat dur: d'aparèixer a principis del 2017 en els sondejos com a segon partit d'Espanya ha passat fins al quart, darrere de Ciutadans. En el diagnòstic de les causes, el discurs sobre Catalunya ocupa un lloc preferencial. "Ens hem equivocat", ha deixat anar, reconeixent els "mals resultats" del 21-D.
Explicar el model d'Estat plurinacional i descentralitzat
No consideren un error haver defensat el referèndum pactat, però sí que arriben a la conclusió que aquesta reivindicació no ha estat entesa per la majoria de l'estat espanyol. En part, pel revifament del nacionalisme espanyol com a reacció contra el procés sobiranista català. Però també perquè Podem no ha acompanyat la defensa del referèndum d'una explicació sobre el model d'Estat plurinacional i descentralitzat que voldria, amb la qual cosa Iglesias interpreta que, a ulls dels ciutadans espanyola, han mantingut un discurs pensant només en els independentistes.
Aquesta era precisament una de les reivindicacions que feia Íñigo Errejón abans de ser relegat pel propi Iglesias fa un any al congrés de Vistalegre 2, on el partit va arribar enmig d'una guerra caïnita que el va portar al límit de la ruptura. Ara, el líder de Podem no només comença a ressuscitar les tesis de qui va ser la seva mà dreta -i després el gran rival al partit-, sinó que fins i tot ha pronunciat públicament el seu nom, tot encoratjant-lo a ser el candidat a les eleccions a la Comunitat de Madrid. Errejón no ha participat en la campanya catalana precisament per no quedar "invalidat" en aquesta cursa.
Atreure el votant que va vibrar amb el pols de Sánchez al PSOE
I és que Iglesias ha arribat a una conclusió que Errejón ja apuntava en el seu dia: s'ha d'atreure el votant del PSOE amb un discurs en clau estatal, guardant en un calaix el to irreverent i impugnatori, i amb propostes d'esquerres que evidenciïn que els socialistes estan massa ancorats al PP. "Una cosa que és duríssima d'assumir és que s'està fent cada cop més estreta la possibilitat d'entesa amb el PSOE", ha dit Iglesias. La conseqüència és, doncs, que si no és possible l'aliança amb la direcció, cal interpel·lar el votant socialista que va vibrar amb la victòria a les primàries d'un Pedro Sánchez que ha acabat "fent el mateix que Susana Díaz".
Com? D'entrada, marcant perfil com a principal partit de l'oposició aprofitant que el secretari general del PSOE no està al Congrés. Iglesias reconeix que amb la crisi catalana ha desatès l'agenda social, que ara pretén recuperar celebrant "un gran esdeveniment" com a punt de partida. Ha anunciat també que presentarà de forma imminent una proposició de llei sobre l'impost a la banca, una iniciativa que havia estat verbalitzada pel PSOE però que Podem vol liderar materialitzant-la la pròxima setmana tot avançant-se als socialistes.
L'obediència catalana i la cursa de Colau
Els "comuns" entenen que Podem ha de poder fer un discurs sobre el model de l'Espanya que vol, de la mateixa manera que ells han de centrar-se en construir el projecte d'una Catalunya que aspiri a tenir una relació confederal amb Espanya, tal com que recullen al seu ideari. El model econòmic i social de país és compartit. I també el nacional. Però reivindiquen que cadascú pugui fer els seus discursos amb accent propi sense invalidar-se l'un a l'altre.
"La voluntat de creació del nostre espai era precisament perquè fos un subjecte català", expliquen fonts de la direcció de Catalunya en Comú. Recuperar la "centralitat" perduda és en aquests moments una prioritat. I asseguren que seguiran "fidels" al seu ideari encara que Iglesias faci reajustos en el discurs.
Els de Colau i Domènech hauran de fer front de forma imminent a l'inici d'una legislatura marcada per l'excepcionalitat política. Per molt que hi hagi sectors del partit que consideren que Catalunya en Comú ha pecat de flirtejar massa amb el sobiranisme, l'entorn de Domènech interpreta que aquest és el corrent de la centralitat catalana i que és en aquest àmbit on hi ha camp per créixer i consolidar-se. A mesura que s'apropin les eleccions municipals, i tenint en compte que Barcelona és la joia de la corona, caldrà veure fins a quin punt Colau acaba condicionant aquest discurs en la seva cursa per revalidar l'alcaldia. Sobretot tenint en compte que el darrer baròmetre municipal situa ERC com la força més votada.
En l'informe polític que han fet els "comuns" aquest dissabte, han reconegut haver perdut pistonada a l'hora de "liderar les transformacions socials del país" i que han pecat d'haver-se "aïllat de la centralitat del canvi". Òbviament, la polarització del context electoral no ha jugat a favor d'una formació que es reivindica com a transversal i que pateix tensions internes a l'hora d'afrontar el debat nacional. Però tampoc ha ajudat a guanyar terreny electoral el fet d'haver defugit durant la campanya del debat sobre el procés sobiranista i no haver culminat un procés d'implantació territorial, que s'abordarà a partir d'una l'assemblea organitzativa a la primavera. Els "comuns" i Podem, doncs, ja fan autocrítica pensant en les municipals.
Iglesias, que després de setmanes de silenci ha parlat clar, ja ha deixat entreveure el seu viratge: parlar més del model d'Estat restant abans que del referèndum català, posar més el focus en l'agenda social i reforçar el perfil d'oposició. Els "comuns", també han fixat prioritats: enfortir el perfil de subjecte català no supeditat a Podem, ampliar la implantació territorial i aconseguir més presència al carrer.
El silenci imposat durant les tres setmanes posteriors a les eleccions s'ha trencat aquest dissabte amb més virulència per part d'Iglesias que dels propis "comuns". El balanç del secretari general de Podem ha estat dur: d'aparèixer a principis del 2017 en els sondejos com a segon partit d'Espanya ha passat fins al quart, darrere de Ciutadans. En el diagnòstic de les causes, el discurs sobre Catalunya ocupa un lloc preferencial. "Ens hem equivocat", ha deixat anar, reconeixent els "mals resultats" del 21-D.
Explicar el model d'Estat plurinacional i descentralitzat
No consideren un error haver defensat el referèndum pactat, però sí que arriben a la conclusió que aquesta reivindicació no ha estat entesa per la majoria de l'estat espanyol. En part, pel revifament del nacionalisme espanyol com a reacció contra el procés sobiranista català. Però també perquè Podem no ha acompanyat la defensa del referèndum d'una explicació sobre el model d'Estat plurinacional i descentralitzat que voldria, amb la qual cosa Iglesias interpreta que, a ulls dels ciutadans espanyola, han mantingut un discurs pensant només en els independentistes.
En el diagnòstic d'Iglesias, el discurs sobre Catalunya ocupa un lloc preferencial
Aquesta era precisament una de les reivindicacions que feia Íñigo Errejón abans de ser relegat pel propi Iglesias fa un any al congrés de Vistalegre 2, on el partit va arribar enmig d'una guerra caïnita que el va portar al límit de la ruptura. Ara, el líder de Podem no només comença a ressuscitar les tesis de qui va ser la seva mà dreta -i després el gran rival al partit-, sinó que fins i tot ha pronunciat públicament el seu nom, tot encoratjant-lo a ser el candidat a les eleccions a la Comunitat de Madrid. Errejón no ha participat en la campanya catalana precisament per no quedar "invalidat" en aquesta cursa.
Atreure el votant que va vibrar amb el pols de Sánchez al PSOE
I és que Iglesias ha arribat a una conclusió que Errejón ja apuntava en el seu dia: s'ha d'atreure el votant del PSOE amb un discurs en clau estatal, guardant en un calaix el to irreverent i impugnatori, i amb propostes d'esquerres que evidenciïn que els socialistes estan massa ancorats al PP. "Una cosa que és duríssima d'assumir és que s'està fent cada cop més estreta la possibilitat d'entesa amb el PSOE", ha dit Iglesias. La conseqüència és, doncs, que si no és possible l'aliança amb la direcció, cal interpel·lar el votant socialista que va vibrar amb la victòria a les primàries d'un Pedro Sánchez que ha acabat "fent el mateix que Susana Díaz".
Com? D'entrada, marcant perfil com a principal partit de l'oposició aprofitant que el secretari general del PSOE no està al Congrés. Iglesias reconeix que amb la crisi catalana ha desatès l'agenda social, que ara pretén recuperar celebrant "un gran esdeveniment" com a punt de partida. Ha anunciat també que presentarà de forma imminent una proposició de llei sobre l'impost a la banca, una iniciativa que havia estat verbalitzada pel PSOE però que Podem vol liderar materialitzant-la la pròxima setmana tot avançant-se als socialistes.
Íñigo Errejón, aquest dissabte a la reunió del consell ciutadà de Podem Foto: Flickr Podemos
L'obediència catalana i la cursa de Colau
Els "comuns" entenen que Podem ha de poder fer un discurs sobre el model de l'Espanya que vol, de la mateixa manera que ells han de centrar-se en construir el projecte d'una Catalunya que aspiri a tenir una relació confederal amb Espanya, tal com que recullen al seu ideari. El model econòmic i social de país és compartit. I també el nacional. Però reivindiquen que cadascú pugui fer els seus discursos amb accent propi sense invalidar-se l'un a l'altre.
"La voluntat de creació del nostre espai era precisament perquè fos un subjecte català", expliquen fonts de la direcció de Catalunya en Comú. Recuperar la "centralitat" perduda és en aquests moments una prioritat. I asseguren que seguiran "fidels" al seu ideari encara que Iglesias faci reajustos en el discurs.
L'entorn de Domènech considera que els "comuns" han de créixer i consolidar-se en el corrent sobiranista
Els de Colau i Domènech hauran de fer front de forma imminent a l'inici d'una legislatura marcada per l'excepcionalitat política. Per molt que hi hagi sectors del partit que consideren que Catalunya en Comú ha pecat de flirtejar massa amb el sobiranisme, l'entorn de Domènech interpreta que aquest és el corrent de la centralitat catalana i que és en aquest àmbit on hi ha camp per créixer i consolidar-se. A mesura que s'apropin les eleccions municipals, i tenint en compte que Barcelona és la joia de la corona, caldrà veure fins a quin punt Colau acaba condicionant aquest discurs en la seva cursa per revalidar l'alcaldia. Sobretot tenint en compte que el darrer baròmetre municipal situa ERC com la força més votada.
En l'informe polític que han fet els "comuns" aquest dissabte, han reconegut haver perdut pistonada a l'hora de "liderar les transformacions socials del país" i que han pecat d'haver-se "aïllat de la centralitat del canvi". Òbviament, la polarització del context electoral no ha jugat a favor d'una formació que es reivindica com a transversal i que pateix tensions internes a l'hora d'afrontar el debat nacional. Però tampoc ha ajudat a guanyar terreny electoral el fet d'haver defugit durant la campanya del debat sobre el procés sobiranista i no haver culminat un procés d'implantació territorial, que s'abordarà a partir d'una l'assemblea organitzativa a la primavera. Els "comuns" i Podem, doncs, ja fan autocrítica pensant en les municipals.
La coordinadora dels comuns, reunida aquest dissabte a Barcelona Foto: Sara González