procés català

Els «comuns» fan balanç de danys i busquen recuperar la «centralitat» perduda

El partit liderat per Xavier Domènech fa autocrítica i reconeix que ha perdut pistonada en el lideratge "de les transformacions socials del país"

Els "comuns" temen l'afectació que els mals resultats del 21-D puguin tenir sobre les municipals del 2019

Pablo Iglesias fa autocrítica sobre Catalunya: «Ens hem equivocat»

, Barcelona | 13/01/2018 a les 11:50h
Arxivat a: Política, comuns, 21-D, procés català, Elisenda Alamany, Catalunya en Comú-Podem
La coordinadora dels comuns, reunida aquest dissabte a Barcelona | Sara González
Balanç de danys, catarsi i fixar rumb. Són les tres accions bàsiques de la reunió d'aquest dissabte de la coordinadora dels "comuns" després de tres setmanes de silenci sobre els decebedors resultats electorals del 21-D. Xavier Domènech s'ha plantat davant del màxim òrgan del partit entre congressos amb un informe polític d'autocrítica ponderada que reconeix, segons expliquen fonts de la direcció, que s'ha perdut pistonada a l'hora de "liderar les transformacions socials del país" i que s'ha pecat d'haver-se "aïllat de la centralitat del canvi".

Òbviament la polarització del context electoral no ha jugat gens a favor d'una formació que es reivindica com a transversal i que pateix tensions internes a l'hora d'afrontar el debat nacional. Però la cúpula del partit també admet que haver fet una campanya sota les pròpies coordenades -deixant el procés sobiranista en segon pla i centrant-se en els reptes socials- i sense afrontar el principal debat sobre el qual en aquests moments pivota la política catalana en un context d'excepcionalitat també ha foragitat uns millors resultats electorals.

Tenir "un peu al carrer"

La portaveu del partit, Elisenda Alamany, ha diagnosticat que el projecte de Catalunya en Comú està encara tendre perquè, en un context d'unes eleccions inesperades per a tots els partits, no ha tingut temps "d'arrelar al territori" ni ha estat "capaç" de presentar quina és la seva "proposta política de país". La dirigent ha advertit, però, que els "comuns" no només s'han de presentar com una força que té "incidència" a les les institucions, sinó que ha de seguir tenint "un peu al carrer" i, per tant, estar al capdavant de les iniciatives polítiques i socials que signifiquin una "transformació profunda", ja sigui en la vessant social, que ha reconegut que no va formar part del debat central de la campanya, com en la vessant nacional. 

Catalunya en Comú intentarà fixar un rumb per recuperar aquesta "centralitat", sobretot tenint en compte que les eleccions municipals són en menys d'un any i mig i que el termòmetre del seu èxit o fracàs serà, inevitablement, si són capaços de retenir l'alcaldia de Barcelona. De fet, conscient de l'afectació que els resultats del 21-D poden tenir en aquest objectiu, l'alcaldessa Ada Colau ha estat durant setmanes refugiada en el silenci per evitar fer-ne una valoració. Per encarar les municipals del 2019 serà clau l'assemblea organitzativa que celebraran a la primavera i que haurà d'afrontar la confluència amb Podem, per una banda, i les aliances municipals a escala territorial. 

Posar fi "al govern de Sáenz de Santamaría"

Tot i tenir un ull posat en el futur, la imminència de l'inici de la legislatura obliga també a posar en ordre l'estratègia del grup parlamentari. Alamany ha insistit que les converses per a la confecció de la mesa del Parlament segueixen "obertes" malgrat que els independentistes van anunciar un acord per prioritzar mantenir la majoria. Els "comuns" han expressat públicament que volen formar-ne part per garantir la "pluralitat" i exercir d'àrbitre entre blocs encara que numèricament no els pertoqui. 

Alamany també ha defensat que tant els càrrecs electes a presó com els de Brussel·les "haurien de poder ser a Catalunya i votar". Els "comuns" no avalen una investidura a distància i han instat els independentistes a posar-se d'acord per formar un govern català el més ràpid possible per posar fi al govern de "Soraya Sáenz de Santamaría" a Catalunya.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

un peu al carrer
Anònim, 13/01/2018 a les 15:26
+6
-0
Jo crec que hi tenen els dos. La " equidistancia"es mala consellera. Ni es pot repicar i anar a la professo. Ni dir una cosa aqui i una altre a Espanya
O s' esta a favor o en contra. Aixo de si pero no, ara no toca. I no tenir clar el que es vol fer ni saber com fer- ho es paga
Hos heu carregat l' esperit del 15 M i passeu de revolucionarias a casta acomodada sense mes projecte que continuar vivint del conte . En Monedero diu una cosa en Iglesies un altre la Colau despista perque no sap que dir. Vareu denunciar el 155 tard i amb oportunisme Enfi que sou un fracas mes de l' esquerra d' aquest pais. Per desgracia de l' esquerra i del pais.
Esteu destinats a desapareixer o a ser residuals
Entre la finestra i la porta
Joan Jaume, 13/01/2018 a les 17:21
+0
-0
Si no volen decidir, entre una cosa i l'altra, acabaran dins la paret !
Més exigències, i més claredat
Antoni Ferret, 13/01/2018 a les 17:47
+0
-0
1) Deixeu el passat perquè era inevitable. No cal que hi perdeu el temps. / 2) Ara lo que cal és: votar en contra de qualsevol candidatura que impliqui una majoria independentista de la mesa. Deixeu estar de ser-hi vosaltres, això és secundari. I, SOBRETOT, que aquesta presència no fos pas un intercanvi per a res a favor de la causa "oficial". / 3) I, després, votar en contra de qualsevol candidatura que impliqui un Govern amb presència del PDECat, sigui qui sigui el candidat a president. / 4) Mentrestant i després, anar proposant i plantejant la necessitat de pactar un Govern transversal d'independentistes i esquerra, sense el PDECat, centrat a reconstruir la societat destruïda.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La presidenta de l'AMI, Neus Lloveras | Adrià Costa
Aleix Ramirez | 4 comentaris
01/01/1970
La presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú assegura que cal anar més "lents" del que es preveia en l'anterior legislatura | Sobre la investidura de Puigdemont, recalca que el país necessita "estabilitat", i manté que cal trobar solucions als problemes "tècnics"
Roger Tugas
01/01/1970
La mesa d'edat es decanta per interpretar el reglament per permetre que els diputats presos puguin habilitar que altres electes votin per ells | Previsiblement, Jordi Sànchez i Joaquim Forn també faran aquesta petició, davant la qual Cs i PP no han anunciat que n'hagin de fer un cavall de batalla
Pep Martí
01/01/1970
En la primera declaració de la Santa Seu després del 21-D, el cardenal Pietro Parolin, secretari d'Estat, diu a "Catalunya Cristiana" que Roma "segueix amb atenció els esdeveniments"
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá