Procés català

Mas s'acomiada del PDECat reclamant aparcar les «picabaralles» i sumar amb JxCat

El dirigent nacionalista diu adeu de la presidència del partit recomanant actuar amb "generositat" per fer florir el nou projecte que surt del 21-D

Mas no vol ser un obstacle

, Barcelona | 13/01/2018 a les 12:55h
Arxivat a: Política, Artur Mas, PDECat, Marta Pascal, consell nacional PDECat, procés català, Carles Puigdemont
Artur Mas, en el comiat davant del consell nacional del PDECat | PDECat
El primer consell nacional del PDECat posterior a les eleccions del 21-D ha servit, també, perquè Artur Mas s'acomiadés de la presidència del partit. La decisió, segons ha explicat reiteradament el seu entorn durant els últims dies, fa "mesos" que està presa, i només s'estava buscant el moment adequat per fer-la pública. Ha dit adeu amb un missatge clar al seu partit de cara al futur: cal aparcar "picabaralles" i "controvèrsies" per tal de sumar amb Junts per Catalunya, la candidatura de Carles Puigdemont, amb la qual el partit no sempre ha tingut una relació senzilla.

"Més enllà de les controvèrsies i les dinàmiques internes, mantingueu-vos units. Ara teniu, i tenim, una enorme oportunitat, que és com la millor Convergència que avui representa el PDECat, se suma al millor esperit de l'obertura de mires de la seva mirada", ha indicat en referència a Junts per Catalunya. "S'ha de sumar la base i l'arrel amb tot el floriment de Junts per Catalunya", ha indicat el dirigent nacionalista. "Si ho sabem fer, també guanyarem les municipals", ha ressaltat, al mateix temps que ha situat la convivència com a clau per a un projecte que duri dècades.

Balanç electoral

"Des del 2003 al 2015 em vaig presentar de cap de llista cinc vegades, i en totes vam guanyar. L'èxit hi va ser en un moment en què es deia que desapareixíem del mapa", ha apuntat Mas. "Els èxits electorals venen quan hi ha ideologia però no quan hi ha un excés d'ideologia. Els que tenen excés d'ideologia acaben confonent la realitat amb la seva hiperideologia, i això fa que no llegeixin la realitat", ha indicat, en referència a Junts per Catalunya i la seva capacitat -diu- per "llegir el país".

"Aquest país, mentalment, políticament i espiritualment, ha passat de l'autonomia a la sobirania, i això, independentment de les adversitats, el que quedarà és que la meitat de la població vol que aquest país sigui independent", ha indicat l'expresident de la Generalitat, que se sent orgullós i satisfet "d'haver pogut aplicar un codi de valors en què primer és el país, set milions i mig de persones, després el partit, i per acabar cadascú de nosaltres". "Quan ho pots practicar a banda de predicar, quan íntimament creus que aquest codi de valors l'has aplicat, et sents content", ha recalcat.
 
Hi ha coses, malgrat tot, de les quals no se sent "orgullós". "No em sento del tot satisfet de no haver-me ocupat del partit més a fons", ha apuntat, en relació a les tasques d'oposició, la corrupció "que planava sobre el país", les "ditxoses retallades" i el procés sobiranista. "Ara que ho veus en perspectiva, aquest és un contrapunt", ha apuntat l'expresident de la Generalitat, que ha indicat que el 2010 no va saber explicar bé que l'austeritat no tenia més remei que aplicar-la. "Això va tenir incidència en els nostres resultats", ha assegurat el ja expresident del PDECat.

Tampoc se sent orgullós de no haver estat capaç d'entendre com funcionava l'Estat a l'hora de buscar constantment un acord. "No funcionen així. Va ser un error de percepció, pensar que els altres actuaran com tu", ha asseverat. "Hi ha llums i ombres, èxits i fracassos, camins florits i àrides travesses pel desert", ha indicat. "Només us demano una cosa: que us mantingueu units. La clau de l'èxit és fer pinya i no barallar-se més del compte" ha assenyalat, en relació al partit.

Record del "robot"

Un llarg aplaudiments dels quadres de la formació ha precedit la intervenció de Mas, que ha volgut indicar que marxa "content". "He donat molt. De fet, ho he donat tot. I he rebut molt. Us ho diré d'una altra manera: ho he donat tot i m'ho heu donat tot", ha assenyalat l'expresident de la Generalitat, que es va fer càrrec de la federació barcelonina de CDC el 1995 i que, cinc anys després, ja va fer el salt a la direcció nacional de la formació. Va ser quan ja se'l projectava com a successor de Pujol.

"He saborejat l'èxit i he hagut de fer front al fracàs. Deixeu-me dir que, fa pocs dies, una persona em va dir que a la vida, si no l'encertes, aprens", ha indicat Mas, que ha agraït que les sigles convergents l'acollissin quan era un desconegut i se'l caricaturitzava com un "robot" i com un "comptable aplicat". "M'he sentit membre de la millor família que ha donat aquest país", ha ressaltat el dirigent nacionalista.

Elogi de Pascal a Mas

La coordinadora general del partit, Marta Pascal, ha destacat la "generositat" del partit en les eleccions catalanes, i ha demanat "dir que sí a l'aire fresc, però també al que hem estat". El llegat, ha dit, s'allarga des de fa 43 anys -des de la fundació de CDC-, i ha apuntat que no s'hi ha de renunciar. "Sento una emoció immensa per saber que qui ha estat el capità del vaixell ha estat exemple per a tots", ha indicat sobre Mas.

"Associar el partit a una figura com ell ens ha fet molt grans", ha apuntat Pascal, que l'ha considerat "convergent de pedra picada", que ha donat pas a un vídeo en el qual es repassaven els moments més icònics de la trajectòria de l'expresident de la Generalitat, com ara el 9-N o el "pas al costat" en favor de Carles Puigdemont, ara tot just fa dos anys, quan el mandat del 27-S era a punt de quedar bloquejat.
 

Marta Pascal, durant el consell nacional del PDECat Foto: PDECat


"Sento un profund orgull per una formació com la nostra. Hem sabut llegir el que volia la societat catalana", ha apuntat sobre la gènesi de Junts per Catalunya, i ha indicat que se sent "recomfortada" pel fet que la ciutadania hagi validat els "compromisos". "El 21-D vam rebre un aval, i la societat catalana ens ha fet de nou confiança", ha recalcat la dirigent nacionalista, que ha recomanat "esperit positiu" per a la nova etapa.

Pascal ha arrencat la seva breu intervenció recordant Albert Abelló, cap de cartell a Tarragona, i Antoni Subirà, exconseller amb Jordi Pujol, que han mort en les últimes setmanes. "Era un home que creia en fer país", ha assegurat sobre Subirà, que va ser acomiadat aquesta setmana a Premià de Mar.

Aplaudiments i cadires buides

El consell nacional ha arrencat amb aplaudiments per als consellers Jordi Turull i Josep Rull, que van sortir de la presó el 4 de desembre, just per participar en la campanya electoral del 21-D. Els dos mantenen l'aspiració de ser al proper Govern, que està condicionat per la investidura de Puigdemont i de la situació dels processos judicials relacionats amb el procés. Rull i Turull tenen interposada una querella de la Fiscalia General de l'Estat per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics i, en funció de quin sigui el programa de l'executiu, el seu entorn tem que puguin ser reingressats a presó si el jutge del Tribunal Suprem observa reiteració delictiva.
 
Tots dos han intervingut durant la reunió. Rull, per exemple, ha assenyalat que no es pot acceptar com a "normal" el que està passant a Catalunya, i ha volgut agrair l'exercici de "generositat" que, segons ell, ha mostrat el partit a l'hora de confegir la llista de Junts per Catalunya. Un dels punts clau del futur de la formació passa per la cohabitació amb la llista que va permetre a Puigdemont vèncer ERC -tot i quedar per darrere de Ciutadans- per dos escons i 12.000 vots.

La reunió dels quadres del PDECat ha tornat a deixar la imatge de les cadires buides per als consellers que són a la presó -Joaquim Forn- i els exiliats -Lluís Puig i Clara Ponsatí-. El futur de tots tres depèn de la justícia espanyola, que tindrà la clau de volta sobre la seva participació en la legislatura que s'obre dimecres al Parlament i que té la investidura de Puigdemont com el primer gran escull per disposar de continuïtat. 

Cap a les municipals

El consell nacional també ha servit per validar almenys un centenar de candidatures a les eleccions municipals del 2019. Un dels punts pendents és la data de les primàries de Barcelona, que molt possiblement se celebraran al març i que tindran en Neus Munté com la principal favorita. En una entrevista a RAC1, l'exconsellera de la Presidència ha descartat tornar a formar part del Govern -el va abandonar al juliol- i ha apuntat a l'ajuntament de la capital catalana com a objectiu.

La intenció de la direcció executiva, que s'ha reunit una hora abans de l'inici del consell nacional, és tenir la gran majoria de candidats escollits en el primer semestre d'aquest any. El consell d'acció municipal, organisme presidit per l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, es va reunir ahir divendres a Vilafranca del Penedès per enfilar la recta final de la proclamació de candidatures i perfilar l'estratègia de campanya. Una de les incògnites és el nom amb el qual el PDECat es presentarà a cada municipi, tenint en compte l'èxit de Junts per Catalunya a les eleccions del 21 de desembre.
 

Josep Rull i Jordi Turull, aplaudits al consell nacional del PDECat Foto: PDECat

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El desacord entre JxCat i ERC en la fórmula per investir Puigdemont ajorna fins a darrer moment la tria de la mesa del Parlament i la presidència de la cambra | Els republicans tenen diversos noms sobre la taula, en funció de com de generosa hagi de ser la interpretació que calgui fer del reglament
01/01/1970
El Secretariat de la Comissió de Peticions proposa que la majoria es declarin "inadmissibles" però els eurodiputats tenen l'última paraula i encara no s'han pronunciat de forma "oficial"
Ferran Casas
01/01/1970
En tres setmanes no s'ha resolt cap de les incògnites de l'endemà del 21-D. Si se sabés de què va aquesta legislatura tot seria més senzill. Avui també són notícia les concentracions pels presos, la ressaca de la sentència del Palau, la nova vida de Rabell, la Guerra del Golf i Sergi Bruguera
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá
Carles Puigdemont, durant el seu primer i únic debat de política general com a president | Adrià Costa
01/01/1970
Les dificultats per reescollir Puigdemont generen un debat soterrat a la seva llista i al conjunt de l'independentisme, que afronta la legislatura amb baixes i el full de ruta per definir | El president podria no tornar per evitar la detenció i això forçaria que un conseller primer portés el dia a dia o un relleu
Passant dels Tonis a Taradell | Josep M. Costa
01/01/1970
NacióDigital recomana la Festa dels Tonis de Taradell, una jornada intensa al Kursaal de Manresa, una òpera còmica al Liceu, l'exposició "El tren de la Modernitat", i Els Pastorets de Calaf
Miquel Puig a «Espejo Público» | Antena3
01/01/1970
«Tinc la sensació cada dia més confirmada que al programa de Susanna Griso estan encantats sent l'esperpent que són»
Artur Mas, Carme Forcadell, Anna Simó i Lluís Corominas, amb Carles Puigdemont | Adrià Costa
01/01/1970
Forcadell i Mas, que aquesta setmana han anunciat la renúncia als seus càrrecs, exemplifiquen el cost dels processos judicials | Els comiats se sumen a l'aval a la Constitució expressat per Forn i Sànchez davant del Tribunal Suprem
L'artista Lita Claver | Isaac Meler
01/01/1970
«La Barcelona de Lita Claver ja quasi no hi és. No ens lamentem però celebrem que ha existit»
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, en la primera reunió de l'anterior Govern | Adrià Costa
01/01/1970
Els republicans sostenen que aquesta decisió permetria aportar un nou argument davant del Tribunal Suprem per aconseguir l'excarceració | Damunt la taula, segons fonts de la negociació, també hi ha la possibilitat de crear un "conseller primer" que recauria en mans d'ERC
Artur Mas, en la roda de premsa a la seu del PDECat | PDECat
01/01/1970
Mas, conseller des de mitjans dels noranta i líder de l'espai convergent des del 2003, deixa la presidència del PDECat després d'un progressiu allunyament de la primera fila | El gir independentista, el pas al costat arran del veto de la CUP i el seu paper discret però influent en l'última legislatura defineixen els últims anys de carrera