procés català

La reforma de la Constitució, en un carreró sense sortida

Els ponents del text de 1978, amb Miquel Roca al capdavant, refreden la pretensió del PSOE de modificar el text per donar resposta al repte català | El PP, que no amaga que la reforma constitucional no és del seu gust, accedeix al debat per mantenir la unitat contra el procés català

per Pep Martí, 13 de gener de 2018 a les 18:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Miquel Roca, aquest dimecres al Congrés. Foto: Europa Press


Els tres ponents vius de la Constitució, Miquel Roca, Miguel Herrero de Miñón i José Pedro Pérez-Llorca, han refredat encara més la pretensió del PSOE d'anar a una reforma constitucional per resoldre el conflicte de Catalunya. Ho van fer aquest dimecres en el transcurs de la primera sessió de la comissió d'avaluació i millora del règim autonòmic, creada al Congrés dels Diputats i acceptada pel PP a canvi del suport socialista a l'aplicació de l'article 155. No deixa de ser irònic que els pares del text de 1978 inauguressin la comissió mostrant escepticisme sobre una viabilitat d'una reforma que està en un carreró sense sortida. 


Miquel Roca va afirmar que el text del 1978 encara dona molt de joc i que es poden fer reformes en el sistema de finançament sense que s'hagi de reformar la carta magna. L'exdirigent de CDC va recordar l'àmplia majoria que va avalar la Constitució en vigor, de més d'un 88%. Segons ell, una reforma del text requeriria d'un consens similar. Que un exponent tan representatiu de la tercera via com és ell mostri escepticisme per un procés de reforma ja assenyala els límits de tota proposta de modificar la Constitució.  

Sense "vies al marge"

Roca va defensar que el conflicte de Catalunya és polític i que requeria una sortida política, i que s'engeguessin reformes en finançament i un canvi en els gestos i el reconeixement de les singularitats. Al mateix temps, però, va proclamar que la Constitució s'havia de defensar sense "vies al marge" i en la seva integritat. De l'opinió de Roca també es pot intuir el temor del catalanisme més moderat del que pugui sorgir d'una reforma constitucional. Amb la correlació de forces actual a l'Estat, res garanteix que un procés complicat com el de retocar el text del 78 pugui acabar amb un articulat més regressiu.

Miguel Herrero de Miñón, un altre dels ponents del text, també va mostrar reserves a l'hora de tocar el text, insistint en la necessitat de disposar d'un ampli consens polític. En aquest cas, es tracta de l'exponent que més s'ha significat en defensa d'una modificació per resoldre els problemes d'encaix de Catalunya.

 

Miguel Herrero de Miñón, al Congrés dels Diputats Foto: ACN


Per la direcció del PSOE, que el primer dia de la comissió servís per neutralitzar la seva proposta de reformar la carta magna ja és un senyal de les dificultats que trobarà. Una comissió, cal recordar, en què no hi participen ni les forces nacionalistes ni Podem. Tampoc és gens clar que tot el partit socialista vegi amb bons ulls la idea, ja que Pedro Sánchez es mou enmig d'un escenari intern ple de perills, amb Susana Díaz i altres capitans territorials en actitud d'alerta perquè el federalisme que pregona Ferraz no sigui res més que retòrica.  

Des de l'àmbit socialista s'insisteix en la necessitat de la reforma. Enrique Barón, expresident del Parlament Europeu i militant socialista, ho ha defensat aquest divendres en un article a La Vanguardia titulat Resetejar la Constitució, en què propugnava introduir una referència a Europa, alguns nous drets (protecció de dades personals, medi ambient) i esmentar les diverses comunitats autònomes de manera explícita.

Al PP, només García-Margallo ho defensa

El PP no amaga que la reforma constitucional no és del seu gust. El mateix Mariano Rajoy ho ha repetit un munt de vegades, sense rebutjar del tot la possibilitat de parlar-ne. Només la necessitat de disposar del suport del PSOE de Pedro Sánchez per tirar endavant el 155 va fer que la Moncloa donés llum verda a l'esmentada comissió al Congrés, que obre el meló de la reforma sense calendaris concrets.

Pedro Sánchez es mou enmig d'un escenari intern ple de perills, amb Susana Díaz i altres capitans territorials en actitud d'alerta

En el si del partit, només l'exministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo, avui fora del nucli dur del partit, ha defensat una reforma. La seva proposta inclou delimitar bé les competències autonòmiques i fer del Senat una veritable cambra territorial, a banda de desenvolupar una llei de llengües. Però no sembla que aquesta sigui la línia de Génova, quarter general dels populars.   

Ciutadans, amb Aznar contra tota concessió

L'ascens de Ciutadans tampoc ajuda a aplanar una reforma. El constitucionalista Daniel Guerra analitzava recentment les vies constitucionals de sortida al conflicte polític i opinava que o es tanca un acord "entre nacionalismes" (espanyol, català i basc) que passa pel reconeixement de la plurinacionalitat, o bé els tres partits constitucionalistes (PP, PSOE i Cs) han de fer ells un gran pacte de reforma federal.

El partit d'Albert Rivera, reforçat després del 21-D fent bandera de l'antisobiranisme, mai acceptarà res que sigui vist com una concessió als "separatistes". En aquest aspecte, la seva posició és coincident amb la de l'expresident Aznar, que l'octubre passat advertia contra tota proposta de modificació del text que fos "un pagament a terminis al secessionisme". En la campanya catalana, Ciutadans va repetir que no s'oposen en principi a una reforma, però que aquesta no hauria de ser cap concessió al sobiranisme. El camí cap a una reforma constitucional es fa cada cop més tortuós. I la pugna que s'ha obert entre el PP i Cs no contribuirà a reforçar les ànsies reformistes.
 

Albert Rivera i Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu Foto: Europa Press

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació