procés català

La reforma de la Constitució, en un carreró sense sortida

Els ponents del text de 1978, amb Miquel Roca al capdavant, refreden la pretensió del PSOE de modificar el text per donar resposta al repte català

El PP, que no amaga que la reforma constitucional no és del seu gust, accedeix al debat per mantenir la unitat contra el procés català

VÍDEO Miquel Roca sorprèn el Congrés amb una «historieta» sobre la relació entre Catalunya i Espanya

| 13/01/2018 a les 18:50h
Arxivat a: Política, Ciutadans, Constitució, reforma constitucional, procés català, PP, Miquel Roca, PSOE

Miquel Roca, aquest dimecres al Congrés. Foto: Europa Press


Els tres ponents vius de la Constitució, Miquel Roca, Miguel Herrero de Miñón i José Pedro Pérez-Llorca, han refredat encara més la pretensió del PSOE d'anar a una reforma constitucional per resoldre el conflicte de Catalunya. Ho van fer aquest dimecres en el transcurs de la primera sessió de la comissió d'avaluació i millora del règim autonòmic, creada al Congrés dels Diputats i acceptada pel PP a canvi del suport socialista a l'aplicació de l'article 155. No deixa de ser irònic que els pares del text de 1978 inauguressin la comissió mostrant escepticisme sobre una viabilitat d'una reforma que està en un carreró sense sortida. 

Miquel Roca va afirmar que el text del 1978 encara dona molt de joc i que es poden fer reformes en el sistema de finançament sense que s'hagi de reformar la carta magna. L'exdirigent de CDC va recordar l'àmplia majoria que va avalar la Constitució en vigor, de més d'un 88%. Segons ell, una reforma del text requeriria d'un consens similar. Que un exponent tan representatiu de la tercera via com és ell mostri escepticisme per un procés de reforma ja assenyala els límits de tota proposta de modificar la Constitució.  

Sense "vies al marge"

Roca va defensar que el conflicte de Catalunya és polític i que requeria una sortida política, i que s'engeguessin reformes en finançament i un canvi en els gestos i el reconeixement de les singularitats. Al mateix temps, però, va proclamar que la Constitució s'havia de defensar sense "vies al marge" i en la seva integritat. De l'opinió de Roca també es pot intuir el temor del catalanisme més moderat del que pugui sorgir d'una reforma constitucional. Amb la correlació de forces actual a l'Estat, res garanteix que un procés complicat com el de retocar el text del 78 pugui acabar amb un articulat més regressiu.

Miguel Herrero de Miñón, un altre dels ponents del text, també va mostrar reserves a l'hora de tocar el text, insistint en la necessitat de disposar d'un ampli consens polític. En aquest cas, es tracta de l'exponent que més s'ha significat en defensa d'una modificació per resoldre els problemes d'encaix de Catalunya.
 

Miguel Herrero de Miñón, al Congrés dels Diputats Foto: ACN


Per la direcció del PSOE, que el primer dia de la comissió servís per neutralitzar la seva proposta de reformar la carta magna ja és un senyal de les dificultats que trobarà. Una comissió, cal recordar, en què no hi participen ni les forces nacionalistes ni Podem. Tampoc és gens clar que tot el partit socialista vegi amb bons ulls la idea, ja que Pedro Sánchez es mou enmig d'un escenari intern ple de perills, amb Susana Díaz i altres capitans territorials en actitud d'alerta perquè el federalisme que pregona Ferraz no sigui res més que retòrica.  

Des de l'àmbit socialista s'insisteix en la necessitat de la reforma. Enrique Barón, expresident del Parlament Europeu i militant socialista, ho ha defensat aquest divendres en un article a La Vanguardia titulat Resetejar la Constitució, en què propugnava introduir una referència a Europa, alguns nous drets (protecció de dades personals, medi ambient) i esmentar les diverses comunitats autònomes de manera explícita.

Al PP, només García-Margallo ho defensa

El PP no amaga que la reforma constitucional no és del seu gust. El mateix Mariano Rajoy ho ha repetit un munt de vegades, sense rebutjar del tot la possibilitat de parlar-ne. Només la necessitat de disposar del suport del PSOE de Pedro Sánchez per tirar endavant el 155 va fer que la Moncloa donés llum verda a l'esmentada comissió al Congrés, que obre el meló de la reforma sense calendaris concrets.

Pedro Sánchez es mou enmig d'un escenari intern ple de perills, amb Susana Díaz i altres capitans territorials en actitud d'alerta

En el si del partit, només l'exministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo, avui fora del nucli dur del partit, ha defensat una reforma. La seva proposta inclou delimitar bé les competències autonòmiques i fer del Senat una veritable cambra territorial, a banda de desenvolupar una llei de llengües. Però no sembla que aquesta sigui la línia de Génova, quarter general dels populars.   

Ciutadans, amb Aznar contra tota concessió

L'ascens de Ciutadans tampoc ajuda a aplanar una reforma. El constitucionalista Daniel Guerra analitzava recentment les vies constitucionals de sortida al conflicte polític i opinava que o es tanca un acord "entre nacionalismes" (espanyol, català i basc) que passa pel reconeixement de la plurinacionalitat, o bé els tres partits constitucionalistes (PP, PSOE i Cs) han de fer ells un gran pacte de reforma federal.

El partit d'Albert Rivera, reforçat després del 21-D fent bandera de l'antisobiranisme, mai acceptarà res que sigui vist com una concessió als "separatistes". En aquest aspecte, la seva posició és coincident amb la de l'expresident Aznar, que l'octubre passat advertia contra tota proposta de modificació del text que fos "un pagament a terminis al secessionisme". En la campanya catalana, Ciutadans va repetir que no s'oposen en principi a una reforma, però que aquesta no hauria de ser cap concessió al sobiranisme. El camí cap a una reforma constitucional es fa cada cop més tortuós. I la pugna que s'ha obert entre el PP i Cs no contribuirà a reforçar les ànsies reformistes.
 

Albert Rivera i Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu Foto: Europa Press

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Que facin lo que vulguin
Anònim, 13/01/2018 a les 19:03
+13
-2
No ens interessa pas cap reforma, ja s,ho faran ,naltres cap a la república, un país com Espanya és irreformable
quina novetat oi??
Anònim, 13/01/2018 a les 19:18
+9
-0
........
Ni reforma ni cap concessió als colpistes
Anònim, 13/01/2018 a les 20:27
+3
-10
judici i presó.
pobres desgraciados
Anònim, 13/01/2018 a les 20:36
+4
-11
seguid soñando separratas , el unico cambio que se puede hacer en la CONSTITUCION es para centralizar la educacion y los medios de comunicacion de cataluña.
pobres desgraciados
Anònim, 13/01/2018 a les 20:37
+5
-11
otro cambio posible es para encajar en la CONSTITUCION la nueva autonomia de TABARNIA.
ja, ja, ja.
Anònim, 13/01/2018 a les 20:39
+9
-1
Que hagan lo que quieran
Anónimo, 13/01/2018 a las 19:03
No nos interesa ninguna reforma, ya s, lo harán, naltres hacia la república, un país como España es irreformable

-------------------------------------

BYE , BYE , ESPAÑA ,,, ADEU ESPAÑA ,,, NOS VAMOOSS, Y TAL Y TAL,,,,ja, ja, ja, ja.
Presa de pel
Anònim, 13/01/2018 a les 21:00
+14
-2
Aixó de la reforma de la constitució és una presa de pel. La reformin com la reformin, Catalunya seguirà pertanyent a Espanya i pagant 44 milions d'euros cada dia que no tornen, Espanya seguirà decidint si les companyies aerees poden ver vols Barcelona-Tokio o han de anar a Barajas, seguirà el "les hemos destrozado el sistema sanitario", seguirà el "Endesa, antes alemana que catalana", etc.

Cambiaran quatre coses que ho deixaran tot igual, i posaran un article que digui "Queda reconocida la singularidad de Cataluña", però com que faran el mateix per a cada autonomia tot quedarà igual. No donaran res a Catalunya que no donin també a totes les altres autonomies.

Si algú pensa que amb aquesta reforma ho tindrem més fàcil per a independitzar-nos, que s'ho faci mirar per un especialista en tractar la santa inocència i la candidesa.
Qui són ells?
Antoni Ferret, 13/01/2018 a les 22:48
+1
-2
Què saben ells, aquests ponents? És que són ells els que ho han de dir?
al de las 20:37
Anònim, 14/01/2018 a les 08:46
+3
-3
Eso no es necesario, la creación de nuevas autonomías o fusión entre ellas está contemplado dentro del marco constitucional actual. Sólo es necesario determinar los lindes de la nueva autonomía e implementar un referéndum que sería absolutamente legal. Es mucho más sencillo que Tabarnia se constituya como una nueva autonomía a que Cataluña se separe de España.
Foteu-la a la brossa ....
Karlus, 14/01/2018 a les 17:07
+0
-0
.....aquesta constitució franquista
Totalment innecessari
Anònim, 14/01/2018 a les 19:01
+0
-0
Per què s'hauria de revisar la constitució d'un estat que va tan bé?
Que llestos sou
Anònim, 14/01/2018 a les 19:02
+0
-1
M'encanta portar 6 anys llegint als indepes dient que marxeu.

Pero si la porta la podeu agafar quan volgueu! el que passa es que no voleu marxar, només obriu la porta i dieu que sortireu, pero sou uns cobards i no teniu pilotes a marxar. Amb lo gran que es el món, podeu anar a Russia i demanar-li un tros de terra al Putin i fer allà totes les repúbliques estúpides que volgueu, fora d'Espanya, fora d'Europa i fora del raciocini.
Vergüenza
Anònim, 14/01/2018 a les 22:55
+0
-0
Espanya pot reformar-se, ja n'hi ha hagut algunes experiències... però si algo ens hauria de preocupar als que volem continuar junts es constriure nous ponts... no fer riures ni treure a la llum sornegueries ximples... tan aviat com ha fracasat fins ara el procés, pot tornar d'aquí a vint anys... defugir el problema és la més gran - malgrat que no l'ùnica - vergonya que patim aquests dies

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La seu d'Òmnium aquest matí | Joan Serra Carné
01/01/1970
L'institut armat, que actua per ordre del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem, també ha entrat a la seu del CTTI
Mariano Rajoy, durant l'entrevista a Onda Cero | Onda Cero
01/01/1970
El president del govern espanyol insisteix que farà tot el possible perquè es compleixi la llei i Puigdemont no sigui president
La Meridiana, en una foto d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
Les obres costaran 11 miions d'euros i englobaran el tram entre Glòries i el carrer Mallorca
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 11 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc