El Tribunal d'Estrasburg admet una demanda contra Espanya per una identificació policial de «perfil ètnic»

El fet va tenir lloc el 2013 i tres anys més tard el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit el cas per considerar-lo "no rellevant"

| 12/01/2018 a les 18:44h
Arxivat a: Societat, Espanya, Tribunal Europeu de Drets Humas, policia, Estrasburg, identificació, ètnia, racisme

Agents de la policia espanyola custodiant un accés a la comissaria de Tarragona Foto: Jonathan Oca


El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ha admès a tràmit una demanda contra l'Estat espanyol per una identificació policial per "perfil ètnic" -és a dir, basada exclusivament en el color de la pell de la persona-, segons ha informat SOS Racisme Catalunya. El govern espanyol, indica la mateixa font, té fins a l'abril per presentar la seva versió dels fets, junt a qualsevol altra observació o proposta sobre el cas. Tot plegat per un cas que va tenir lloc el maig del 2013. 

Un veí de Santa Coloma de Gramenet va ser aturat per un agent de la policia espanyola. Segons SOS Racisme Catalunya, aquest agent va admetre a l'implicat que l'aturava per ser negre. La víctima va decidir tirar endavant el litigi que ara ha estat admès a tràmit pel Tribunal de Drets Humas, amb el suport de SOS Racisme Catalunya i Open Society Justice Initiative. La demanda argumenta que aturar una persona per prejudicis basats en el color de pell vulnera el dret a no ser discriminat i el dret a la vida privada, ambdós recollits al Conveni Europeu de Drets Humans.

El novembre del 2016 el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit el cas per considerar-lo "no rellevant". SOS Racisme Catalunya indica, en canvi, que aquesta pràctica policial "discriminatòria" afecta "milers de persones" a Espanya.

L'oenagé també afirma que l'any 2001 el Tribunal Constitucional va sentenciar sobre un cas similar que era "legítim i legal" identificar persones no blanques ja que "el normal és que les persones de nacionalitat espanyola siguin blanques". La litigant va recórrer aleshores al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, que va dictaminar, segons SOS Racisme Catalunya, que aquesta pràctica és "discriminatòria i il·legal". A banda, afirma l'entitat, va instar l'Estat espanyol a eradicar-la.

L'entitat també subratlla que la decisió del TC sobre el cas ara admès a tràmit pel Tribunal Europeu de Drets Humans contrasta amb resolucions judicials com la que va prendre la Cort de Cassació francesa just l'endemà d'aquella, quan va sentenciar que els controls policials basats en perfil ètnic són il·legals. A Suècia, afirma la mateixa font, s'ha condemnat per perfil ètnic al govern per establir i mantenir un registre de persones d'ètnia gitana.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cartells en suport als presos polítics a Bàscara | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Des del 16 d'octubre, quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats a Soto del Real, el sobiranisme ha passat de declarar la independència a gestionar, amb els aparells de l'Estat en contra, la majoria assolida el 21-D
La Meridiana, en una foto d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
Les obres costaran 11 miions d'euros i englobaran el tram entre Glòries i el carrer Mallorca
Ferran Casas
01/01/1970
Fa cent dies que dormen a la presó perquè l'Estat vol escarmentar l'independentisme amb les mesures més dures i jutjant més intencions que fets. Avui també són noticia la reunió Torrent-Puigdemont a Brussel·les, les incompatibilitats al CAC, l'agror de Coscubiela, la matança d'Atocha i Luis Suárez
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 11 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc