procés català: gràfics

El debat sobre model d'estat divideix... la ciutadania espanyola

La meitat de votants del PP i Cs voldria suprimir les autonomies o retallar l'autogovern, mentre que els del PSOE són els més partidaris de mantenir el model autonòmic

Només els espanyols més d'esquerres augmentarien l'autonomia, per bé que els més joves no qüestionen el sistema actual i són els que més l'avalen

La reforma de la Constitució, en un carreró sense sortida

| 13/01/2018 a les 18:50h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, Ciutadans, PSOE, procés català, reforma constitucional, PP, Podem
Concentració a la Puerta del Sol en defensa del dret a decidir | ACN
El PSOE va acceptar donar suport al 155, segons asseguren els seus dirigents, a canvi d'un acord amb el PP per tal d'impulsar una comissió de debat territorial que havia de ser el preàmbul d'una reforma constitucional. Ben aviat, però, Mariano Rajoy va refredar aquest horitzó i tan sols es va comprometre a obrir el meló, a l'expectativa de si podria desembocar en modificacions de la carta magna o no, en funció del consens que aquesta generi.

I les primeres intervencions a la comissió, dels pares de la Constitució, han reafirmat aquest escepticisme, ja que han coincidit en apuntar que aquest consens, ara per ara, no existeix. Precisament, el fet que ni Units Podem, ni ERC, ni PDECat, ni PNB no hagin ni acceptat participar dels seus treballs ja evidencia el nivell d'entesa a què es pot aspirar, i és que el partit de Pablo Iglesias -l'únic de l'Estat obertament partidari d'una major descentralització- condiciona l'inici d'una reforma a fer fora el PP del govern espanyol.

Una situació que paradoxalment li és còmode als populars, poc disposats a afrontar un debat sobre el model d'estat d'aquestes característiques, i ja han corregut a fer-se seva l'opinió dels pares de la Constitució. Ara bé, és veritat que no existeix aquest consens? Què opina la ciutadania espanyola de l'estructura territorial de l'Estat? Hi ha algun corrent d'opinió hegemònic de cap a on s'hauria de fer evolucionar?

Una ciutadania dividida i estàtica

La resposta ràpida és que no. Segons l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el del desembre, fet públic aquesta setmana, el model d'estat que genera més consens és precisament el d'"un estat autonòmic com l'actual", amb un 37,8% de les adhesions. Per altra banda, un 27,4% aposta per un procés de recentralització (en dos terços dels casos, suprimint directament les autonomies) i un 25,4% per una major descentralització (majoritàriament, sense permetre el dret a l'autodeterminació).

Són unes xifres molt similars a les de fa un any i que, de fet, es repeteixen quasi calcades des de fa molt, cosa que evidencia que la ciutadania espanyola no evoluciona pel que fa a model d'estat preferit -com sí que ha fet la catalana en els darrers anys- i que, en cas d'haver de canviar l'actual, tampoc no té clar si ha d'apostar per un estat més unitari o de caire més federal. És a dir, no hi ha una pulsió per modificar el model i, en cas que s'obrís el debat, tampoc no sabria cap a on avançar.
 
MODEL D'ESTAT PREFERIT PELS ESPANYOLS

 
Aquesta indefinició contrasta amb la claredat que reflecteix l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el qual, malgrat que reflecteix una divisió entre aquells catalans que volen la independència i els que no, evidencia en tot cas que una majoria clara no en té prou amb el marc autonòmic, el qual només satisfà a un 27,4%. En canvi, un 40,2% prioritza directament la independència i un 21,9% desitja el model federal. I fins i tot, entre els partidaris de l'autonomisme, alguns voldrien més autogovern, ja que un contundent 64,6% de catalans afirma que el nivell d'autonomia és "insuficient".
 
VINCULACIÓ AMB L'ESTAT QUE DEFENSEN ELS CATALANS

 
Pel que fa als votants dels principals partits espanyols i catalans, el CIS evidencia grans diferències entre els electorats que poden fer molt dificultosa la negociació. Entre els populars, un terç reformaria la Constitució directament per erradicar les comunitats autònomes, mentre que la meitat retallaria l'autogovern, d'una manera o altra, uns percentatges similars als dels votants de Cs.

Malgrat que el PSOE és qui aposta per la reforma constitucional, els seus votants són els que més abracen el model autonòmic (un 48,8%) i, en tot cas, n'hi ha més que recentralitzarien que no pas que descentralitzarien més. L'únic partit estatal amb un gruix important d'electors partidaris d'ampliar el sostre de l'autogovern és Units Podem, per bé que aquests arriben escassament al 41% (i un 19,3% reduiria l'autonomia). Els votants d'En Comú Podem, ERC i PDECat, en canvi, tenen clar que caldria elevar el llistó i fins i tot reconèixer el dret a l'autodeterminació.
 
MODEL D'ESTAT PREFERIT PELS ELECTORATS DE CADA PARTIT

 
Igualment, el debat sobre el model territorial es pot convertir fàcilment en un xoc entre els espanyols segons la seva ideologia. Com ocorre a Catalunya, els espanyols més d'esquerres són els més partidaris d'un estat més descentralitzat, ja que hi ha una correlació més que directa entre el model d'estat preferit i la situació en què s'autoubiquen en l'eix ideològic, fins al punt que la meitat dels espanyols més de dretes són partidaris de suprimir les autonomies.
 
MODEL D'ESTAT PREFERIT, SEGONS IDEOLOGIA
(1=MÀXIM D'ESQUERRES; 10=MÀXIM DE DRETES)

 
A diferència del que es podria preveure, els espanyols més joves no són els que es qüestionen més el model vigent. Ben al contrari, són els menors de 35 anys els que abracen amb més intensitat l'autonomisme actual. També són els que contenen un major percentatge partidari d'una descentralització més gran -lluny encara de ser majoritari-, mentre que, com més gran és el col·lectiu, la recentralització guanya més adeptes.
 
MODEL D'ESTAT PREFERIT, SEGONS EDAT

 
El nivell d'estudi dels espanyols no dibuixa una fractura pel que fa a preferències de model d'estat. En tots els casos, prop d'una quarta part preferiria alguna de les opcions més recentralitzadores, mentre que la descentralització guanya pes entre aquells ciutadans amb més estudis, malgrat que sense ser hegemònica i quedant-se en prop d'un terç dels suports.
 
MODEL D'ESTAT PREFERIT, SEGONS NIVELL D'ESTUDIS

 
El biaix entre l'Espanya rural i la urbana tampoc no presenta diferències marcades pel que fa al debat sobre l'estructura territorial de l'Estat. L'únic element destacable és que l'opció preferida en els municipis menors de 2.000 habitants és la supressió de les autonomies, amb un 28,9% de suports, mentre que un 36,8% dels habitants de ciutats amb més d'un milió d'habitants són partidaris d'una major descentralització. Tot i això, cal tenir en compte que les úniques ciutats de l'Estat amb aquesta grandària són Madrid -amb alcaldia de Podem- i Barcelona -on hi va haver majoria sobiranista el 21-D-.
 
MODEL D'ESTAT PREFERIT, SEGONS TAMANY DEL MUNICIPI

 

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Però, que és això del 'pares' de la Constitució??
Anònim, 13/01/2018 a les 19:07
+7
-1
quin poder tenien i d'on els hi venia llavors aquests suposats "pares" per parir una Constitucio ?
I qui son ells ara per a dir si es pot reformar o canviar?
Els mantres son dolents però crear "pares intocables i oracles" encara ho és més!
El jutge Santi Vidal els podria donar una lliçó del que és fer una constitucio sense consens
No ens importa
Anònim, 13/01/2018 a les 19:53
+19
-0
La veritat és que lo que passi a Espanya ja no ens importa un pito
Visca la Republica Catalana
No treguem conclusions equivocades
Sílvia Casals i Major, 14/01/2018 a les 00:11
+1
-1
Els que prefereixen un estat com l'actual o un amb més autonomia no tenen per què estar en contra del dret d'autodeterminació. Segons una enquesta d'El Mundo de finals d'octubre el 57.4% dels espanyols estan a favor d'un referendum a catalunya legal i negociat.
VISCA LA REPUBLICA DE CATALUNYA!!
Anònim, 14/01/2018 a les 12:20
+5
-0
VISCA LA REPUBLICA DE CATALUNYA!!
No divideix res
Karlus, 14/01/2018 a les 18:26
+3
-1
Els espanyols volen seguir xuclant de la mamella i nosaltres ja n'estem tips de que ens robin i ens imposin. cal acabar-ho . Punt i final
EL BAROMETRE ELCANO ES MOLT CLAR I ASSENYALA EL CAMI
Anònim, 20/01/2018 a les 20:06
+0
-0
Si els españols majoritariament no volen ser autonomics sino centralitzats i en canvi hi ha dos autonomies que volen autogovernar-se. Això implica que el MODEL-1978 NO ES VALID.
Cal separar el territori centralista d'EusKadi i de Catalunya que volen autogovernar-se.
Prenguin nota els partits que volen debatre!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
01/01/1970
L'home desconeix l'autor de l'atac, tem que l'incident es pugui repetir i ha denunciat els fets als Mossos
01/01/1970
Una "normalització" de la situació en els propers mesos comportaria un impacte "moderat" de les tensions polítiques
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle