Procés català

Jordi Sànchez rebutja la unilateralitat i acata per escrit la Constitució

En un escrit dirigit al Tribunal Suprem, el diputat electe de Junts per Catalunya i expresident de l'ANC assegura que no va formar part de cap comitè estratègic per aconseguir la independència

| 12/01/2018 a les 17:30h
Arxivat a: Política, Jordi Sànchez, procés català, Constitució, Tribunal Suprem, Pablo Llarena, Assemblea Nacional Catalana, ANC
Jordi Sànchez, president de l'ANC | Martí Albesa
L'expresident de l'ANC Jordi Sànchez ha acatat expressament la Constitució i l'Estatut en un escrit dirigit al magistrat Pablo Llarena, del Tribunal Suprem,en el qual sol·licita sortir de presó. En el document també rebutja l'unilateralitat de la declaració d'independència de Catalunya. Exposa, a banda, que la seva situació personal ha canviat, en haver estat triat diputat en les eleccions del 21-D, i que és similar a la d'altres investigats en la causa que es troben en llibertat.

En aquest sentit, explica que una vegada que es va presentar a les eleccions ja va fer una "acceptació del vigent marc constitucional, sense perjudici del manteniment de la legítima voluntat de modificar-ho per vies sempre legals, pacífiques i democràtiques". Això no treu que discrepi de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ni que s'hagin "alterat els seus postulats ideològics", afegeix.

L'expresident de l'ANC assegura que discrepa de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i manté que no ha alterat els seus "postulats ideològics"

"Aquesta circumstància ha estat clarament ratificada a la seva declaració manifestant d'una banda el jurament o promesa d'acatar la Constitució espanyola i l'Estatut que ja ha deixat presentat per escrit al Parlament", subratlla el text. Durant la seva compareixença davant el jutge Llarena, fonts presencials a la declaració van apuntar que Sànchez no va ser tan contundent, ja que va esmentar que qualsevol via ha de ser de respecte a la institucionalitat de l'Estat.

Així mateix, l'escrit diu que no existeix la possibilitat de reiteració delictiva per mantenir-lo a la presó perquè l'expresident de l'ANC mai "ha defensat l'unilateralitat", sinó que "sempre" ha apostat per "la via pacífica i democràtica". En aquesta línia, assegura que si Junts per Catalunya, formació política amb la qual va concórrer com a número dos als comicis catalans, "alterés el seu programa electoral i optés per una declaració unilateral d'independència no seguirà cap decisió en aquest sentit".

Informe polèmic

D'altra banda, l'advocat de Sànchez fa referència en l'escrit a la suposada pertinença del seu client al comitè estratègic previst al full de ruta del Govern de Puigdemont, plasmada en el document denominat Enfocats, per aconseguir la independència.

Aquest pla va ser trobat en el registre del domicili del que fos el número dos de l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, Josep María Jové, al qual també se li va trobar una agenda en la qual va prendre anotacions sobre aquest procés.
 

Sobre aquest tema, la defensa de Sànchez insisteix que no tenia coneixement d'aquest comitè i recalca que aquest document "no és més que una entelèquia", perquè "en l'anàlisi d'un any i mig d'aquesta agenda" apareix que l'expresident de l'ANC només es va reunir amb Jové en una ocasió".

Assenyala que l'associació que va liderar, l'ANC, "mai ha convocat, organitzat ni finançat" el referèndum il·legal, i assegura que es va limitar "a instar els ciutadans a la seva pacífica participació".

Concentracions "pacífiques"

Finalment, l'escrit recorda que Sànchez, igual que el president d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart -també a la presó- està investigat per un delicte de sedició -i no de rebel·lió com la resta dels querellats, excepte Cuixart- pels incidents ocasionats a les portes de la conselleria d'Economia a Barcelona els passats 20 i 21 de setembre. També que mai ha "posat objecció a contestar preguntes que li han estat formulades ocorreguts amb posterioritat".

Com ha fet en ocasions anteriors, reitera que aquella concentració va ser "pacífica" i "festiva", que no "va obstaculitzar l'actuació judicial" i que es va desenvolupar dins de les "via legals". "Els possibles excessos en els quals una minoria dels presents poguessin haver incorregut [...] no serien imputables als convocants", diu l'escrit.

"La seva actitud va ser a tot moment la de tractar de facilitar l'actuació d'aquesta comissió i dels agents que l'acompanyaven", agrega i destaca que va ser la pròpia de l'ANC, a petició de Sànchez, "els que van fer descendir la gent dels vehicles" perquè "era una prioritat perquè a l'interior del vehicle hi havia armes".
 

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez arriben a l'Audiència Nacional espanyola Foto: ACN


 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Per a un independentista que la ha combatut
Anònim, 12/01/2018 a les 21:04
+6
-0
acatar la Constitucio és una derrota o una oportunista baixada de pantalons

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cartells en suport als presos polítics a Bàscara | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Des del 16 d'octubre, quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats a Soto del Real, el sobiranisme ha passat de declarar la independència a gestionar, amb els aparells de l'Estat en contra, la majoria assolida el 21-D
La Meridiana, en una foto d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
Les obres costaran 11 miions d'euros i englobaran el tram entre Glòries i el carrer Mallorca
Ferran Casas
01/01/1970
Fa cent dies que dormen a la presó perquè l'Estat vol escarmentar l'independentisme amb les mesures més dures i jutjant més intencions que fets. Avui també són noticia la reunió Torrent-Puigdemont a Brussel·les, les incompatibilitats al CAC, l'agror de Coscubiela, la matança d'Atocha i Luis Suárez
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 11 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc