Procés català

Ferits de l'1-O comencen a identificar els policies que els van agredir

El coronel Pérez de los Cobos diu que hi va haver violència "directa" de votants i "obstrucció" per part d'alguns mossos d'Esquadra

Rufián pregunta a Zoido si premiarà policies que «apallissen» i a la Verge de les Neus

| 12/01/2018 a les 16:24h
Arxivat a: Política, Guàrdia Civil, procés català, policia espanyola, referèndum, violència policial

Càrregues policials el dia del referèndum Foto: Carles Palacio


Alguns dels ferits de l'1 d'octubre a la ciutat de Barcelona ja han començat a identificar els policies espanyols que els haurien agredit. Gràcies a l'aportació per part del cos policial al jutjat dels números d'identificació policial dels agents que van intervenir, i la correspondència amb els números operatius que portaven a l'esquena, alguns lesionats han utilitzat imatges dels incidents per demanar la declaració com a imputats dels agents concrets que els haurien colpejat. Després de rebre desenes de denúncies i informes mèdics, el Jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona va demanar a la policia espanyola que li enviés un llistat amb la identitat dels agents que van actuar a cadascun dels 25 col·legis electorals intervinguts de la capital catalana aquell diumenge.


A banda, els Mossos d'Esquadra han aportat, detallat i ordenat nombroses imatges captades per particulars, mitjans de comunicació i càmeres de seguretat, on es poden veure els números operatius d'alguns agents en tres col·legis: el Mediterrània, de la Barceloneta, el Dolors Monserdà, de Vallvidrera, i el Ramon Llull, de l'Eixample. Això ha permès als afectats saber quin agent els hauria agredit.

Un dels policies identificats és un subinspector que va actuar a l'institut Pau Claris i hauria torçat els dits de Marta Torrecillas. Aquest subinspector, número 2 del dispositiu en aquest centre, surt identificat a les imatges. Per això, l'advocat de Torrecillas ha demanat que se'l citi a declarar com a investigat, mentre que la resta de membres del seu escamot sigui interrogat com a testimonis.

Informe de la policia espanyola contra votants i Mossos

Al llistat de la policia espanyola surten més d'un miler d'agents, dividits i ordenats per unitats d'intervenció i amb els col·legis on van actuar, indicant en cada cas els seus comandaments. La mateixa policia també ha remès al magistrat instructor un llistat amb els 40 agents lesionats i els seus corresponents informes mèdics, la majoria per cops i dolors a les articulacions.

Per la seva banda, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador màxim del dispositiu dels tres cossos policials l'1-O, assegura en un informe remès al jutge que l'objectiu de l'operatiu policial era intervenir el material, i no pas els votants ni tancar i desallotjar els col·legis electorals, i que la intervenció tingués "la menor afectació possible sobre les persones congregades". Segons Pérez de los Cobos, des de primera hora d'aquell matí hi havia informacions que apuntaven una "eficàcia molt limitada de l'actuació dels Mossos", informació corroborada poc abans de les 9 del matí quan la policia catalana va demanar suport als cossos espanyols.

Així, els agents espanyols es van trobar concentracions "organitzades i preparades" de centenars o fins a 1.500 persones en alguns casos "exercint la força" o amb "violència directa" per dificultar i alentir l'actuació policial. Arran d'això, els cossos espanyols es van veure "obligats" a utilitzar eines antiavalots, utilització que es podia haver evitat, segons l'informe, "mitjançant una actuació anterior de tancament de locals per part dels Mossos els dies previs a la votació o a les primeres hores del dia 1".

Interior denuncia "passivitat" dels Mossos

L'informe acusa de "passivitat i nul·la col·laboració" als Mossos, i fins i tot "d'entorpiment i obstrucció" als cossos policials espanyols. Així, per exemple, assegura que hi va haver "insults" i "agafades" per part de policies catalans a agents espanyols a l'escola Mediterrània de Barcelona, o un mosso que va "entorpir" l'acció de la policia espanyola al centre Pau Claris. A la seu central del Departament d'Ensenyament, no es va comunicar que la consellera, Clara Ponsatí, anava amb un escorta armat. Les dades que el jutge va requerir a la policia i que ara s'han lliurat han permès fer el creuament entre el número de l'operatiu que portava l'agent que hauria agredit a Marta T. a l'escola Pau Claris. Aquest número, 4U21, es pot veure a les imatges de vídeo que consten en el procediment judicial i que per tant fan inequívoca la seva identificació. Segons la relació aportada per la policia, aquest agent seria el Subinspector 70231.

Una vegada obtingut el número d'identificació personal que correspon, presentarem un escrit al jutjat per tal que el subinspector sigui citat a declarar com a investigat i, si s'escau, ampliarem aquesta petició cap a la resta d'agents participants en l'operatiu al Pau Claris, ja sigui com a investigats o com a testimonis. En tot cas, la identificació de l'agent en particular així com del responsable de la unitat actuant en casa escola i els agents que en formaven part ens permetrà tirar endavant amb el procediment judicial ja que comptar amb la identificació del presumpte autor és un requisit imprescindible

Segons Xavier Monge, advocat d'Alerta Solidària, "l'informe del coronel De los Cobos posa de relleu que, malgrat es pretenguin excusar, es tractava d'un operatiu policial absolutament desmesurat i preparat per fer front a situacions de violència extrema que en cap cas es van produir; l'absència de cap actitud violenta al llarg de la jornada del referèndum per part dels ciutadans és la major prova que l'actuació policial va ser desmesurada i que no va respectar els principis d'oportunitat, proporcionalitat i mínima intervenció, i que per tan van ser actuacions il·legals, que van vulnerar drets fonamentals i que no estaven justificades en la interlocutòria del TSJC que parlava expressament de no afectar la normal convivència ciutadana".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Farsants
Anònim, 12/01/2018 a les 20:22
+1
-10
S'haura de saber que la generalitat va donar ordres als hospitals de comptabilitzar com a ferits inclus els que posterioment van ser assistits per crisi d'ansietat per veure les imatges de la policia desde casa seva...aixi si que surten els 1000 ferits...perque no ho reconeixen aixó....quina vergonya
Les imatges i vídeos són clars
Ni Farsants ni p....n..yetes, 12/01/2018 a les 23:24
+5
-1
Tota la resta, amb sols 3 cops de porra dels k és van veure, n'hi ha prou X haver-hi crisis d'ansietat, i si això és considera ferit em sembla de conya.
Mai més em sentiré espanyol!!!!
No es vull saber res d'aquest país prehistòric. Us deixo els braus, les cabres pels campanars i les vostres formes de fer per vosaltres. Quin nivell!
Llastima
Anònim, 12/01/2018 a les 23:53
+2
-1
Llastima i pena de voste
No haver repartit llenya
Anònim, 13/01/2018 a les 09:09
+2
-0
Son els riscos laborals de la seva feina d'antidisturbis.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont, durant la reunió del grup parlamentari a Berlín | Junts per Catalunya
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
El tribunal ha admès a tràmit finalment el recurs del govern espanyol i avisa de "conseqüències penals" en cas de no seguir les seves indicacions
01/01/1970
La detenció es produeix en el marc d'unes diligències obertes a l'octubre per enaltiment del terrorisme, on també s'investiguen amenaces a Rivera i Arrimadas
Sónar+D de l'any 2017 | Sónar+D
Josep Lluís Micó
01/01/1970
El congrés assumeix en 2018 el repte d’explorar des de Barcelona les tecnologies fonamentals de l’anomenada “quarta revolució industrial” amb la creativitat com a fil conductor
Rajoy i Cifuentes fa uns dies a Madrid, abans de l'acte de concessió del Cervantes. | Europa Press
Pep Martí | 14 comentaris
01/01/1970
El vídeo del robatori acaba amb la presidenta madrilenya, que mantenia un pols amb el partit i la Moncloa
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 17 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 24 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses