Procés català

JxCat minimitza el paper dels lletrats en la investidura de Puigdemont

"Qui ha de decidir és el president o els diputats electes en el ple, els correspon a ells", assegura des de Brussel·les Elsa Artadi, directora de campanya de la candidatura

Els noms de Jordi Sànchez, Albert Batet i Artadi guanyen pes per ocupar llocs de responsabilitat dins del grup parlamentari

| 12/01/2018 a les 14:35h
Arxivat a: Política, Jordi Sànchez, Brussel·les, Carles Puigdemont, Elsa Artadi, Eduard Pujol, PDECat, Junts per Catalunya, procés català
Carles Puigdemont, amb els diputats electes de Junts per Catalunya | Junts per Catalunya
Els diputats electes de Junts per Catalunya es reuneixen aquest divendres a Brussel·les amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb dos aspectes rellevants damunt la taula: definir la composició de la mesa del Parlament, per la qual cosa ja hi ha un principi d'acord amb ERC, i assignar responsabilitats dins del grup parlamentari. No tots els electes hi han pogut ser: Jordi Turull i Josep Rull no poden sortir d'Espanya, mentre que Jordi Sànchez està empresonat a Soto del Real.

Elsa Artadi, directora de la campanya de Puigdemont, ha minimitzat el paper dels lletrats del Parlament en la investidura del Parlament. "Hi ha informes que fan uns o altres i que poden tenir unes opinions o altres, unes validades o no pel Tribunal Constitucional, però qui ha de decidir és el president o els diputats electes en el ple, els correspon a ells", ha assenyalat Artadi en declaracions als mitjans des de la capital europea.
 
"Farem les coses ben fetes, aplicarem el reglament com toca i estem convençuts que, el 31 de gener, el president Puigdemont tornarà a ser investit com a president de tots els catalans", ha ressaltat posteriorment Eduard Pujol, portaveu de la llista.

La cita de Junts per Catalunya 'està celebrant a la capital comunitària, quarter general de Puigdemont des de principis de novembre. Bona part dels independents s'han acostat a la reunió, com és el cas d'Anna Tarrés, el mateix Pujol, Laura Borràs i Francesc de Dalmases, a banda de tots els caps de llista territorials.

Llocs de responsabilitat

Diversos noms guanyen pes en les properes hores a l'hora de conformar el grup parlamentari de la candidatura. Un d'ells és el de Jordi Sànchez, número dos de la llista i empresonat a Soto del Real, segons fonts consultades per NacióDigital. La tria té dificultats -porta privat de llibertat des del 16 d'octubre per un presumpte delicte de sedició-, però genera consens entre la candidatura i el PDECat.

"És un bon perfil", destaquen les fonts consultades. Malgrat això, altres dirigents destaquen que Albert Batet, alcalde de Valls i número tres per Tarragona de Junts per Catalunya, també compta amb opcions per liderar el grup. Batet va formar part de la gènesi de la candidatura en reunions a Brussel·les a principis de novembre acompanyant el nucli dur de Puigdemont, i és dels pocs que repeteix respecte l'anterior legislatura. Va deixar de formar part de la direcció de PDECat al març, quan el consell nacional va tombar les excepcions al règim d'incompatibilitats plantejades pels afectats.

Una d'elles era Elsa Artadi, responsable d'estudis i projectes en la primera fase d'un partit del qual es va donar de baixa com a militant setmanes abans que arrenqués la campanya del 21-D. El seu nom apareix en les travesses per ser portaveu parlamentària, malgrat que això no exclou que acabi deixant aquesta responsabilitat per incorporar-se al Govern. La formació de l'executiu dependrà de dos factors: de si Puigdemont pot ser investit a distància -depèn de la interpretació del reglament que en facin els lletrats, de moment contraris a la fórmula- i de la situació judicial dels consellers legítims, alguns dels quals -com Carles Mundó, d'ERC- ja han sortit de primera fila.
 

Eufòria a la seu electoral de Junts per Catalunya després dels resultats Foto: Adrià Costa


Els noms de Jordi Turull, titular de Presidència, i de Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat i amb les competències assignades també en les àrees d'Empresa i Coneixement, estan descartats per formar part de la direcció de grup parlamentari. "Són consellers del Govern legítim", sostenen els seus entorns, consultats per NacióDigital. "Apostem per la restitució", manté un alt dirigent de Junts per Catalunya.

Ningú vol parlar, de manera oficial, d'alternatives a la presidència de Puigdemont. Sànchez havia aparegut en converses dels dirigents del PDECat com a possible via en cas que el dirigent independentista no tornés o no fos investit. L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), com el conseller Joaquim Forn, han renunciat aquest divendres a la via unilateral davant del jutge i han indicat que, en cas que Junts per Catalunya insistís en aquest camí, renunciarien a l'escó.

Formació de la mesa

Segons el pacte al qual van arribar Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, correspon als republicans proposar candidat a la presidència del Parlament. El nom més ben situat és el d'Ernest Maragall, exconseller d'Educació amb el tripartit i posteriorment eurodiputat amb ERC. Raül Romeva, conseller d'Exteriors, també ha estat damunt la taula, però el seu perfil -està encausat al Suprem i va passar un mes i dos dies a la presó- podrien limitar les seves actuacions.

De fet, la presidenta actual de la cambra, Carme Forcadell, ha renunciat al càrrec perquè considera que la nova etapa requereix "una figura nova lliure de processos judicials". La mesa del Parlament haurà de definir si Puigdemont pot ser investit a distància, una qüestió que pot tornar a causar un fort xoc amb l'Estat i comportar responsabilitats indivviduals. La resposta, a partir del 17 de gener.
 

Carles Puigdemont i Marta Rovira Foto: ACN

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Exacte: els lletrats són un estorb
B. Runner, 12/01/2018 a les 17:29
+4
-3
Exacte: els lletrats són un estorb. A les repúbliques bananeres no son necessàris.
Les lleis es subtitueixen pels capricis del Cabdil.
I com que li ha agafat el gust als musclos amb patates freixides, doncs a Bèlgica.
Podem donar gràcies que no li agrada el menjà xinès o indi.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
En la posició número quatre de la classificació apareix un remix de l'himne feixista
El monument turístic que corona Gisclareny, el municipi més petit de Catalunya. | Aida Morales
Aida Morales
01/01/1970
Gisclareny no creu que ser el municipi més petit li pugui aportar un major nombre de turistes o activitat econòmica | Al poble hi havia hagut 300 cases habitades, quatre castells, sis ponts, una quinzena d'esglésies romàniques, sis molins, dues serradores, quatre hostals, una farga i una teuleria
Miquel Forns, alcalde de Sitges, al Racó de la Calma | Aleix Ramírez
Aleix Ramirez
01/01/1970
Després de sis anys "eixugant deute", Forns (PDECat) creu que les noves inversions "donaran resposta a gran part dels problemes que té el municipi"
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme