Literatura universal

Sherlock Holmes torna a parlar català

El primer volum de relats del famós detectiu creat per Sir Arthur Conan Doyle arriba en una nova traducció a la col·lecció "El Cercle de Viena"

| 12/01/2018 a les 13:44h
Arxivat a: Cultura, Viena, literatura, Xavier Zambrano, Arthur Conan Doyle, literatura universal, Sherlock Holmes
Basil Rathbone, el Sherlock Holmes més famós del cinema, amb l'inseparable Watson
Sherlock Holmes és un dels personatges de ficció més icònics de tota la història de la literatura. Estimat, adorat, imitat i sempre llegit, les històries que va escriure Sir Arthur Conan Doyle amb un talent d'orfebre són, encara avui, un èxit assegurat, com a bona prova del fervor que provoca el detectiu londinenc en el públic. Alguna cosa fascinant deu tenir el personatge per mantenir el magnetisme i superar generacions per sonar sempre fresc, per molts anys que passin. La bona notícia és que, gràcies a la col·lecció El Cercle de Viena i a la bona feina en la traducció de Xavier Zambrano, Holmes torna a parlar en català.
 
Les aventures de Sherlock Holmes. Relats, I recull la primera part del cànon holmesià, un projecte que ve de lluny i que vol aportar noves coses a la proposta feta als 80 per Laertes. "Començarem per fer els cinc volums de relats, que Conan Doyle va anar publicant a revistes, i després farem les quatre novel·les", detalla Zambrano. Aquest primer volum reuneix algunes de les històries més cèlebres del famós investigador, entre les quals La lliga dels pèl-rojos o Les cinc llavors de taronja. Un tast immillorable per endinsar-se –o per tornar a gaudir– d'uns enigmes que asseguren addicció i enginy, amb un personatge totalment fascinant.
 
"Trobo molt atractiu que Holmes només respecti la intel·ligència pura, és molt poc convencional, i crec que això explica l'èxit tan transversal dels seus relats a totes les classes socials. Aplica una meritocràcia extrema de la intel·ligència". Esteta apassionat, Holmes considerava els casos com a obres d'art. "Li era igual si qui el sol·licitava era noble o de classe baixa, té clients d'extracció molt diversa. Per entomar un cas, només necessitava que aquest li despertés un interès artístic. I, de fet, que casa seva fos al 221B de Baker Street no era casual, perquè és la frontissa entre els baixos fons i la classe alta".
 
Conan Doyle, un mestre de la prosa
 
La traça per dosificar el misteri ha estat el gran valor que ha fet perenne Sherlock Holmes. Però aquest èxit sostingut en el temps no es podria entendre, al parer de Zambrano, sense destacar l'enorme destresa de Conan Doyle en la prosa, un tret que no sempre ha estat prou subratllat. "Era un autor molt hàbil quan havia de fer avançar la trama a la recerca de l'enigma i, també, quan convenia demorar-se. Mentre anava traduint, aquest va ser un dels aspectes que més em va sobtar, la manera que tenia l'autor d'aturar-se i descriure detalls ambientals. Conan Doyle va ser un mestre pel que fa a la recreació d'atmosferes".
 
Aquest domini del tempo i de l'art de narrar juga sempre a favor de l'autor escocès, provocant que fins i tot les trames més inversemblants tinguin la vivacitat d'un cronista. Zambrano també destaca la perícia de Conan Doyle en saber agafar elements estilístics de moviments anteriors, com la Sensation novel o el gòtic. "De la primera, manlleva l'ús de les drogues o els assassinats. Del gòtic, hi veiem la petjada a La banda dels pics o El dit gros de l'enginyer". Però Conan Doyle no és només un precís apropiador d'estils existents, sinó que també n'esbossa de nous. "Holmes s'anticipa molt al desenvolupament de la literatura criminal, per exemple donant més pes a l'atmosfera que a la trama, com anys després faran el noir americà, o en Simenon a Europa. El podem considerar el pare d'algunes tendències que s'han desenvolupat posteriorment", clou Zambrano.
 
El resultat és la primera baula d'un projecte ambiciós, de llarg termini i molta feina, que reivindica un autor i una prosa, però també l'essència d'una aventures que són, per mèrits propis, ja del tot immortals. Una història que no s'entendria sense uns personatges inoblidables. Al centre, majestuós, Holmes. Però sense oblidar Watson, una peça fonamental que ocupa un lloc ambigu molt interessant. "En certa manera és l'autor –doctor i cronista, com ell–, però també representa el paper del lector". Un cúmul d'encerts que ara es poden tornar a llegir en una esplèndida traducció al català.
 

Sherlock Holmes, de nou en català Foto: Wikimedia Commons

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Roger Torrent, durant la intervenció en què proposa Puigdemont per a la investidura. | Parlament
Roger Tugas
01/01/1970
El flamant president del Parlament envia una carta al cap de l'executiu espanyol | El govern espanyol contesta que les qüestions judicials "no són competència del president del govern" | Torrent proposa formalment que el president a l'exili afronti el debat a la investidura per aspirar a repetir en el càrrec amb el suport de JxCat, ERC i la CUP
01/01/1970
L'estrena de la infraestructura comença amb polèmica
Facebook és una de les xarxes socials més populars | Jordi Jon Pardo
Josep Lluís Micó
01/01/1970
Hi ha instruments que permeten que cadascú triï els límits o l'exposició que vol a internet, però molts usuaris no saben com emprar-los
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme