Sherlock Holmes torna a parlar català

Sherlock Holmes és un dels personatges de ficció més icònics de tota la història de la literatura. Estimat, adorat, imitat i sempre llegit, les històries que va escriure Sir Arthur Conan Doyle amb un talent d'orfebre són, encara avui, un èxit assegurat, com a bona prova del fervor que provoca el detectiu londinenc en el públic. Alguna cosa fascinant deu tenir el personatge per mantenir el magnetisme i superar generacions per sonar sempre fresc, per molts anys que passin. La bona notícia és que, gràcies a la col·lecció El Cercle de Viena i a la bona feina en la traducció de Xavier Zambrano, Holmes torna a parlar en català.
 
Les aventures de Sherlock Holmes. Relats, I recull la primera part del cànon holmesià, un projecte que ve de lluny i que vol aportar noves coses a la proposta feta als 80 per Laertes. "Començarem per fer els cinc volums de relats, que Conan Doyle va anar publicant a revistes, i després farem les quatre novel·les", detalla Zambrano. Aquest primer volum reuneix algunes de les històries més cèlebres del famós investigador, entre les quals La lliga dels pèl-rojos o Les cinc llavors de taronja. Un tast immillorable per endinsar-se –o per tornar a gaudir– d'uns enigmes que asseguren addicció i enginy, amb un personatge totalment fascinant.
 
"Trobo molt atractiu que Holmes només respecti la intel·ligència pura, és molt poc convencional, i crec que això explica l'èxit tan transversal dels seus relats a totes les classes socials. Aplica una meritocràcia extrema de la intel·ligència". Esteta apassionat, Holmes considerava els casos com a obres d'art. "Li era igual si qui el sol·licitava era noble o de classe baixa, té clients d'extracció molt diversa. Per entomar un cas, només necessitava que aquest li despertés un interès artístic. I, de fet, que casa seva fos al 221B de Baker Street no era casual, perquè és la frontissa entre els baixos fons i la classe alta".
 
Conan Doyle, un mestre de la prosa
 
La traça per dosificar el misteri ha estat el gran valor que ha fet perenne Sherlock Holmes. Però aquest èxit sostingut en el temps no es podria entendre, al parer de Zambrano, sense destacar l'enorme destresa de Conan Doyle en la prosa, un tret que no sempre ha estat prou subratllat. "Era un autor molt hàbil quan havia de fer avançar la trama a la recerca de l'enigma i, també, quan convenia demorar-se. Mentre anava traduint, aquest va ser un dels aspectes que més em va sobtar, la manera que tenia l'autor d'aturar-se i descriure detalls ambientals. Conan Doyle va ser un mestre pel que fa a la recreació d'atmosferes".
 
Aquest domini del tempo i de l'art de narrar juga sempre a favor de l'autor escocès, provocant que fins i tot les trames més inversemblants tinguin la vivacitat d'un cronista. Zambrano també destaca la perícia de Conan Doyle en saber agafar elements estilístics de moviments anteriors, com la Sensation novel o el gòtic. "De la primera, manlleva l'ús de les drogues o els assassinats. Del gòtic, hi veiem la petjada a La banda dels pics o El dit gros de l'enginyer". Però Conan Doyle no és només un precís apropiador d'estils existents, sinó que també n'esbossa de nous. "Holmes s'anticipa molt al desenvolupament de la literatura criminal, per exemple donant més pes a l'atmosfera que a la trama, com anys després faran el noir americà, o en Simenon a Europa. El podem considerar el pare d'algunes tendències que s'han desenvolupat posteriorment", clou Zambrano.
 
El resultat és la primera baula d'un projecte ambiciós, de llarg termini i molta feina, que reivindica un autor i una prosa, però també l'essència d'una aventures que són, per mèrits propis, ja del tot immortals. Una història que no s'entendria sense uns personatges inoblidables. Al centre, majestuós, Holmes. Però sense oblidar Watson, una peça fonamental que ocupa un lloc ambigu molt interessant. "En certa manera és l'autor –doctor i cronista, com ell–, però també representa el paper del lector". Un cúmul d'encerts que ara es poden tornar a llegir en una esplèndida traducció al català.