Procés català

Sànchez demana la llibertat i recorda que ja no té capacitat de mobilització

Forn demana ser alliberat perquè mai va influir en la planificació dels dispositius policials dels Mossos

per Redacció, 12 de gener de 2018 a les 16:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Jordi Sànchez sortint de l'Audiència Nacional espanyola durant una pausa del migdia Foto: ACN


L'exlíder de l'ANC i diputat electe de JxCat, Jordi Sànchez, ha demanat la seva excarceració al magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena al·legant que no ha comès el suposat delicte de sedició que li atribueix.


Sànchez argumenta en l'escrit que la concentració el 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia va ser una mobilització pacífica, democràtica i festiva, tot i que hi va haver "possibles excessos d'una minoria" en trencar dos vehicles de la Guàrdia Civil. A més, recorda que ja no lidera l'ANC i per tant ha perdut la capacitat de mobilització ciutadana que tenia. Igualment recorda que, com a diputat, ha jurat o promès la Constitució i ha renunciat a la via unilateral.

Sànchez va tornar a declarar ahir davant del jutge Llarena, juntament amb el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el conseller Joaquim Forn. Sànchez i Forn, tots dos diputats, van prometre acatar la Constitució i renunciar a la via unilateral en la pròxima legislatura. Després de set hores de declaració, els dos electes van declarar al Suprem que renunciaran a l'escó en cas de vulnerar el marc constitucional.

Forn es desvincula de la planificació dels dispositius policials dels Mossos

El conseller d'Interior destituït Joaquim Forn ha demanat al magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena la seva llibertat provisional, en considerar que no hi ha risc de reiteració delictiva perquè no serà conseller del ram altre cop i perquè ell mai va influir en els dispositius policials dels Mossos el 20 de setembre i l'1 d'octubre. En l'escrit dels seus advocats, es recorda que la planificació policial pel dia del referèndum es va pactar amb els cossos policials espanyols i el TSJC i no va rebre cap queixa.


L'escrit diu que fins ara la causa judicial "s'ha nodrit de proves d'injecció unidireccional, esbiaixada i parcial", ja que la Guàrdia Civil hauria fet informes amb "descontextualització, sense concreció temporal i amb distorsió valorativa". Així, assegura que Forn sempre ha dit que els Mossos obeirien els mandats judicials i mai ha pronosticat una "confrontació armada" amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola, que admetia que tenen competències a Catalunya, sinó com a molt un conflicte de competències. També va dir que els Mossos estarien "encantats de permetre" l'1-O, però ho va dir el 28 de juliol, no el 28 de setembre com s'assegura en algun informe policial.

Sobre l'1-O, l'escrit assegura que no hi va haver "passivitat" i que així ho demostren els nombrosos informes, actuacions, dispositius, efectius desplegats i recursos usats. A més, el dispositiu es va presentar als altres cossos policials, a la magistrada instructora del TSJC i al director del gabinet de coordinació, que no van fer cap "recriminació, suggeriment o esmena", planificació en la qual Forn no va intervenir.
 

Quim Forn, al Parlament Foto: Parlament de Catalunya

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació