Una sentència llargament esperada que hipoteca el llegat de Convergència

Un dubte recorre aquests dies els dirigents de l'antiga Convergència: quina serà la condemna que rebi el partit en la sentència del cas Palau? "L'únic que ens balla és quina quantitat s'haurà de retornar, si 2,5 milions o els 6,6 que apuntava la Fiscalia", sosté un alt dirigent consultat per NacióDigital. La decisió del tribunal sobre aquest cas de corrupció, el més paradigmàtic dels cercles de poder autonòmics, s'ha convertit durant anys en una espasa de Damòcles sobre CDC, ara mutada en el PDECat. Aquest dilluns, per fi, es coneixerà l'abast de l'impacte. Un impacte, això sí, que va forçar les antigues sigles a "desaparèixer", com va admetre aquest mateix dimarts Artur Mas en el seu comiat.

Mas s'acomiadava de la presidència del PDECat amb l'argument que la nova etapa sorgida de les eleccions del 21-D requereix nous lideratges, però la proximitat de la decisió està vinculada amb la imminència de la sentència. De fet, abans que l'expresident de la Generalitat s'expliqués en públic, ja hi havia dirigents de la formació que emmarcaven el nou "pas al costat" amb el veredicte del cas Palau. "Serà això suficient per demostrar que el PDECat no és CDC?", es preguntava lacònicament un membre de la direcció del partit. Aquestes són les cinc claus de l'impacte polític i, específicament, dins de les sigles nacionalistes, que tindrà la sentència.

1. El rol de Convergència

El partit fundat per Jordi Pujol l'any 1974 va entrar en fase d'hibernació el juliol del 2016, en paral·lel a la posada en marxa del PDECat. Es manté viu amb una estructura extraordinàriament reduïda -presidida per Jacint Borràs fins a la seva mort-, però segueix mantenint una sèrie de responsabilitats financeres. Té bona part del deute, per exemple, de la federació CiU, i la situació econòmica es pot empitjorar en cas que la justícia l'obligui a tornar el presumpte finançament irregular rebut a través del Palau. La seu del PDECat va ser adquirida per CDC, tot i que les noves sigles es mudaran aviat cap a un edifici més funcional de Barcelona, tal com es va acordar al juliol.

2. El tallafoc del PDECat

Si Convergència desapareix és, com va dir Mas, per passar pàgina dels casos de corrupció. El PDECat ha intentat mantenir un tallafoc a l'entorn dels presumptes casos de males pràctiques de l'anterior etapa, i els seus responsables -Marta Pascal i David Bonvehí- han provat de dissenyar un model de partit allunyat de com es feien les coses en les dècades anteriors. Mig any després de la refundació, per exemple, va esclatar una nova onada d'escorcolls de la Guàrdia Civil pel finançament presumptament irregular de CDC que va acabar amb la detenció de Francesc Sànchez, que va liderar el trànsit cap a la hibernació de les anteriors sigles. El PDECat no va aparèixer en públic perquè considerava que aquesta etapa ja no els incumbeix.
 
3. El nou "pas al costat" de Mas

L'expresident de la Generalitat tenia meditat des de fa mesos abandonar la presidència del PDECat i, segons assenyala el seu entorn, fins i tot tenia pensat fer-ho en un esmorzar informatiu del Fòrum Europa el 2 de novembre. El calendari ho va impedir: es va haver de suspendre perquè va ser el dia en què els consellers van ser cridats a declarar davant l'Audiència Nacional i, posteriorment, empresonats per la magistrada Carmen Lamela. Els responsables del partit i el mateix Mas van considerar que aquesta setmana era suficientment "tranquil·la"- dins la voràgine habitual- per anunciar el "nou pas al costat". La proximitat de la sentència fa que l'expresident alliberi el PDECat, però té assumit que ell en patirà un cost. Especialment si el seu nom apareix en la sentència, malgrat que no ha estat imputat ni citat a declarar com a testimoni.

4. Osàcar, la cara visible

Daniel Osàcar, antic tresorer de Convergència, és qui ha donat la cara pel partit en el judici. Sempre ha negat les revelacions de Fèlix Millet i de Jordi Montull, a qui Mas sempre ha presentat -almenys durant els últims mesos- com persones que havien "confessat" els seus delictes. Osàcar, un home d'avançada edat, va ser apartat oficialment de CDC després que esclatés el cas Palau, però encara se'l podia veure per la seu de Còrsega -venuda el 2015 per la situació econòmica- ben sovint. L'extresorer va ser secretari personal de Mas quan l'expresident va aterrar al partit a principis dels 2000, quan Jordi Pujol el va nomenar successor.

5. La nova legislatura

Com ha anat passant regularment al llarg dels últims anys, un cas de corrupció -en aquest cas, la sentència ferma- impacta en l'inici del curs polític. El 2015, per exemple, la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de CDC poc abans que arrenqués la legislatura sorgida del 27-S. El veredicte arriba en el moment en què l'independentisme negocia com donar sortida al 21-D i com investir Carles Puigdemont. El president de la Generalitat mai ha estat qüestionat per la presumpta corrupció convergent perquè mai va tenir càrrecs orgànics ni era amic de les dinàmiques internes.