procés català

Forcadell, partidària que els «comuns» siguin a la mesa: «Com més varietat hi hagi, millor»

La presidenta del Parlament mostra el "màxim respecte i tot el suport" per les declaracions de Forn i els "Jordis" i demana no valorar el que van dir al Suprem

Carme Forcadell, la icona del Parlament en l'etapa del xoc institucional

| 12/01/2018 a les 12:48h
Arxivat a: Política, investidura, Carme Forcadell, procés català

Carme Forcadell, a Catalunya Ràdio. Foto: Catalunya Ràdio


L'encara presidenta del Parlament, Carme Forcadell, s'ha mostrat partidària que els "comuns" siguin presents a la mesa del Parlament, tal com va demanar la seva portaveu, Elisenda Alamany, i com va plantejar ERC. "Com més varietat hi hagi millor, però això és sempre", ha respost en una entrevista a Catalunya Ràdio, l'endemà que anunciés que no repetiria al capdavant de la cambra catalana.

D'aquesta manera, ha recordat que ella va voler la legislatura passada "que tots els grups estiguessin representants" i, per això, va convidar la CUP i el PP a les reunions de l'òrgan, encara que formalment no hi tenien cap lloc. "En qualsevol cosa, en un Parlament, com més veus hi ha representades, millor", ha insistit, tot i que ha apuntat que això "depèn de l'aritmètica parlamentària i després de l'acord entre els grups".

En la mateixa entrevista, Forcadell ha volgut aquest divendres mostrar el seu "màxim respecte i tot el suport" al conseller d'Interior, Joaquim Forn, i als "Jordis", després que declaressin davant el Tribunal Suprem que abandonaven la via unilateral i admetessin que el valor purament simbòlic d'alguns passos del procés sobiranista. "No entraré a jutjar el que diuen persones empresonades injustament. Pel que ens hem d'emprenyar és perquè estan injustament empresonats. M'és igual el que diguin, el que volem és que tornin a casa amb les seves famílies", ha afirmat, visiblement molesta per algunes crítiques que reben els presos per les seves declaracions davant el jutge.

Una cursa de relleus

I és que Forcadell ha volgut negar que el seguit de dimissions, renuncies i girs argumentals als tribunals dels darrers dies suposin "cap desbandada" de l'independentisme. "En absolut, al contrari. Això és una cursa de relleus. Hi ha molta gent preparada al país", ha dit per emmarcar la seva marxa del càrrec i altres com la de Carles Mundó. 

Amb tot, ha reconegut que en les darreres setmanes, quan ja tenia decidit que plegaria del càrrec però encara no ho havia explicat públicament, ha rebut "pressions" per continuar a la presidència del Parlament. “"Sí, m'ho han demanat, és evident. Però era una decisió madurada i presa de feia temps. Jo he acabat un cicle", ha afegit. El que no està tan clar és si Forcadell es quedarà com a diputada sense més al grup d'ERC del Parlament o si acceptaria un càrrec de consellera en un futur Govern. "No faig futuribles. Jo ara el que m'he plantejat és fer de diputada. No dic mai d'aquesta aigua no en beuré, però en principi ho descarto perquè la meva idea és fer de diputada", ha dit en ser preguntada per aquesta possibilitat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cartells en suport als presos polítics a Bàscara | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Des del 16 d'octubre, quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats a Soto del Real, el sobiranisme ha passat de declarar la independència a gestionar, amb els aparells de l'Estat en contra, la majoria assolida el 21-D
La Meridiana, en una foto d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
Les obres costaran 11 miions d'euros i englobaran el tram entre Glòries i el carrer Mallorca
Ferran Casas
01/01/1970
Fa cent dies que dormen a la presó perquè l'Estat vol escarmentar l'independentisme amb les mesures més dures i jutjant més intencions que fets. Avui també són noticia la reunió Torrent-Puigdemont a Brussel·les, les incompatibilitats al CAC, l'agror de Coscubiela, la matança d'Atocha i Luis Suárez
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 11 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc