L'independentisme ha de prendre decisions capitals en les pròximes setmanes, un cop s'hagi constituït el nou Parlament, una sessió en el qual hi haurà baixes significatives, com la d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez. La primera, aclarir amb quina fórmula pot ser investit Carles Puigdemont i, en conseqüència, accedir a la presidència de la Generalitat a distància.
Ara mateix, sembla complicat un retorn del cap de files de Junts per Catalunya, per molt que el viatge de tornada de Puigdemont fos el principal argument de la campanya. De moment, les veus sobiranistes són prudents a l'hora de plantejar una alternativa. La segona decisió que han d'atendre les forces independentistes és detallar el pla de la legislatura. El nou full de ruta és avui una nebulosa.
El govern espanyol es vanta de les renúncies de dirigents independentistes i preveu recórrer amb diligència i fermesa -"immediatament i sense vacil·lacions"- una investidura a distància. Obviant la pressió judicial a la qual estan sotmesos els líders del sobiranisme i també menystenint els resultats del 21-D -reedició de la majoria favorable a l'estat propi-, l'executiu de Mariano Rajoy presumeix d'haver esterilitzat el procés.
Si l'única recepta per a Catalunya era la rendició -el 155 s'ha interpretat a Madrid com una victòria absoluta-, no és estrany que la Moncloa es feliciti per la "plena normalització de la situació política a Catalunya", com ha afirmat aquest divendres Íñigo Méndez de Vigo. El diàleg mai ha estat una opció per al govern espanyol i el seu ventríloc a Catalunya, Enric Millo.
Arriba la sentència del cas Palau. La setmana que ve començarà amb la difusió de la sentència del cas de corrupció que va dinamitar l'oasi català. Dilluns al matí coneixerem si Fèlix Millet i Jordi Montull, els dos saquejadors confessos del Palau de la Música, hauran d'ingressar a presó i quin és l'impacte de la resolució judicial en les finances de Convergència, un projecte polític dissolt per donar forma a l'actual PDECat. La sentència arribarà pocs dies després que Artur Mas, fil conductor entre les dues formacions -les ha presidides totes dues- fes el segon "pas al costat". Mas, que no vol ser un obstacle per al partit, va desvincular la seva renúncia del cas Palau.
Gener de renúncies al sobiranisme. Abans que arrenqui la legislatura -carregada d'incògnites, començant per la investidura-, el sobiranisme intenta pair la successió de desercions, que mesclen arguments polítics, judicials i personals. A més de l'adeu de Mas del partit, Carme Forcadell no repetirà com a presidenta del Parlament i Carles Mundó tornarà a l'advocacia. Però la llista és més àmplia. Llegiu aquest article d'Oriol March per repassar com les baixes de dirigents independentistes impacten en l'inici del mandat.
De mantera a universitària, amb perseverança. Una de les històries que la setmana ens ha deixat és la de Marie Faye, relatada a la perfecció per Helena López Vallejo a les pàgines d'El Periódico. Aquesta senegalesa de 31 anys il·lustra un cas atípic: el d'una immigrant que ha compaginat la venda ambulant al carrer i la universitat. Estudia el tercer curs d'Administració i Direcció d'Empreses i preveu tornar a territori africà quan completi la formació per posar en pràctica els coneixements adquirits a la facultat. Esforç i superació, i molts obstacles pel camí.
Vist i llegit
Del degoteig de baixes en la primera línia del procés i de les declaracions de Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart al Suprem en fa l'editorial d'aquest divendres el diari Ara. En la renúncia a la via unilateral que van fer els presos davant del jutge Pablo Llarena -una declaració pensada per sortir de la presó-, el rotatiu hi veu una evidència més del bany de realitat en el qual s'ha hagut de submergir el sobiranisme. El diari dirigit per Esther Vera reclama que, en la legislatura que ara comença després de l'aplicació del 155, els dirigents independentistes que prenguin el relleu traslladin l'acceptació del marc legal espanyol al Parlament. "Ara sabem quins són els límits, i sobretot els costos personals i col·lectius, de la via unilateral i, per tant, és lògic que en aquesta nova fase del procés s’actuï a partir d’uns altres paràmetres per minimitzar danys -personals i col·lectius-, per evitar la fractura social i per ampliar la base independentista", defensa el diari presidit per Ferran Rodés.
La frase de la setmana
"Per què rebem gent de països de merda?". Donald Trump és un president poc diplomàtic i gens altruista. Aquesta setmana ho va tornar a demostrar. En una reunió amb legisladors que li demanaven trobar solucions alternatives a l'eliminació del programa d'Estatus de Protecció Temporal -que concedeix residència legal a immigrants de països afectats per guerres o desastres naturals, com Haití o el Salvador-, el mandatari va sortir del guió per dir que no vol determinats immigrants als Estats Units. Els senadors i congressistes que l'escoltaven al Despatx Oval van quedar estupefactes, segons les fonts consultades per The Washington Post. Tot i que el president nord-americà nega les declaracions, la deriva de Trump, que en els darrers dies també ha insistit en la dèria negacionista del canvi climàtic, fa pensar que una reelecció és altament improbable.
El nom propi
El Barça d'Ernesto Valverde suma 28 partits consecutius imbatut, observa un Madrid erràtic, compta amb un Messi en estat de gràcia i aquesta setmana ha incorporat Philippe Coutinho, un tros de jugador que veu el futbol com l'argentí. Des d'aquesta tribuna ja fem salivera per veure jugar el brasiler, amb talent suficient per construir una societat fructífera amb Messi. De Coutinho només molesta el preu, 160 milions d'euros, una xifra astronòmica que el Barça acabarà pagant en la seva totalitat, per molt que la part de variables del fitxatge sigui important. The Guardian ja ha avançat que aquests variables estan vinculats a compromisos ridículs: 5 milions quan Coutinho jugui 25 partits, 20 més per jugar-ne 100, i 10 milions per classificar-se els dos primers anys per a la Champions. Per no irritar-nos un cop més amb la directiva, ens centrarem en el futbolista. Us recomano que llegiu aquesta anàlisi que va escriure Àlex Delmàs a La Vanguardia. Coutinho, talent pur.
Els imperdibles
A l'espera de la setmana que s'acosta, amb el ple de constitució del Parlament com a punt de partida de la legislatura, podeu aprofitar les comptades hores lliures que tingueu per llegir -El metéorologo, d'Oliver Rostin, una modesta recomanació- o degustar alguna sèrie. Com que encara no s'ha estrenat The Assassination of Gianni Versace -la segona remesa d'American Crime Story, que ja ens va deixar la celebrada entrega sobre O.J. Simpson-, podeu degustar un treball del 2017:The Young Pope. La sèrie de Paolo Sorrentino, coproduïda de Mediapro, és un retrat irreverent del Vaticà, amb Jude Law com a pontífex heterodox. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?