procés català

El Suprem posa ara el focus sobre l'AMI i els CDR en la macrocausa contra el procés

Llarena demana informació sobre les declaracions de Lloveras i els informes de la seva associació, així com de les reunions i les convocatòries dels Col·lectius en Defensa de la República

| 11/01/2018 a les 19:52h
Arxivat a: Política, Associació de Municipis per la Independència, Tribunal Suprem, Pablo Llarena, Comitès de Defensa de la República, procés català

Neus Lloveras, entre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa


El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha passat ara posar el focus sobre noves entitats sobiranistes en la seva macrocausa contra el procés. Després dels membres del Govern processats i dels líders de l'ANC i Òmnium, ara és el torn de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i els Comitès de Defensa de la República (CDR), de qui el jutge ha reclamat investigar més.

En concret, Llarena ha reclamat noves proves tant a la Guàrdia Civil com a diferents òrgans judicials sobre el rol que va jugar l'AMI sota la presidència de Neus Lloveras -que medita deixar-ho- en l'estratègia per aconseguir la independència. Igualment, també ha demanat informació dels CDR en relació a les convocatòries públiques, les sol·licituds i autoritzacions administratives o els acords i conclusions de les "reunions supramunicipals" que van tenir lloc a Sabadell el 14 d'octubre, a Igualada el 21 d'octubre i a Manlleu el 4 de novembre. 

Pel que fa a l'AMI, la petició es va fer en una providència signada el 9 de gener en què el jutge del Suprem inclou entre els "elements objectius" reclamats a la Guàrdia Civil el contingut de les declaracions públiques realitzades per Lloveras en els actes pro independència en els quals va participar al costat dels llavors presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els dies 13 de novembre de 2016 i 11 de juny de 2017, quan es van pronunciar crides instant la desobediència i a l'incompliment de la llei o de les resolucions judicials.

Els informes dels interventors

Així mateix, el magistrat sol·licita a la lletrada de l'administració de Justícia la documentació sobre la coneguda com a ruta cap a la independència, on l'AMI tenia assignat un paper coordinador entre els ajuntaments i la Generalitat presidida per Carles Puigdemont. A més dels estatuts de l'AMI, Llarena s'interessa pels diferents informes realitzats pel SitxCat (Interventors i Tresorers de l'Administració Local per la Independència).

Entre ells, un de gener de 2017 en el qual l'associació plantejava que els Mossos d'Esquadra deixessin de dependre funcionalment dels jutges, els tribunals i el ministeri fiscal per poder assegurar la correcta celebració del referèndum d'independència. L'AMI va estudiar les possibles "incidències penals" per als Mossos, a més de les conseqüències que tindrien per altres funcionaris.

El padró del referèndum

Unes altres qüestions analitzades als informes encarregats per l'AMI i que ara demana el jutge va ser el pagament dels impostos de l'IVA i de l'IRPF a l'Agència Tributària Catalana o les fórmules per jurar o prometre els càrrecs. Les conseqüències sobre la declaració a favor del dret a decidir del Parlament el 23 de gener de 2013 i la cessió de dades del padró per a la convocatòria d'un referèndum van ser unes altres de les qüestions abordades pel SitxCat per encàrrec de l'AMI.

Pel que fa als CDR, de fet, els cossos i forces de seguretat espanyols ja els investigaven de mutu propi, abans que ho demanés Llarena, pel que fa als "incidents de violència" de l'1-O i les "activitats coercitives" de la vaga general del 8 de novembre. Segons informen diversos mitjans, el càrrec de la secretaria d'estat d'Interior que va coordinar el dispositiu de l'1-O, el coronel Diego Pérez dels Cobos, ha enviat un informe al jutge de Barcelona que investiga les càrregues policials en què revela que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han estat a sobre de les "actuacions" dels CDR i han enviat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya diversos atestats amb els indicis de criminalitat que han detectat en algunes accions d'aquests activistes.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

sembla extrany
Anònim, 11/01/2018 a les 20:09
+5
-0
Sembla extrany pero encara no han pogut esbrinar qui es un tal M. Rajoy
No tenen importància
Antoni Ferret, 11/01/2018 a les 22:17
+4
-4
Tots aquests petits fets i detall no tenen importància. Es podrien deixar estar. Aquí hi ha hagut una cosa MOLT greu, i és que una mitja-Catalunya bucanera ha imposat a l'altra mitja, com si aquesta no fos "catalana", unes imposicions per collons, sigui en forma de lleis aprovades de manera indeguda, sigui imposant una consulta que no era ni legal, ni democràtica ni lleial... Aquest és el cas que s'hauria d'investigar.
I als salvatges que van perpetrar els vergonyosos atacs contra ciutadans pacífics?
España Miserable, 11/01/2018 a les 22:32
+4
-2
A aquells psicòpates quan els portaran a judici? (Animalistes: pronuncieu-vos! -cal tenir en compte que si els engarjolen, les cabres dels seus pobles viuran tranquil.les)
Aviat serem una Republica i ells una Franca Monarquia
Mar 350, 12/01/2018 a les 00:11
+4
-1
Els aprenents de Roland Freisler ataquen de nou. Quin fàstic de PPais.
Doncs res
Anònim, 12/01/2018 a les 08:08
+1
-0
Segona fase de la represió: detencions aquí i allà amb poca repercusió mediatica, per itroduïr la por al poble. Això ja ho van fer a Euskadi. Ja vorem si s'ensurten...
Cortina de fum
Anònim, 12/01/2018 a les 09:25
+1
-0
Qina cortina de fum han creat per tapar la corrupció sistèmica espanyola. I quina empastifada al independentisme.
La "justicia" ha engegat un corró contra els indepes, una caça de bruixes, no sé si aplicaran justicia o venjança.
Espero que el jutge no perdi el mon de vista.
VISCA CATALUNYA LLIURE.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont durant el debat a la Universitat de Copenhaguen | ACN
Sara González | 10 comentaris
01/01/1970
El president cessat denuncia des de Dinamarca que els membres del Govern empresonats siguin tractats "com a terroristes" i retreu a la UE el suport a la "repressió" exercida per l'executiu de Rajoy | El cap de llista de JuntsXCat és titllat de "populista" i acusat de voler dividir Europa en "estats amb una sola identitat" pels acadèmics danesos
01/01/1970
Una "normalització" de la situació en els propers mesos comportaria un impacte "moderat" de les tensions polítiques
01/01/1970
Colau assistirà a la tarda a l'acte institucional amb motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»